Iceberg Slim, una vida de proxeneta

Si alguna vegada creieu que heu tingut una vida complicada, recordeu l'existència d'Iceberg Slim. Per fer-ho, podeu recórrer a la nova edició de Pimp: Memorias de un chulo, la història novel·litzada de la vida d'aquest proxeneta que també va fer d'escriptor i intel·lectual públic.

Publicada originalment el 1969, Pimp... va arribar a Espanya el 1998 de la mà d'Anagrama. Ara, Capitán Swing recupera el llibre en (molt bona) traducció d'Enrique Maldonado Roldán i amb introducció d'Irvine Welsh, l'autor de Trainspotting. La lectura del llibre és, el 2016, tan xocant com ho devia ser el 1969. Robert Lee Maupin (el seu verdader nom) es va servir d'un llenguatge brut a més no poder per descriure la seva vida com a proxeneta fins al més mínim, i també vívid, detall.

Brutalitat i enginy

Des del prefaci, ell assegurava que amb el llibre volia ajudar altres a no cometre els seus errors: «La descripció de la meva brutalitat i del meu enginy com a xulo provocarà en molts repugnància; no obstant, si una sola persona intel·ligent i valuosa, home o dona, pot salvar-se d'aquest fang destructiu, el malestar que hagi pogut generar s'haurà vist superat per aquest ús individual i socialment constructiu del potencial humà».

Iceberg va dir que havia modelat les seves memòries a la imatge i semblança de l'autobiografia de Malcolm X. Segons va explicar a un entrevistador, «Malcolm X va definir l'atrocitat que és ser un xulo. L'atrocitat que és explotar la dona negra». És a dir, la seva idea era en gran part exposar la mala influència del xulo en la comunitat negra.

Però alguna cosa devia fer Slim de forma involuntària (sobretot durant la part inicial del relat) quan el seu llibre es va convertir en inspiració dels rapers més gangsterils i, per a alguns, en manual de com canalitzar una masculinitat agressiva cap a fins productius. Al llibre no sona tan penedit com diu: la veu pot ser la veu d'un xulo en tots els sentits. Per a gaudi gairebé culpable del lector.

Pimp: Memorias de un chulo explica (amb una mica d'adorn i lleugeres variacions, pel que sembla) l'experiència de Robert Lee Maupin com a xulo, tasca que va exercir des dels 18 fins als 42 anys. La seva primera prostituta va ser, segons explica en el llibre, la filla de 15 anys del líder d'una banda.

En l'arrel de tot hi ha un parell de fets relacionats amb decisions de la seva mare: ser víctima d'abusos sexuals per part d'una mainadera i, després, ser apartat d'un padrastre que el tractava bé; dos fets que el portarien a odiar la seva mare i totes les dones.

Tiroteig en un bar

Segons escriu Irvine Welsh en la introducció d'aquesta edició, va rebre el sobrenom d'Iceberg Slim «després de veure's implicat, sense immutar-se, amb el got de whisky a la mà, en un tiroteig en un bar». Però potser era per la seva fredor com a xulo. Ell escriu: «Els millors xulos mantenen una careta d'acer sobre les seves emocions. I jo era un dels més freds».

Slim va usar els seus períodes d'empresonament per llegir i llegir i així aprendre a controlar millor les seves prostitutes. Però la seva última etapa a la presó -gairebé un any de confinament solitari a la presó del comtat de Cook- va ser massa per a ell i va decidir fer les paus amb la seva mare i canviar delinqüència per escriptura.

A principis dels 60, el nostre antiheroi del gueto es va mudar a Los Angeles, va canviar de nom (Robert Beck, agafant el cognom de qui llavors era el marit de la seva mare) i va escriure la història de la seva vida.

Notícies relacionades

Gerard Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi

Pep Guardiola i Cristina Serra caçats a Barcelona amb un element compartit revelador: ¿reconciliació a la vista?

Pimp... va tenir tantes crítiques positives com negatives, però es va vendre molt bé, sobretot entre el públic negre. Després arribarien algunes novel·les-novel·les, com l'adaptada al cine Trick baby i Mama black widow, sobre una drag queen negra. Beck va publicar, a més, un llibre d'assajos polítics en què va subratllar la seva intenció de ser força positiva, com els seus admirats Panteres Negres.

Quan va morir, el 1992, ho va fer amb honors de llegenda, especialment en la comunitat hip hop: Ice-T i Ice Cube deuen el seu nom a Iceberg. El dubte és: ¿és més llegenda per xulo o per artista i humanista? Tant de bo per la segona cosa.