'Top mother'

Quan l'estiu del 2004 la cavalleria de paparazzis anava en llanxes fent bots per la badia de Palma perseguint dues paraules que no es van arribar a ajuntar mai --'biquini' i 'Letizia'--, els que finalment es van emportar el botí de la temporada van ser els que van agafar la via de Menorca i es van topar amb el productor de Globomedia Daniel Écija --fins feia poc marit de Belén Rueda-- en alta mar amb una jove rossa, vella coneguda dels buscadors habituals de passarel·les i revistes de moda. 

Era Vanesa Lorenzo (Badalona, 1977), la discreta model que havia aparegut en el número de banyadors de la revista Sports Illustrated, que havia estat portada de l'edició nord-americana de Cosmopolitan, que havia coronat Times Square en nom de Gap, i que tant havia lluitat perquè els seus 1,70 metres --10 centímetres per sota de l'estatura canònica-- no li impedís travessar la línia que separa les models de les supermodels, en realitat una rasa amb protecció de filferro pel que fa a tracte humà i salaris.

Barri de Nolita

Des de fa uns quants dies, es torna a repassar el currículum de la model, a propòsit que ella i el futbolista blaugrana Carles Puyol esperen un fill per al gener. Segons expliquen els comptes oficiosos, surten des del 2012. Ells, no obstant, van fer pública la seva relació a la primavera, quan via Twitter i Instagram es va veure al jugador rondant per Times Square i se li va intuir fent anar els bastonets i el sushi amb precisió de mestre kung-fu. 

Vanesa viu entre Barcelona i Nolita, barri de Manhattan en què pots coincidir a la cua del súper bio amb David Bowie i Moby, i amb un gruix important d'executius a qui no els importa especular amb béns de primera necessitat si tenen els xacres ben alineats i pintxos d'algues i tofu a la nevera. 

Va ser precisament al terrat del seu edifici on va presentar fa un any la seva col·lecció de moda i les seves intencions de convertir-se en model i dissenyadora, que, com se sol dir, no és el mateix que ser una altra model que dissenya. Per fer aquesta gambada, s'havia preparat durant tres anys. «Em trucaven per proposar-me un treball i jo els deia que tenia un examen. ‘¿Estàs boja, o què? ¿Que tens què?'». Les agències feien morros, però ella continuava a la seva: només de començar les classes ja s'havia adonat de fins a quin punt hi entenia de patrons i cises. «Ja que hi som, en vull aprendre», solia dir quan modistes i estilistes pul·lulaven al seu voltant carregats d'agulles. 

Notícies relacionades

El gran complex físic de Pedro Pascal: "M’horroritza veure’m així"

Subhasten un mitjó brut i usat de Michael Jackson: aquest ha estat el seu alt preu de venda

La llegenda parla de models que entren i surten de clíniques de rehabilitació i arrosseguen bosses que semblen arsenals psicòtrops. Res a veure amb la vida d' ursulina de Vanesa, que sol dir que el seu pecat més grans durant els seus primers anys a Nova York, quan compartia apartament amb el seu nòvio de llavors, el model Jordi Rosselló, eren les llenties -- «vegetals»-- que es cuinava a l'estil de la seva mare. 

A Nova York va arribar procedent de París, on amb tot just 17 anys havia trigat un sol dia a apropiar-se una campanya de Pepe Jeans. A sisè, ja havia aparegut en un anunci d'Educa imitant un mussol, i després va protagonitzar un espot de Bollycao --«‘eh, tu, Bollycao', em cridaven pel carrer»--. Amb 16 anys, va quedar segona en el concurs de l'agència Elite i es va calçar una vambes de fondista que encara no s'ha tret.