ENTREVISTA EN 'TELETODO'

Marta Torné: "Tinc molta energia i a vegades no deixo parlar"

L'actriu i presentadora és una de les cinc noies del programa nocturn de Tele 5 'Hable con ellas'

Marta Torné, nova presentadora d’’Hable con ellas’ (Tele 5)

Marta Torné, nova presentadora d’’Hable con ellas’ (Tele 5)

5
Es llegeix en minuts
INÉS ÁLVAREZ / Barcelona

Els seus primers passos en aquest món van ser a la ràdio i en la producció, però aviat la va fitxar Jordi González per al seu programa 'Vitamina N', a City TV. Hi va veure una noia espontània, provocadora i sexi que donaria molt joc, i se la va emportar a Madrid per col·laborar en 'TNT' (Tele 5). D’aquí va acabar caient en el món de la interpretació: ha fet cine, teatre i sèries com 'El internado', 'Los protegidos', 'Gran Reserva'. 'El origen' i '39+1'. A 'Hable con ellas' (T-5), torna a explotar la frescor que la caracteritza.

–Se la veu feliç en el programa.

 

–És que vaig ser jo la que li vaig enviar un whatsap a David Valdeperas, el director, quan vaig saber que se n’anava Bea (Montañez). Jo ja havia fet un espai d’aquest tipus fa anys i vaig pensar: «¡Que guai. M’encantaria fer aquest programa!». L’hi vaig dir, i sí, sí: pim-pam.

–Va saber buscar la seva oportunitat.

–Conec David des de fa temps, vaig veure que buscava una noia i l’hi vaig dir mig en broma mig de debò. Però tampoc per posar-me nerviosa a veure què passa. Vaig provar perquè en aquest món ja se sap com va, que, de cop, alguna cosa que havia de sortir no surt i, de sobte, el que estava parat, en qüestió de dies es posa en marxa en un pim-pam.

–¿Què creu que hi aporta?

–Energia. Des de casa a vegades em semblava que baixava una mica. I a l’hora que s’emet em quedava mig adormida. Semblava que hi faltava una mica de substància. A veure com em va. Depèn de cada convidat.

–¿Fa més de periodista?

–Depèn de com vagi cada programa. No obstant, el punt més formal periodístic és el que té Sandra [Barneda] i d’aquí no la mouràs. Jo crec que amb Beatriz xocava una mica, perquè totes dues tenen el mateix perfil. Jo potser faré les preguntes més incòmodes. Seré més espontània.

–Aquí totes fan un paper: el de la seriosa, la graciosa, la sexi, la famosa... ¿Quin és el seu?

–Jo crec que tinc una mica de cada una i que sóc la que tinc més experiència en aquesta mena de programes. Sandra té més trajectòria professional, però no en aquest estil ni aquest registre. Jo crec que les puc ajudar a elles en això: a tenir més consciència de xou, perquè sóc molt de l’escola González. Es nota que he treballat molts anys amb el Jordi. I és que van ser molts programes, molts dies i moltes hores de directe. I això no es perd.

–Però aquest és un producte molt coral. ¿Sabrà no brillar massa?

–A l’entrar li vaig dir al director que m’hauria de controlar una mica, perquè a vegades sóc avassalladora. Que tinc molta energia i a vegades no deixo parlar... Però em va dir que no em tallés gens, que fos jo.

–¿I hi ha bon rotllo entre vostès?

–Sí, perquè, menys Alyson, a totes les conec d’abans i hi tinc una bona relació –amb unes més que amb altres–, i això ens permet ajudar-nos. Ens hem de picar per fer espectacle, però no és res personal, és clar.

–Com a espectadora, ¿com ha vist les polèmiques generades?

–No sé què dir-te, perquè del que va passar amb Beatriz i Pablo Iglesias no me’n vaig assabentar gaire. Encara que crec que ella va demanar disculpes. Em sembla molt bé que si algú pensa una cosa, la digui. I si n’està convençuda, que arribi fins al final. Si t’equivoques, rectifiques. No hi veig tanta polèmica. Crec que s’hi ha donat més bombo que altra cosa.

–Però ha fet augmentar l’audiència, ¿oi?

–Tot ajuda, tot suma... Però no crec que sigui un programa que visqui de l’escàndol o de provocar polèmiques, com potser altres de la productora. És una altra cosa... És una de les raons per les quals sóc aquí. Jo no vull entrar en polèmiques, ¿sap?

–Va ser Jordi González qui se la va emportar a Madrid. ¿Què li deu?

–L’hi dec tot. Si no fos per ell, no crec que m’hagués dedicat a això. Perquè jo no he dit mai: «¡Ai, vull treballar a la tele!». O: «¡Vull ser actriu!». Em fa molta enveja la gent amb vocació, com Marc Márquez, que als 3 anys ja va demanar una moto i només volia córrer i córrer. Una de les coses més difícils de la vida és que als 17 anys et preguntin què vols ser. I tu dius: «Jo què sé». A mi m’agradava la producció, la publicitat... I vaig acabar, per casualitat, a la tele. I, després, en la interpretació. Ha sigut tot molt estrany, ¿sap?

–Però no li ha anat malament.

–No ho sé. A vegades, em dic: «¡Mare meva, on m’he ficat!». Però en aquestes professions hi ha coses tan xules, que et passen els disgustos. Encara que és molt dur, molt complicat. Perquè a vegades no et truca ningú, o has de fer proves per res. I, després, ve gent al darrere que arriba amb molta força...

–I una es va fent gran... 

–Tinc 36 anys. Vaja, que no en tinc 20... Encara que estic contenta.

–¿Triar entre sèries o programes és triar entre el papa i la mama?

–Sí. Depèn del programa i de la sèrie. Jo alguns no els faria.

–¿Encara pot triar?

–Sí, fins avui no he hagut de fer mai una feina que no volgués pel tema econòmic. Intento estalviar al màxim per poder esperar que arribi alguna cosa que em faci feliç. Com m’ha passat ara.

–I al setembre, teatre...

–Amb el teatre sóc mooolt feliç. I treballar amb Carlos Sobera és fantàstic. Riem molt. Crec que 'El ministro' agradarà perquè parla de l’actualitat, de la corrupció... És una comèdia molt divertida.

–¿Ho compaginarà amb 'Hable...'?

–Sí. No és incompatible, perquè el programa comença a les dotze i l’obra s’acaba a les deu. Aniré a Tele 5 a la reunió, després faré la funció, i tornaré a la tele per al programa en directe. Un pèl estressada, però feliç.

–¿Hi haurà segona temporada de '39+1' (TV-3)?

–No ens n’han dit res. Però crec que no es descarta. Tenia poc paper, però em va agradar treballar amb la Sílvia [Abril] i l’Agnès [Busquets].

Notícies relacionades

–S’hi va veure el seu anglès perfecte. ¿No s’exportarà?

–Ja he fet una pel·lícula en anglès: 'Menú degustació'. Crec que és de la que estic més orgullosa. Té actors internacionals, està dirigida per Roger Gual... De fet, no ha sortit en 'DVD' perquè encara la fan a les sales dels EUA... Però aquí ha passat desapercebuda. Encara que ja sabem com funciona això...