Mario Vaquerizo: "Porto un gran maricon a dins"

‘Vaquerizismos’ (Espasa) és el títol del tercer llibre del polifacètic líder de Las Nancys rubias. Mario Vaquerizo, en què revela la seva filosofia de vida amb les seves reflexions íntimes, els seus deliris i els seus rampells contra la "tirania del que és políticament correcte".

-¿Què són 'vaquerizismos'? -És la meva filosofia de vida: tenir una actitud positiva. Que el que tu vulguis per a tu també ho vulguis per als altres, és la capacitat de riure't de tu mateix i acabar amb la tirania del que és políticament correcte.

-Són 31 manaments com si fos una nova religió. -En certa manera sí, cosa que no deixa de ser una ironia perquè estic en contra dels dogmes i la política, i les religions també tenen una gran part de dogmes. No tot és blanc i negre, sóc polièdric, molt transversal. La societat ens obliga a estar a un costat o a un altre, quan es pot estar a tot arreu. Més que religió, és un nou 'isme' per a la vida moderna. Reblant el clau, igual com hi ha el surrealisme, el postavantguardisme, el postmodernisme… doncs ara hi ha el 'vaquerizisme'.

-Un dels manaments es refereix a la mala educació. -Estic en contra de la mala educació, de la gent dogmàtica i amb prejudicis. Em fan pena perquè amb aquella actitud s'estan perdent moltes coses a la vida. I és que el meu ADN és molt marcià, sóc un mamarratxo marcià, almenys si ho comparem amb la resta de la societat, perquè m'encanta llegir Nietzsche i no tinc cap mania a reconèixer que m'agrada la cirurgia estètica perquè estic a favor de l'avanç.

-¿Es considera un predicador del segle XXI? -No pretenc fer un pamflet del que la gent ha de fer. Mai m'ha agradat enviar missatges, com amb la cançó protesta o el cine de denúncia. No sóc de pancarta, però als meus 41 anys em mostro tal com sóc i dic el que penso.

-¿Reivindica la fama? -M'ha vingut sense buscar-la com altres moltíssimes coses. No veig res desavantatjós a ser famós, m'encanta. Crec que cal ser professional en tot. Cal ser professional com a periodista que sóc, com a cantant que sóc, com a escriptor que sóc, com a estudiant ara que he tornat a la universitat per estudiar biblioteconomia, i com a famós que sóc. M'agrada tot el que faig.

-¿Se'n riu de si mateix? -Sí, però això no vol dir que no em prengui seriosament. Per ser una persona alegre, vital i gamberra, alguns em consideren un mamarratxo, però no m'importa que em diguin així perquè tinc un punt de mamarratxo que m'agrada explotar. Però també tinc un punt de seriós que s'acosta al comportament germànic. Jo sóc així, no mostro cap personatge. Imagina't quin conyàs haver d'interpretar un paper 24 hores al dia.

-¿Sempre fa el que li dóna la gana? -Sí. Em sento lliure perquè mai he enganyat a ningú, perquè sóc així i dic el que sento. Aquesta sinceritat que he mostrat sempre és el que m'ha fet ser més lliure.

-Té molt en compte la figura del seu pare però s'ha criat en un matriarcat. -La meva mare, la meva àvia i el meu tieta m'han transmès tot el que sóc. Les noies són més llestes. Gràcies a elles tinc una intuïció femenina que m'ha salvat la vida. Sense dones aquí no hi seríem.

-¿Per què proposa un decàleg de marietes? -No ets ningú si no tens un marieta dins. És una paraula que m'encanta i vull normalitzar perquè no sigui un insult. Els meus amics homosexuals es diuen marieta entre ells sense cap afany d'insult.

Notícies relacionades

A la venda la mansió de luxe on va viure un exjugador del Barça a Gavà: espectacular i exclusiva

Ibai Llanos es gasta 2.000 euros en la pizza més cara del món i aquesta és la seva conclusió

-¿A Alaska li agrada que li diguin marieta? -Quan em falten sobre la meva condició sexual, en veritat qüestionen Alaska. A mi no m'ataquen perquè porto un gran maricon a dins i a la meva dona li encanta la meva ploma, però ella necessita un home al seu costat, perquè 16 anys de matrimoni necessiten un rol heterosexual. Si jo no exercís com a marit, s'hauria mort. Però està molt ben alimentada.

-En el llibre explica alguna aventura de joventut, però afirma sentir-se afortunat de ser poc sexual. -Em veuen com un frívol, com un promiscu. De mi s'ha dit de tot. Els meus amics es passaven el dia follant però jo tenia altres necessitats com llegir, sortir a conèixer món… No he provat estar amb els tios. En el fons sóc un clàssic. No qüestiono a ningú però moltes vegades m'han ofert fer trios i canvis de parella, sempre m'hi he negat, perquè jo no comparteixo a la meva Olvi amb ningú.