Un documental rendeix homenatge a James Foley, decapitat per l'Estat Islàmic

Hi ha imatges que transcendeixen el fet mateix que documenten per convertir-se en símbols d’una època, i la mort de James Foley és una d’elles. Agenollat en un desert sirià, vestit amb una granota taronja, la seva decapitació a mans d’un esbirro encaputxat de l’Estat Islàmic (EI) va despertar el món de l’escàs interès que havia prestat fins llavors a les atrocitats de l’organització gihadista però, d’alguna manera, també va servir per ofuscar la humanitat i el compromís amb la justícia de periodistes anònims com Foley que es juguen la vida per pocs diners per desentranyar la complexitat dels conflictes armats i donar un mínim de veu a la gent que hi queda atrapada.

    Un documental es proposa ara recuperar el llegat de Foley i mostrar l’ésser humà que hi havia darrere d’aquella última imatge. Estrenat al Festival de Sundance, on ha rebut el premi del públic, Jim: The James Foley Story, reconstrueix la vida del reporter a través del seu entorn familiar, els seus amics, i alguns dels periodistes que van compartir captiveri amb ell, entre els quals hi havia el corresponsal de guerra del PERIODICO, Marc Marginedas. «Era educat i cortès, molt cortès. Gairebé mai –per no dir mai– alçava la veu, gairebé mai s’enfadava, gairebé mai s’alterava. Quan estava en grup, era d’aquells que es preocupava que no sorgissin conflictes, que tothom se sentís còmode, reconegut i satisfet», va escriure Marginedas el 21 d’agost del 2014, dos dies després de l’assassinat de Foley, en les pàgines d’aquest diari. Tenia 40 anys.

PERIODISME COMPROMÈS /«Era, en resum, un hàbil diplomàtic, capaç de portar-se bé amb tots i tenir en compte els punts de vista més oposats». Els que han vist el documental parlen d’un treball construït des de l’afecte i l’admiració que lluny de buscar una venjança amb el Govern dels EUA per negar-se a pagar el seu rescat o explorar els motius que van portar Foley a viatjar a Síria després de 44 dies de segrest a Líbia, vol recuperar l’home darrere del soroll mediàtic que va generar la seva mort.

    De fet està dirigit per Brian Oakes, un artista gràfic que va créixer amb Foley a Wolfeboro, un petit poble de Nou Hampshire, i que considerava «Jim» el millor amic de la infància. «El món el coneix com l’americà de la granota taronja que va ser decapitat», ha explicat Oakes a Rolling Stone. «A mi m’incomodava la forma en què (la seva imatge) va ser utilitzada, tant per polítics com en articles sensacionalistes, així que com a amic vaig sentir la responsabilitat per Jim i la seva família d’explicar la història darrere de la persona». La seva pretensió de superar la imatge de la seva mort queda clara al principi del film. Oakes adverteix que no mostrarà l’execució.

Notícies relacionades

Els que no ho poden explicar

Un Guantánamo a les muntanyes del nord de Síria

    La pel·lícula es divideix en dues parts. «La primera és sobre el que jo sabia de Jim. La segona aborda la seva captivitat, el que jo vaig descobrir», ha dit a Vogue. Nascut en una família profundament catòlica que va tenir cinc fills, Foley va trobar en el periodisme de guerra la seva vocació després d’estudiar a la universitat de Marquette, col·laborar amb una oenagé dedicada a l’educació i ensenyar a les presons de Chicago. Reporter i videoperiodista freelance, va cobrir la guerra de l’Iraq amb la Guàrdia Nacional, més tard va estar a Líbia, on va ser segrestat juntament amb dos fotoperiodistes i finalment va viatjar a Síria, on el van capturar a finals del 2012.

    En la seva trajectòria hi ha grans gestos de solidaritat. En una ocasió va recaptar fons per comprar una ambulància per a un hospital sirià; en una altra, per ajudar la família del reporter sud-africà Anton Hammerl, assassinat a Líbia. «La història de Jim és una història triomfant», ha dit Oakes, el director del documental que s’estrena avui a la cadena HBO. «És una història sobre on és en aquests moments la nostra humanitat envers el món. Espero que empenyi la gent a pensar sobre el que passa a Síria, la crisi dels refugiats o l’entrada dels musulmans al país.