Humbert Clotet: "El que més em molesta de ser model és que no depens de tu"

Nascut a Vic fa 21 anys, Humbert Clotet forma part del planter de grans models que s'obren pas en el mercat internacional on troben més oportunitats. Ara es debat entre dos mons, el de la moda i el dels seus estudis. Està a quart de carrera de Gestió de Disseny a l'Escola Superior de Disseny (ESDI). La moda no li ve de família, és per això que a Vic tots es mantenien escèptics fins que el van veure desfilar a Milà per a Dsquared2 i protagonitzant una de les campanyes de Macy’s a Nova York. Humbert és un dels models catalans amb més projecció internacional i un incondicional de 080 Barcelona Fashion Week, en què espera poder desfilar aquest mes. Amb una maduresa sorprenent, mostra un somriure perfecte per confirmar que la seva carrera va de debò.

--¿Com vas començar?

--Vaig començar fa tres anys perquè la nòvia d'un amic meu em va dir si volia provar ser model. L'hi vaig explicar al meu pare i es va fer un tip de riure, perquè jo sóc de Vic i això de la moda es veu molt llunyà. Em va dir que ho provés,  però que no m'agafarien. Després ho vaig intentar, vaig començar a treballar en coses petites i llavors va ser quan va venir View Management...

--¿Com vas entrar a View?

--El meu 'booker' de View es va fixar en mi i em va voler per a l'agència. Quan vaig començar quart de carrera, tenia més disponibilitat i vaig pensar que era el moment d'anar-hi. Fa un any i mig que estic allà i estic molt content perquè em donen molta feina a fora. De les coses que més agraeixo és el fet de poder viatjar i conèixer món treballant.

--Alguns models deixen aparcats els seus estudis per dedicar-se a això plenament, però tu no…

--No, jo he fet Gestió de Disseny a l'Escola Superior de Disseny de Sabadell (ESDI). Aquesta és la meva vida, el meu futur professional l'enfoco amb el disseny, però no vull matar la feina de model. Em dóna moltes experiències i coneixements, es pot compaginar perfectament. Deixar els estudis és l'últim que faria ara mateix.

--¿Quina és l'experiència que t'ha marcat com a model?

--L'experiència que sempre recordaré són les meves primeres passarel·les a Milà per a Dsquared2, Ermanno Scervino, Franki Morello... Va ser una experiència brutal. A Nova York també vaig treballar amb Polo Ralph Lauren.

--¿Què és el que menys t'agrada de la teva feina?

--El que més em molesta del món de model és que no depens de tu. Amb els projectes que he anat fent de disseny si t'ho treballes tens els teus fruits. En canvi, fent de model depens massa de l'opinió de la gent, de les tendències, per on va el mercat, a quins tipus de nois els agrada. Jo me'n vull anar a Nova York, però per treballar allà et demanen un cos més desenvolupat. Després te'n vas a la 'fashion week' de Milà o París i volen que estiguis més prim. No et pots aprimar tan ràpid, però és el preu que has de pagar per viure coses com aquestes.

--¿Quina dieta estàs fent per enfocar la teva carrera a Nova York?

--Ara mateix per culpa del volum de feina de la universitat no puc ser gaire estricte. Sempre he tingut la sort que la naturalesa m'ha tractat bé, per exemple si arriba un partit del Barça i m'he de menjar una hamburguesa, doncs ho faig. No ho noto gaire, m'aprimo molt ràpidament, però no segueixo una dieta específica.

--¿Quina alçada fas?

--Faig 1,86 metres. M'agradaria ser una mica més alt. Depenent de l'agència diuen 1,87, però sent fidel a la meva altura crec que és 1,86.

--¿Hi ha moltes mentides en el món de la moda?

--És una mentida constant, en el bon sentit. Jo intento que no, de fet he tingut problemes amb les agències per voler dir sempre la veritat. En el món de la moda es diuen mides que no són, això ja se sap. Si els agrado, els agradaré tal com sóc, si no, no treballaré amb ells. La mentida és molt incòmoda, ets actor tota l'estona.

--¿Ets molt madur per a la teva edat, o m'ho sembla?

--Sóc una persona que pensa molt. M'encanta escriure sobre reflexions personals de superació, sobre coses que han anat bé, sobre les quals podrien haver anat millor.

--¿Tens ànima d'escriptor?

--Potser sí, encara que també m'agrada molt dibuixar. És tot molt friqui, no m'avergonyeix dir-ho. Els meus amics ho saben. 

--¿Pots viure de la moda?

--De moment n'estic vivint. En general t'has de passar dos anys d'inversió, anar a fora. A partir dels dos anys comencen a arribar els treballs i pots decidir una mica què et convé i què no.

--¿Els models espanyols no volen treballar a Espanya o no podeu?

--Tant de bo poguéssim. No és que no vulguem, és simplement que no hi ha tanta oferta.

--També és una qüestió de prestigi, ¿oi?

--És clar, una feina a Espanya no està tan valorada, tan ben pagada, no et dóna bona promoció. A Nova York cada dia hi ha dues campanyes... Doncs t'ho penses.

--¿No hi ha ningú en la teva família que s'hagi dedicat a això?

--No, bé, quan van sortir les primeres càmeres, els fotògrafs de Vic li feien fotos a la meva àvia, perquè era una noia molt guapa, de fet encara ho és. És una dona molt elegant, es diu Conchita. Ara té 86 anys. 

Notícies relacionades

Gerard Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi

Pep Guardiola i Cristina Serra caçats a Barcelona amb un element compartit revelador: ¿reconciliació a la vista?

--¿Et consideres guapo?

--És tan subjectiu, això ho decideix qui em mira. Estic content de poder treballar amb el meu físic, però és un adjectiu que un a si mateix no se'l pot posar.