Paz Vega, un mite eròtic amb hàbit

Després d'una dècada treballant a Hollywood, Paz Vega (Sevilla, 2 de gener de 1976) ha tornat a Espanya per interpretar una monja. I és que aquests dies viu en la pell de Lucía, una religiosa que protagonitza la minisèrie de televisió 'Perdóname, Señor', que Tele 5 roda a Barbate (Cadis).

Als seus 40 anys, la sevillana  s'ha convertit en una  estrella internacional. Lluny queden els dies en què l'andalusa va saltar a la fama a ‘7 vidas’ (1999-2006), amb el seu paper de  Laura, una ingènua noia de províncies que decidia provar sort a la capital.

La seva primera oportunitat li va arribar de la mà del  director Luis San Narciso, que la va seleccionar per formar part del repartiment de la sèrie 'Menudo es mi padre', per després protagonitzar, amb Alberto San Juan, la sèrie juvenil 'Más que amigos' (1997-1998). Més tard va participar a 'Compañeros' (1998-2002).

DESPULLADA EN COS I ÀNIMA

Sens dubte, el seu paper més rellevant ha sigut a ‘Lucía y el Sexo’ (2001), de Julio Médem, on es va alçar com un dels mites eròtics  més aclamats  del nostre país. Vega interpretava Lucía, una cambrera liberal que feia l'amor amb Tristán Ulloa i Daniel Freire, al mateix temps que es despullava en cos i ànima

El mateix any va protagonitzar amb Sergi López, ‘Solo Mía’ (2001) de Javier Balaguer. Un film sobre el maltractament masclista que li va valer una nominació al Goya com a millor actriu, encara que al final hagués de conformar-se amb emportar-se a casa  el guardó  com millor actriu revelació pel seu paper en el drama de Medem.

Convertida en tot un ‘sex symbol’, la intèrpret va aprofitar per protagonitzar l'exitós film 'El otro lado de la cama' i intervenir a 'Hable con ella' (2002), de Pedro Almodóvar en què protagonitza una escena on un empetitit Fele Martínez s'introduïa per la seva vagina.

BELLESA GITANA

Entre els seus millors treballs destaca 'Carmen' (2003), la versió més eròtica que es recorda. A les ordres de Vicente Aranda, l'actriu  encarnava la bellesa gitana que feia perdre el cap al sergent Don José Lizarrabengoa, en aquest cas, interpretat per Leonardo Sbaraglia.

Durant el rodatge, l'andalusa va protagonitzar una divertida anècdota amb el seu pubis. Segons sembla, el director es va enfadar al saber que l'actriu s'havia depilat la seva zona íntima abans de rodar les escenes de sexe, i per això va haver de buscar una doble.

El 2004,  Vega fa el salt a Hollywood de la mà de James L. Brooks per protagonitzar la comèdia, 'Spanglish' (2004), on l'actriu comparteix repartiment amb el còmic Adam Sandler. A partir d'aquí és quan Vega comparteix plató amb estrelles de la talla de Morgan Freeman, Danny Huston, Nicole Kidman i Colin Farrel, entre altres.

Durant aquesta feliç etapa professional, en què Vega  enlluerna en les alfombres vermelles i protagonitza innombrables sessions de moda i  portades amb la seva parella, el veneçolà Orson Salazar i els seus tres fills, li plouen els papers de caràcter eròtic. Un dels més rellevants ha sigut 'The Spirit' (2007), adaptació de la novel·la gràfica de Frank Miller on té un ball sensual en la pell de l'arriscada Plaster of Paris.

RETORN A MADRID AMB LA FAMÍLIA

Al nostre país, l'andalusa més internacional, va generar certa polèmica en el seu encarnació de la mística Santa Teresa de Jesús a 'Teresa: el cuerpo de Cristo', un biopic dirigit per Ray Loriga.

Notícies relacionades

Gerard Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi

Pep Guardiola i Cristina Serra caçats a Barcelona amb un element compartit revelador: ¿reconciliació a la vista?

El mes de febrer passat va presentar als Estats Units 'All Roads Lead to Rome', comèdia protagonitzada per Sarah Jessica Parker, i té pendent d'estrena el drama 'Chasing Satellites'; el thriller 'A Fall from Grace' i la cinta d'aventures 'Emperor'.

Vega, que acaba d'estrenar una sèrie a Mèxic en què interpreta una inspectora de policia obsessionada amb la seva feina, es planteja tornar a establir la seva base amb la família a Madrid, amb projectes sota el braç com a productora, sobre històries "reals" que li agradaria que es coneguessin més, com una ubicada en els camps de concentració nazis en què hi va haver republicans espanyols.