Miquel Suay: "Fins i tot qui pot pagar moda, busca descomptes"

Miquel Suay (Xàtiva, 1972) s’ha posat galàctic. Està fent els últims retocs a la col·lecció que presentarà aquesta tarda en la jornada inaugural de la 080 Barcelona Fashion, la passarel·la itinerant que aquesta cop s’ha instal·lat al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Sense voler-ho desvelar tot, el guanyador del premi a la millor col·lecció en la passada edició vol «tornar a enamorar» el públic i «ferlo participar» en un espectacle que promet, d’alguna manera, tocar el firmament. Ahir a la nit, a la gala dels premis Gaudí, el presentador Bruno Oro, el showman Àngel Llàcer i l’actor Roger Casamajor, entre altres, van lluir les seves creacions.

–I pensar que tot va començar fent vestits de cerimònia per a nens.

–La veritat és que sí. És la tradició familiar de la qual procedeixo. Després vaig voler traslladar-la als adults i centrar-me en la sastreria masculina, perquè en aquell moment a Espanya estava gairebé tot per fer. L’home semblava encotillat, uniformat. Vaig treballar amb mestres patronistes a Itàlia i vaig poder muntar el meu propi atelier a València, d’això ja fa 18 anys.

–¿Parlaria de revolució en la manera de vestir de l’home?

–Ho hem vist. Igual que en el passat els nobles usaven perruques i duien brocats, ara les noves generacions es cuiden i juguen a comunicar amb el vestir. La moda els ho permet.

–I en aquest escenari, ¿quin paper juga la seva firma?

–Nosaltres fem un prêt-à-porter masculí avantguardista i amb un toc artístic. Si més no aquesta recerca d’un concepte és el que em motiva, es per on canalitzo les meves inquietuds. Sempre dins una coherència, busco aportar alguna cosa nova, no fer ni una disfressa ni una rèplica.

–Aquest cop va d’alta volada.

–Cada desfilada és un examen i s’hi ha d’arribar ben preparat. La col·lecció es titula 23º 51’ 19’’, que és la desviació de l’òrbita de la Terra respecte del Sol. El cine està mirant al firmament. Títols com Interstellar, Mart i Gravity plantegen la possibilitat de vida en altres mons, d’històries de supervivència. Davant la possibilitat fins i tot del turisme espacial, jo vull parlar també de deshumanització i de la necessitat de tornar al fet que l’home sigui el centre de l’univers. De Mart a Leonardo da Vinci.

–¿I com es concreta això és uns vestits?

–Simplificant, l’humanisme està en unes llanes amb efectes de nebuloses i la part que evoca les naus espacials són els materials en plata, daurat i coure, els interiors i forros metal·litzats. La col·lecció és d’inspiració tecno-romàntica, amb dissenys amb molt volum, encoixinats, amb tavelles, cremalleres i velcros. Hem muntat una posada en escena molt còsmica amb Studi Mes 2 de Barcelona i esperem sorprendre.

–¿El format del 080 és l’adequat?

–Per a nosaltres és una plataforma magnífica per mostrar el que fem, tot i que posats a demanar caldria insistir en les possibilitats comercials que té una cita com aquesta.

–Almenys manté unes botigues.

–Que atesa la conjuntura és un èxit. Tenim la nostra boutique a Barcelona (Diagonal, 439) i botigues a València, Xàtiva i Gandia. També venem en botigues multimarca de Portugal, França, el sud d’Itàlia, una mica a Alemanya... Però l’expansió comercial és molt complicada.

–I la crisi tampoc amaina.

–A més s’ha donat un efecte molt curiós. S’ha trencat el patró de consum i fins i tot la gent que té poder adquisitiu i pot comprar moda busca descomptes i va als oulets. No els importa adquirir una peça o un vestit de col·leccions passades. Per a algú com jo, que està sempre intentant crear alguna cosa nova, és frustrant. 

–Per si fos poc, la passarel·la valenciana tampoc existeix.

–Exacte. I això que al País Valencià hi ha tallers magnífics on es fan, per exemple, les sabates de Gucci i Jimmy Choo. Es fan coses meravelloses per a altres, però no tenim un disseny propi.

–Guanyar l’any passat la 080 diu que va ser «una xutada d’adrenalina» per a tot el seu equip. ¿I tenir una peça al Museu del Disseny?

–Una altra fita. Que una peça teva, de la col·lecció guanyadora, que es deia Cinetic i s’inspirava en el treball de l’arquitecta Zaha Hadid, formi part dels fons del museu és tot un èxit.

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

–¿Avui farà una altra referència a les dones?

–Sí. La col·lecció és d’home, però algunes peces són no gender. H