El hawaià més famós després d'Obama

és probable que Julio Iglesias no estigui gaire al dia de les novetats musicals, malgrat que dos dels seus fills es guanyen la vida en el negoci. No obstant, aquest mateix diari va publicar no fa gaire una entrevista en què el rei de Miami, el pare de Chabeli, el fill de Papuchi, deia que li agraden molt els dos Justin, Timberlake i Bieber, i que hi ha un xaval que els últims anys l'ha impressionat: «Bruno Mars. ¡Un geni!». El sempre hiperbòlic intèrpret de Hey segurament es va passar d'entusiasta, encara que Peter Hernández, que així va ser batejat Bruno Mars el dia del 1985 que va néixer a Honolulu, acumula mèrits en el mercat mainstream (paraula gairebé despectiva que solen utilitzar els experts en creativitat musical i que defineix el gust massiu i per tant no gaire refinat) i aterrarà aquí la setmana que ve. Dimecres actua al Pavelló Olímpic de Badalona, amb les 10.000 localitats (entre 45 i 50 euros, llevat de la zona VIP, a 195 per barba) esgotades des de fa mesos. El noi triomfa allà on va.

El hawaià més famós des d'Obama, com també se'l coneix, ha sabut sacsejar les aigües en l'últim trienni, des que va aparèixer a escena amb Doo-Woops & hooligans, un primer àlbum que ja obria l'aixeta del còctel que és la seva música. Bruno, àlies que li va posar la seva família perquè s'assemblava a un famós lluitador que es deia així, porta la barreja i la festa a les venes. Pare porto-riqueny, mare filipina, cinc germans i una casa plena d'instruments. Als quatre anys ja imitava Elvis en xous amb tota la troupe davant dels turistes, i a l'adolescència va passar a emular James Brown.

A la Superbowl

La conseqüència de tal argamassa és que aquest cantant, guitarrista, compositor i productor presenta un menú heterogeni. A vegades calca Sting, sovint sona a Michael Jackson, d'altres remet a Prince, en alguna cançó (Show me) fins i tot copia Musical Youth, grup infantil dels 80, i, en general de la seva gola surt un registre que moltes vegades recorda Terence Trent d'Arby.

La referència més òbvia potser és Looked out of heaven, que sona a The Police des de quilòmetres de distància. Està assumit. En l'última gala dels Grammy, el febrer passat, Mars i Sting la van cantar a duo i van empalmar amb un dels històrics èxits policíacs, Walking on the moon, ja amb Rihanna i Ziggy Marley muntant-ne una de bona tots junts.

Perquè aquest és un altre tret de l'artista que ens visita, i que es podrà comprovar a Badalona: els concerts acaben sent una gran gresca, una disbauxa de ball i salts, 90 minuts donant-ho tot i una bola de discoteca presidint la cerimònia rítmica, amb l'omnipresent Treasure (fins i tot Mònica Terribas la fa servir de cortineta al seu Matí) com a salt directe al funk més ben parit.

Mentre enllesteix la gira The Moonshine Jungle Tour (a Catalunya ve des de Munic i després trepitjarà França i Anglaterra), la producció discogràfica no para. Es publica, coincidint amb la vista a Badalona, una versió limitada del seu segon àlbum, Unorthodox Jukebox, i fa unes setmanes va sortir el vídeo de la cançó Gorilla, del qual és codirector. Va reclutar per a la filmació una figura de Hollywood, Freida Pinto (Slumdog millionaire), que destaca en un paper de tòrrida stripper de tuguri a qui el cantor garanteix que fornicaran «com goril·les». Les lletres, també cal dir-ho, no són el plat fort de la casa. Tot i així, Prince hauria firmat la cançó sense pensar-s'ho ni un minut.

Notícies relacionades

Ibai Llanos es gasta 2.000 euros en la pizza més cara del món i aquesta és la seva conclusió

La gran ficada de pota de Lola Índigo després de l’atropellament a Cornellà: ha hagut de demanar perdó

El desvari de les xifres que envolten aquesta jove estrella dóna mesura de la seva consagració com a superheroi del pop cridat a rebentar l'aforament dels estadis. Els seus vídeos tenen més de mil milions de visites a Youtube, ha venut un total de 45 milions de singles i la revista Time l'ha inclòs entre les cent persones més influents del món. La seva cara i el seu 1,65 d'estatura, que ell corona gairebé sempre amb un barret, il·lustren portades cada mes. Fa uns dies es va saber que la seva serà l'actuació estel·lar que tindrà lloc en el descans de la Superbowl de futbol americà, el pròxim febrer, potser el moment televisiu més vist a tot el país, i pel qual només acostumen a desfilar els més grans (Madonna i Beyoncé, per exemple).

I com que no hi ha nèctar sense glop amarg, l'ídol també s'ha hagut d'empassar els seus sotracs. Quan els llorers ja començaven a envoltar-li el coll i ell es creia tocat per la invulnerabilitat de les estrelles, va ser enxampat amb droga per un policia en un club de Las Vegas. Va admetre l'«estupidesa», va pagar la multa i serveis socials i ja està net. Però enmig del conte de fades va sorgir un racó funest amb la mort de la seva mare, víctima d'un aneurisma, al juny. Per a ella solen anar totes les seves dedicatòries.