'Relaxing cup' de rialles virals

Dissabte passat a les 9 de la nit, abans que se sabés que la candidatura de Madrid havia saltat de la carrera per organitzar els Jocs del 2020, per les xarxes socials van començar a circular imatges amb la cara d'Ana Botella al costat de la frase que més ha fet parlar del seu discurs davant el COI. En les hores següents, una allau d'estampes còmiques de l'alcaldessa de Madrid i el seu famós «relaxing cup of café con leche» va començar a inundar internet, difonent-se com la pólvora per ordinadors, tauletes i telèfons mòbils.

La bufetada de la candidatura olímpica madrilenya va estar durant diversos dies entre els temes més comentats de la xarxa. Però ha estat l'al·locució de la dona de José María Aznar, i molt especialment la seva frase en qüestió, les que han regnat en les converses virtuals d'aquesta setmana, oferint la majoria de vegades una lectura divertida de la seva desafortunada intervenció.

A les versions gràfiques, totes molt enginyoses i sarcàstiques, no van trigar a sumar-se les adaptacions musicals del discurs, que van aflorar a desenes en diferents ritmes. Botella va aconseguir ser Trending Topic (assumpte més comentat) a Twitter fins dimecres, apareixent de vegades amb el seu nom i de vegades afegida a etiquetes com #pel·lisambanabotella o #relaxingcup. Els vídeos de la seva relliscada han rebut milions de visites a Youtube, però és impossible calcular el nombre de reenviaments i retuits de què han estat objecte els múltiples fotomuntatges amb la seva cara i el seu gloriós eslògan.

L'alcaldessa de Madrid ha tingut la desgràcia de tenir la relliscada en un moment en què les xarxes socials han arribat a un nivell de penetració entre la població que permet viralitzar els missatges de forma gairebé màgica, i just quan els usuaris han agafat gust a l'afició de compartir arxius humorístics amb els seus coneguts.

Difondre fotos de famosos emmarcades entre frases de broma, subscriure eslògans absurds i compartir videomuntatges de riure entre la comunitat de seguidors i amics de Whatsapp, Twitter i Facebook s'ha erigit en tendència, fins al punt de convertir una part important del trànsit d'informació que circula per les xarxes socials en un mercadeig d'arxius còmics, coneguts a internet com a memes.

En sentit estricte, un meme és més que una foto de Julio Iglesias enquadrada en un acudit sexual o una frase de l'estil Ola ke ase. El terme el va encunyar el biòleg Richard Dawkins el 1976 al seu llibre El gen egoista per referir-se a les unitats mínimes de comunicació que els humans ens transmetem de generació en generació, ja siguin missatges, imatges o conceptes culturals. És un meme la foto del Che Guevara, com ho és l'«I have a dream» de Martin Luther King, el «¡cuidadín!» de Chiquito de la Calzada o la torre Agbar de Barcelona. Però el desenvolupament d'internet ha atret el concepte fins a les xarxes socials, i el costum dels usuaris per replicar massivament determinades peces elaborades d'informació, des de fotos fins a dites populars o clips de vídeo, ha acabat identificant aquest concepte amb aquesta mena d'arxius.

Els memes que circulen per les xarxes tenen en comú la brevetat, que són simples, l'humor i una capacitat de propagació tan vertiginosa com incontrolable. L'actualitat és una font de fets susceptibles de convertir-se en memes, com ha comprovat aquesta setmana a la seva pell Ana Botella, però la seva generació no es limita als esdeveniments del noticiari, sinó que és tan àmplia com l'enginy dels usuaris.

Els 'power point' de gatets

¿Què porta el cantant Julio Iglesias, un artista que no està precisament al cim de la seva carrera, a convertir-se en protagonista de les converses digitals? «Se l'escull perquè és una icona universal, és fàcil fer acudits sobre ell», assenyala Víctor Gil, director de l'agència d'investigació d'usos a les xarxes Mktfan. Segons aquest sociòleg, el furor pels memes és una evolució natural d'aquest sistema de comunicació. «En el fons, és la versió 2.0 dels power point de gatets que la gent s'enviava per e-mail. Twitter i Whatsapp són els hàbitats naturals dels memes. Per això han augmentat tant últimament. Els memes Han de ser curts, clars i concisos. La frase d'Ana Botella ha triomfat perquè era un claim perfecte», raona l'expert.

Mirar de desentranyar la casuística d'un meme d'àmplia difusió és tan ociós com intentar sintetitzar la fórmula secreta de la cançó de l'estiu. Estan clars els seus condiments, però no la seva mecànica: «Ens encanta compartir missatges sobre sexe, humor, menjar, continguts emocionals que entrin pels ulls», apunta Delia Rodríguez, periodista especialitzada en internet i autora del llibre titulat Memecracia, los virales que nos gobiernan.

El comportament humà és tan imprevisible que no hi ha manera d'assegurar què passarà amb un missatge posat en circulació a la xarxa, encara que no per això els ressorts de la viralitat són totalment opacs. «Hi ha algunes lleis. Se sap que de nit s'envien més missatges d'humor que al matí, que hi ha usuaris molt connectats que fan de propagadors, i que hi ha un punt de no retorn a partir del qual la viralització es dispara. Però la resta és atzar», adverteix la psicòloga social especialitzada en internet Dolors Reig.

Mitjançant tècniques de neuroimatge s'ha observat que quan rebem un missatge viral al cervell s'activa l'àrea que dediquem a pensar en els altres. «Diguem que les idees contagioses fan que ens recordem dels altres. Aquest 'relaxing cup' ens indigna o ens fa riure, i de seguida pensem: 'Això ho ha de veure tal', i l'hi enviem. Així és com es transmeten els memes, les emocions hi estan sempre presents», segons revela Delia Rodríguez.

Ens agrada compartir el que ens crida l'atenció i ens fa riure. Per això triomfa l'humor en aquest mercadeig de missatges digitals. «Les xarxes socials són àgores virtualitzades. I com passa a les places, en uns grups es parla de coses serioses i en molts altres es tracten assumptes intranscendents. Sempre hem dedicat temps a explicar-nos acudits. Ara és igual, només que en lloc d'explicar-los en públic ho fem en xarxa», explica Dolors Reig.

El poder contagiós dels missatges virals no és innocu: val per transmetre acudits de forma massiva, però també serveix per transmetre altres continguts no tan man-

cats d'intenció. «Les marques comercials i els polítics utilitzen cada vegada més memes per manipular», avisa Rodríguez. I posa exemples: «La foto de l'abraçada de  Barack Obama i la seva dona en la campa-nya de la reelecció és un meme; el look de Lady Gaga n'és un altre; la majoria dels eslògans publicitaris ho són. Tots són intencionats. Es tracta de traslladar missatges emocionals sense deixar espai per a la reflexió», alerta la investigadora.

Notícies relacionades

La connexió entre Shakira i Alejandro Sanz va en augment: «L’escenari cremava»

A la venda la mansió de luxe on va viure un exjugador del Barça a Gavà: espectacular i exclusiva

ball eròtic de Miley Cyrus n'és un altre; el

El vertiginós creixement de les xarxes socials, on prima la brevetat sobre l'anàlisi i la rapidesa sobre el que és assossegat, fa pensar, però segons Dolors Reig no hi ha raó per a la preocupació: «Aquests nous sistemes de comunicació estan experimentant un boom que tard o d'hora s'estabilitzarà. Estem al·lucinats amb el poder d'aquestes eines, però aquesta fase d'entusiasme passarà», pronostica la psicòloga social.