Mulladers i misèries dels Trump júnior

Dies enrere, la publicació Daily Beast es preguntava quin «suplent» de Donald Trump en la campa-nya estava sent el pitjor de tots. ¿Seria el seu advocat, Michael Cohen, que va dir que les violacions no són un assumpte important? ¿O potser la portaveu Katrina Pierson, que va culpar Obama de la guerra de l'Afganistan? La competència és duríssima, donat que el seu conseller Al Baldasaro ja va deixar el llistó a l'altura de l'escopinada quan en la convenció de juliol va anomenar Hillary Clinton «tros d'escombraries» per la seva gestió a Líbia i va demanar que fos afusellada «per traïció».

Però, per la seva tenacitat i reincidència a deixar anar escopinades ultres, qui despunta en la carrera és precisament el seu fill, Donald Trump júnior, que, declaració rere declaració, està ancorant en l'extrema dreta la imatge del candidat republicà, quan els seus assessors intenten escurçar distàncies amb Clinton arrossegant-lo -cal dir que sense gaire èxit- en la direcció contrària. És a dir, intentant mantenir-lo allunyat dels focs.

EL TUTORIAL DELS KENNEDY

El cas és que la missió dels fills passava per temperar la candidatura. Júnior i Ivanka, els grans i també vicepresidents de The Trump Organization, havien de jugar una carta moderada en la campanya: segons alguns analistes, van ser els responsables de l'acomiadament del cap de campanya Corey Lewandows­ki, per al qual un incendi mai era suficient, i van apostar pel vicepresident Mike Pence, un «moderat», va adjectivar la premsa, que, per cert, va lluitar per legalitzar que els empresaris poguessin negar els seus serveis al col·lectiu LGTB.

La subtrama era clara. Trump pot ser un vòmit misogin i racista que connecta amb la ràbia de part dels homes blancs que se senten expul-sats de la globalització, però alguna cosa deu haver fet bé quan els seus fills són tan glamurosos, tan educats. ¿Que no els havia funcionat als Kennedy la seva aurèola de família reial?

No obstant, el primogènit s'ha anat convertint en el portaveu més esforçat de l'alt-right, l'anomenada dreta «alternativa» que agita l'odi a les xarxes socials i que considera el conservadorisme mainstreamcorrecte», ja que són obertament racistes, populistes, antisemites i reaccionaris. Només al setembre, Trump jr ha recorregut a metàfores miserables -«si tinguéssiu un bol de caramels i us digués que tres et podrien matar, ¿n'agafaríeu un grapat? Aquest és el nostre problema amb els refugiats sirians» -; ha amenaçat de deportar «tots» els sense papers, i ha sigut amonestat per la Lliga Antidifamació a l'assegurar que si la candidatura republicana hagués «mentit com els demòcrates», «la premsa estaria escalfant les cambres de gas». Ja al juliol, va anar a Neshoba, Mississipí -on el 1964 van ser assassinats tres defensors dels drets civils i on Reagan va fer el 1980 un discurs de caràcter supremacista-, i va dir que les crítiques a la bandera confederada, símbol lligat a l'esclavitud i al racisme, li «semblaven tonteries».

MARE I PERFECTA PROFESSIONAL

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

Ivanka, per la seva part, també s'ha disparat algun tret al peu. La filla de Trump, que en la campanya representa la perfecta professional i mare (dirigeix una línia de joies i accessoris, i una web en què aconsella des de tendències fins a sis moviments de ioga que es poden fer conduint), té com a objectiu convèncer mil·lennistes i donesque el mateix home que diu que mai ha «fet res» per cuidar els seus fills -«jo proporciono els fons, Melania s'ocupa dels fills», s'ha vanagloriat-dirigeix en realitat una companyia amb «més executives que executius» i no filosofa, sinó que practica, «la igualtat salarial» i el «suport a les mares».

Però ai, resulta que Ivanka no només afronta interessants lectures com la de l'advocada i escriptora Jill Filipovic, que a The New York Times va escriure que la jove empresària simbolitza la vella hipocresia masclista dels homes com Trump, que volen que les seves dones es quedin a casa mentre celebren els èxits professionals de les seves filles. Convertida en portaveu de les polítiques de conciliació de Trump, Ivanka també ha hagut de llegir a The Washington Post que una de les seves empleades es queixava que la companyia no li havia pagat les 12 setmanes de permís de maternitat. I quan, dies enrere, una periodista de Cosmopolitan li va preguntar a què es devia el canvi obrat en el seu pare, un senyor que fa 10 anys deia que l'«embaràs és incompatible amb els negocis», i de quina manera pensava sufragar les seves propostes més cares, com la construcció del mur amb Mèxic i la despesa en defensa i seguretat, ella es va negar a contestar. Va dir que estava «farta de tanta negativitat»i se'n va anar a netejar-se el karma. Que, al capdavall, una noia criada en una casa d'estiu de 40 habitacions no ha de donar segons quines explicacions. H