Rock Hudson, el galant de Hollywood dels 50

Rock Hudson no apareix citat a Hollywood Babilonia, la bíblia negra de la meca del cine escrita per Kenneth Anger entre el 1975 i el 1984. L'hi podria haver inclòs. Hudson, un dels grans galants del cinema nord-americà dels anys 50, va morir el 2 d'octubre del 1985. Avui se'n compleixen 30 anys i és just recordar-lo pel que va significar, com a actor i com a icona de l'última era clàssica de Hollywood, ja que en el moment de la seva mort es va estar més atent a la seva homosexualitat i a la causa de la mort, la sida.

 Hudson va copar portades per haver revelat la seva orientació sexual i encobrir que havia contret la sida durant la filmació del culebró televisiu Dinastía. Si hagués publicat un any després el segon volum del seu llibre, Anger, sens dubte, se n'hauria fet ressò. Quan la seva companya de rodatge, Linda Evans, va posar el crit al cel perquè l'havia besat a la boca sense saber que estava malalt, la premsa groga es va acarnissar amb l'actor que durant tants anys havia encisat el públic femení amb el seu tupè engominat.

UNA GRAN PRESÈNCIA

Eren uns altres temps i tot resultava confús pel que fa a la transmissió del virus de la immunodeficiència adquirida. Quan l'intèrpret va declarar que tenia la sida, dos mesos abans de morir, es va convertir en un heroi i en una de tantes cares famoses castigades per la intolerància. Hudson va acabar com a víctima de la seva pròpia imatge, però als anys 50 va saber modelar, sobretot en films a les ordres de Douglas Sirk, un tipus de personatge simple i atractiu amb el qual va superar els seus límits interpretatius. No era un gran actor, però sí que tenia molt bona presència.

Nascut Roy Harold Scherer el 1925, va debutar en el món del cine el 1948 amb el film bèl·lic Fighter squadron. Superat el període d'aprenentatge, en què li va tocar lidiar amb personatges exòtics en westerns i films d'aventures àrabs (Winchester 73, El halcón del desierto, La espada de Damasco), Hudson es va fer un important forat a la productora Universal. Va aparèixer en altres pel·lícules de l'Oest com Horizontes lejanos, Horizontes del Oeste, Historia de un condenado i Fiebre de venganza, fins que el 1954 Douglas Sirk el va convertir en protagonista de gairebé tots els seus melodrames.

Notícies relacionades

Mor Lorena Blanco: un infart acaba amb la vida de la fisioculturista als 37 anys

Rosalía es pronuncia per primera vegada a favor de Palestina: «Que no digui res no significa que no condemni el que està passant»

Obsesión, Orgullo de raza, Solo el cielo lo sabe, Himno de batalla, Escrit en el vent i Àngels sense resplendor, rodades per Sirk entre 1954 i 1957, el van entronitzar com a galant de drames més severs que romàntics. Si en el western resultava un actor poc dúctil, en el melodrama va treure els seus millors recursos. L'oculta homosexualitat de l'actor contrastava amb els personatges de galant heterosexual sota els quals sempre bategava una pulsió ambigua. Todd Haynes se'n faria ressò a Lluny del cel (2002), film que fa visible tot el que Sirk i Hudson suggerien.

La seva popularitat encara va augmentar més al formar parella amb Doris Day en comèdies ensucrades però cíniques com Confidencias a medianoche o Pijama para dos, exponents de les denominades sex comedys. Entremig, va protagonitzar el gran film-riu de l'època, Gegant (1956). Va seguir molt actiu fins poc abans de la seva mort, tot i que va ser a la televisió, amb McMillan y esposa (1971-1977), on va recuperar la popularitat perduda.