Pluja i sol amb Henry Méndez

Avui a la Costa Brava i demà a la Daurada. I ahir a Canàries, i demà passat a Benidorm, i l'altre a València... El cantant d'origen dominicà Henry Méndez ha optat aquest any per no competir a la lliga de la cançó de l'estiu, però té plena la seva agenda estival. Aquesta nit actuarà a Tossa de Mar i dilluns a Salou, com a convidat en el festival itinerant 40 Hot Mix abans de reprendre els seus propis concerts.

Veí de Sant Quirze del Vallès i establert a Catalunya des d'adolescent, feia molt temps que ocupava les trinxeres de la música llatina de ball fins que, fa dos anys, va enlluernar amb Rayos de sol a escala internacional. L'any passat va mossegar també amb força al repescar la cançó El tiburon, i aquest s'ha estrenat, per fi, amb tot un àlbum de composicions pròpies i noves versions dels seus principals èxits, titulat Dale mambo.

Justament, la dedicació amb què s'ha confeccionat l'ha deixat fora de la competició estival. «Vam voler acabar-lo tal com havia de ser, encara que això signifiqués no poder-lo treure fins gairebé al juny, i vaig acordar amb la meva companyia, Roster Music, encarar-lo d'una altra manera, més a llarg termini», explica Henry Méndez. «Al cap i a la fi, les meves cançons són com el verí d'una serp, que quan pica et va inoculant per tot el cos a poc a poc. El que jo faig és una carrera de fons». I per deixar clar que un cop més no anava a la caça de la cançó de l'estiu, ha tret com a primer single una cançó titulada Como lluvia i un videoclip ple de nuvolades i gèlides estampes plujoses de Londres i París que ja ronda el milió i mig de reproduccions a Youtube.

PREMONITORI / Fuig de la calor cantant Como lluvia i es troba amb l'estiu més plujós del segle. «És com si sempre fos el preludi d'alguna cosa: faig de Rayos de sol la cançó de l'estiu del 2012 i ens vam morir de calor, canto El tiburón l'any passat i ja des d'aleshores es comencen a veure tintoreres en platges catalanes, a Benidorm,  Gandia...», diu Henry Méndez, sense acabar-se de creure que la seva cançó sigui la que ha invocat tanta tempesta.

Dale mambo també és un mostrari del gresol d'estils que ell defineix com a «flow electrònic tropical». Hi ha electro, dance llatí, reggaeton, merengue, bachata, balada i fins i tot batuka brasilera, en una peça associada a aquell Mundial de futbol que tantes decepcions esportives i musicals va generar. Cap dels seus himnes va complir les expectatives; excepte el d'Alemanya, és clar.

Precisament, també a aquest país havien arribat els Rayos de sol de Henry Méndez. Va arribar al número u en 10 països. «A França va ser una bogeria», recorda. «Vam fer una gira de més de 30 dates sold out i fins i tot vaig aprendre una mica de francès per poder dirigir-me al públic».

Notícies relacionades

A la venda la mansió de luxe on va viure un exjugador del Barça a Gavà: espectacular i exclusiva

Ibai Llanos es gasta 2.000 euros en la pizza més cara del món i aquesta és la seva conclusió

No li devia costar a algú capaç d'aprendre tota mena d'oficis fins que per fi va poder viure de la música. Va ser entrenador de fitness, tècnic en nutrició, responsable del control de qualitat d'una empresa exportadora de peces d'alumini i, abans de rebentar les pistes de ball, va passar nits i més nits treballant a l'obrador d'una pastisseria.

Tenint en compte que el merengue és l'estil musical més famós de la República Dominicana, ¿com se li donava fer merengues? «Em sortien boníssimes», diu rient. «Però allà d'aquest tipus de dolços no en diem merengues, sinó suspiros».