Manolo Escobar té una estàtua a Badalona

Juan Calderón li passa la mà per l'espatlla i en una exhibició d'espontaneïtat es posa a cantar: «Mi carro me lo robaron, estando de romería. Mi carro me lo robaron, anoche cuando dormía. ¿Dónde estará mi carro? ¿Dónde estará mi carro?...» I així gairebé fins al final, amb veu trémula, més que pels seus 75 anys, que també compta, per l'emoció que l'ennuega. Un grup de veïns, la majoria de quintes molt semblants, aplaudeix. Són al passeig de la Salut, on l'Ajuntament de Badalona va inaugurar dissabte a la tarda l'estàtua que no deixa de mirar i agafar Juan, del seu amic, diu, Manolo Escobar. «El seu germà em va donar ahir [dissabte] una abraçada molt sentida quan em va veure», explicava amb ganes d'explicar-ho poc abans del migdia.

El passeig va ser durant el matí un anar i venir de veïns desitjosos de veure l'estàtua de bronze que ha creat l'artista badalonina Susana Ruiz, també autora d'una altra icona de la ciutat, l'escultura d'Anís del Mono, al peu del pont del Petroli, un dels racons més fotografiats del municipi. Ahir, però, la figura d'1,70 centímetres d'alçada que reprodueix Manolo Escobar quan tenia uns 45 anys es va emportar la palma i no van ser pocs els que es van agafar al seu braç (hi ha una obertura precisament amb aquesta intenció) i es van immortalitzar al costat del tribut al cantant i actor que va morir l'octubre passat.

La presència de l'escultura no va fer més que evocar els records dels veïns sobre l'artista d'Almeria, que va passar la seva joventut al barri de la Salut. «Allà, allà a sota hi tenia la botiga la seva germana, una botiga d'esports»; «Sí, sí, la portava ella, però era de Manolo»; «El seu germà segueix vivint al Clot»; «¿Te'n recordes de quan va venir al camp de futbol a fer la sacada d'honor?»; «Nosaltres el vam veure actuar al parc d'atraccions de Montjuïc»; «A casa meva hi havia estat moltes vegades»; «Sempre que venia anava a tallar-se els cabells a la mateixa barberia»; «La mare vivia allà, al costat de l'església»; «S'ho mereix l'home, era molt maco», «Ai aquells pasdobles…»

Notícies relacionades

Pep Guardiola i Cristina Serra, a prop de firmar el divorci

Pep Guardiola i Cristina Serra, separats i sense reconciliació a la vista

'UNA MICA FOSCA' / La nostàlgia sortia descontrolada davant una estàtua que, com no podia ser d'una altra manera, no acaba de convèncer a tohom: «Una mica fosca, ¿oi?»;  «Doncs jo crec que se li assembla molt»; «Això si no el vas conèixer, els que el vam conèixer bé no ho veiem tan encertat»; «El color no m'agrada gens». En el que no hi va haver cap discussió va ser en el fet que el més segur és que no li vagi gaire bé això d'estar a la intempèrie. Una veïna va posar com a exemple el símbol de la fàbrica de l'aiguardent anisat: «Ja ho veuràs, li passarà com al mico, que van anar a tallar-li la mà amb una mola per emportar-se l'ampolla». Cosa que va obrir un debat entre diversos veïns sobre el vandalisme urbà i la seguretat als carrers: «Jo he estat de vacances en altres llocs, com Tenerife o Benidorm, i allà no hi passa el que passa aquí. No hi ha pintades als carrers i les coses es cuiden més», explicava un home citant, precisament, dos referents d'estiu de l'època que ahir tocava recordar.

De moment, el clavell fresc col·locat al petit espai que la creadora de l'escultura ha deixat amb aquesta finalitat entre el mocador de quatre puntes que porta a l'americana i la solapa estava intacte. I els veïns no deixaven de fer-s'hi fotos.