Iñaki Rekarte: "ETA era una secta en què els seus membres érem ovelles"

Iñaki Rekarte ha passat la meitat de la seva vida a la presó. Té 44 anys i ha estat 22 anys intern per atemptar el 1992 amb un cotxe bomba a Santander i causar la mort de tres persones. Aquest exmembre d'ETA, ara penedit dels seus actes, ha sigut el protagonista de l'últim programa 'Salvados' de la temporada, en què a més de parlar de la seva pròpia experiència vital, ha desentranyat com s'organitzava la banda terrorista. 

"ETA era un grup en què tots érem ovelles que seguíem el pastor, encara que llavors no ho sabéssim. Érem una secta de la qual si sorties, et demonitzaven i fins i tot t'amenaçaven", ha dit a Jordi Évole. "Si els familiars de les persones que he matat em veiessin els diria --després d'un gran silenci-- que sento haver-los fet això. M'agradaria parlar amb ells, i ho vaig intentar, però ¿què collons els ajudarà als pares parlar amb mi?", ha expressat Rekarte visiblement emocionat.

"Ara mateix ETA em significa el passat i l'inici de la meva joventut. Una etapa en què la política no importava, ens vèiem com un exèrcit que havia d'actuar, res més", ha assegurat. "En aquests moments la independència d'Euskadi m'és exactament igual. La violència d'aquests anys no ha servit de res; només per deixar dues o tres generacions plenes de merda", ha dit l'exterrorista.

RELAT DE L'ATEMPTAT

Rekarte ha detallat durant el programa com van passar els fets que li van costar els seus 22 anys a la presó. "Amb 19 anys em fan cap del 'comando Santander' (érem tres i gens experimentats). El dia de l'atemptat estàvem en un embús amb el cotxe ple. El vaig aparcar al lloc on havia de passar una patrulla de la Policia Nacional. Eren les 8.30 del vespre i hi havia gent al carrer. Vaig veure la furgoneta de lluny, es va acostar i vaig prémer el comandament, cosa que va causar una explosió enorme amb molt soroll. Vaig pujar a la moto i me'n vaig anar", explica.

Notícies relacionades

Gerard Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi

Pep Guardiola i Cristina Serra caçats a Barcelona amb un element compartit revelador: ¿reconciliació a la vista?

Després, segons explica, va pensar que l'atemptat havia fracassat, ja que els morts no eren els policies. "Quan vam veure que no va funcionar, ens vam plantejar tornar-ho a fer, però se'ns va espatllar el comandament. Deu dies després --per carnaval-- ens en vam anar de festa. Llavors no reflexionàvem sobre el que havíem fet, estàvem contents. Ens van enxampar en poc temps a Bilbao just al marxar de Santander, quan estava jugant a ping-pong. No vaig oposar resistència perquè no portava la pistola a sobre, però si l'hagués tingut no sé com hauria actuat. Llavors no teníem por de la mort", assegura Rekarte, que després indica que va ser torturat amb mètodes de tota mena.

"A la presó em vaig omplir d'odi a tot, era una forma de protecció davant la realitat. Però quan van matar com un gos Miguel Ángel Blanco i vaig tenir el meu fill, vaig veure que havia de marxar d'ETA, costés el que costés", ha afirmat.