Carlos Latre trenca motllos en la litúrgia del vi a Barcelona

La combinació de vi i jazz arriba a la màxima expressió al Monvínic Experience que cada novembre se celebra a Barcelona, des de fa sis anys, al temple de Sergi Ferrer Salat (carrer de la Diputació). Tardor del Voll Damm Festival Internacional de Jazz. Un músic únic dóna vida a excel·lents vins portats per un mestre. Dilluns a la nit, la litúrgia va assolir una nova cota, la de l’humor, de la mà de Carlos Latre, i la de la màgia, amb un tast a cegues dirigit per Quim Vila. Amb ells, el volcà Gonzalo Rubalcaba, pianista cubà. Chucho Valdés va atendre vigilant.

L’home de les mil veus i el senyor de la Viniteca van desplegar un guió que buscava, i ho va aconseguir, agitar les emocions. Silencis, ones musicals que agafen i reanimen, vins amb ànima. La complicitat més desinhibida es va servir en copes amb les dues últimes carícies arribades de Bordeus i l’Empordà.

Coronat amb una enorme barretina, Latre es va transmutar en Salvador Dalí, aquell Dalí que conserva en la nostra memòria adolescent aquelles imatges del NO-DO clamant «surrealisme, suuuurreeeeaaaaliiiiisme». Els sommeliers acabaven de vessar unes tremendes llàgrimes de Còsmic, una carinyena blanca de terra endins, una mica allunyada de Portlligat. S’acostava el fi de festa després d’una hora i mitja passejant per un oceà de sensacions.

L’albariño Emilio Rojo i l’alsacià

Notícies relacionades

Pep Guardiola i Cristina Serra, separats i sense reconciliació a la vista

Ferran Adrià desvela a 'Col·lapse' la frase que li va dir Xavi Hernández: "Se'm va quedar sempre al cap"

Bott-Geyl amb què va esclatar la passió aclamats pels sons gravats d’un pas de Setmana Santa, la narració d’un gol immens de Messi, la veu del llegendari Clark Gable en Allò que el vent s’endugué i els gemecs de Jane Birkin del Je t’aime, moi non plus. «Del que és  humà al que és Di Vino», va resumir Latre amb un somriure.

A continuació, un cop de grapa presentada amb veu de Ferran Adrià. La grapa Berta, síntesi de la intel·ligència humana. Per  primera vegada en la història de Monvínic es va servir un destil·lat. Una altra audàcia de Vila, prèvia al glop de xampany Salon. Els antifaços van permetre reprendre un viatge inèdit paladejant un Chateau Léoville-Les-Cases, un gran vi, un dels millors del món, destapat 29 anys després. Una levitació després de l’experiment jocós d’empassar-se un joveníssim vi rescatat de les bótes de Ca n’Estruc. Di Vino.