Els amos de Chanel

Quan Chanel va inaugurar, el 4 de desembre del 2004, la seva faraònica botiga de Tòquio -un edifici de 10 plantes amb una inversió de 240 milions de dòlars-, el guru de la marca, Karl Lagarfield, va desembarcar amb tota la seva orquestra per beneir la nova catedral del luxe. Famosos i gent que mana es van vestir de gala per assistir a l'esdeveniment i a una de les escasses aparicions públiques dels amos del grup Chanel, els germans Alain i Gerard Wertheimer. Poc abans de començar el xou,Richard Collase, president de la firma per al Japó, va rebre unmail.«Bon courage» (ànim), li va desitjar Alain. Per compensar la plantada, Gerard va tenir un detall: va enviar unes orquídies.

L'episodi il·lustra fins a quin punt els germans Wertheimer fugen de la llum. Són el revers del món dels lluentons que encarna la prestigiosamaison de moda fundada fa poc més de 100 anys per Gabriele Chanel, més coneguda per Coco, al carrer Cambon de París. ¿Qui són en realitat els misteriosos Alain i Gerard Wertheimer? ¿D'on vénen? Poca gent els coneix. De fet, per al gran públic, són uns perfectes desconeguts. Potser els multimilionaris més invisibles del planeta.

Per això, quan aquesta setmana van assistir a la desfilada d'alta costura de Chanel gairebé van passar desapercebuts. Acostumen a asseure's a la cinquena fila, lluny de les càmeres i dels flaixos. La llegenda diu que, durant anys, arribaven als xous per sorpresa, conduint el seu propi Renault. No concedeixen entrevistes i tenen una col·lecció d'art amb peces de Matisse i Rousseau que engalanen les seves cases i oficines i que no permeten que siguin fotografiades. Els llorers els deixen per a Lagerfeld, la cara visible d'un imperi forjat els anys 20 pel seu avi, Pierre Wertheimer, fill d'un ramader alsacià d'origen jueu que se'n va anar a París a fer fortuna.

Pierre havia heretat l'empresa de cosmètica Bourjois, elbest-sellerdel qual era elPoudre de riz de Java(2,5 milions d'ampolletes venudes el 1912). La història amb Chanel va començar amb un perfum, encarregat inicialment per la modista com a ambientador de les seves botigues. L'èxit de l'aroma -Coco el va batejar amb el seu número de la sort, el 5- va superar la capacitat de producció de lamaisonde costura. Interessat a garantir-se un proveïment estable del preat perfum, el propietari de les Galeries Lafayette, Théophile Bador, va posar Coco en contacte amb Pierre.

«¿Vol fabricar per a mi?»

La trobada va tenir lloc en un hipòdrom, un dels pocs llocs que freqüentaven -llavors ja cultivaven el misteri- els Wertheimer, grans aficionats als cavalls. La conversa va ser directa.«¿Vol fabricar i distribuir perfums per a mi?»,li va preguntar Coco.«¿Per què no?», va respondre l'empresari. El 1924 van fundar la societat Perfums Chanel, de la qual Wertheimer tenia el 70%, Bador el 20% i Coco el 10%. Un avantatjós tracte per al fabricant que després Chanel va lamentar. Gràcies a la xarxa de distribució de Bourjois, les vendes van galopar -especialment als EUA- gairebé tan ràpidament com els pura sang de la quadra dels Wertheimer.

Havia nascut la perfumeria de luxe i l'immens negoci que l'acompanya.«Era com un bitllet de loteria premiat»,va reconèixer un membre del clan. Però les coses es van complicar per a Pierre i el seu germà Paul quan va esclatar la segona guerra mundial. La família va emigrar a Nova York per fugir dels nazis i tots els seus béns van ser confiscats. Gràcies als tripijocs d'un home de palla, van evitar que les seves empreses passessin a mans alemanyes.

Superats els tumultuosos anys de la guerra, en què els Wertheimer i Chanel van estar en bàndols enemics, Pierre va comprar a les Galeries Lafayette la seva part del núm. 5 i va acabar patrocinant el retorn de Coco Chanel, el 1939, a l'alta costura. La primera desfilada va ser un fiasco. Lamaisonestava a punt de fer fallida quan, el 24 de maig de 1954, Pierre va comprar lamaisond'alta costura desatenent els seus consellers. Wertheimer es va fer càrrec del tren de vida de la modista -el Ritz, el cadillac amb xòfer, el cuiner- i Coco va renéixer de les seves cendres. El llegendari estil Chanel va tornar a imposar els seus codis en l'univers de la moda. Per garantir la continuïtat, la modista va pensar en Pierre Bergé, parella i ànima empresarial del cèlebre Yves Saint Laurent.«Em va oferir dirigir la 'maison'. El contracte estava preparat, només s'hi havia de posar una xifra. En comptes d'això li vaig enviar flors. Blanques, com les que li agradaven. ¿M'ho va perdonar?», s'interroga l'home de negocis.

Després de morir Pierre, el 1965, en va agafar el relleu el seu únic fill, Jacques, casat amb Eliane Fischer, també filla d'una família jueva alsaciana -el seu pare era l'arquitecte Raymond Fischer- que va emigrar a Mèxic. Però Jacques no era cap tauró de les finances. Taciturn i hipocondríac, preferia dedicar-se a col·leccionar art que a fer prosperar l'imperi. Però va tenir una visió precursora: sota el seu mandat va néixer la idea de convertir estrelles del cine en imatge de la marca. Una selecta llista inaugurada per Marilyn Monroe i a la qual s'han sumat Catherine Deneuve, Nicole Kidman, Audrey Tatou i Keira Knightley.

El 1974 Jacques va ser apartat de l'empresa i el seu fill Alain en va agafar les regnes amb només 26 anys. Ell i el seu germà Gerard, de 63 i 62 anys respectivament, no han deixat de fer créixer el grup. El 1978 va llançar la primera col·lecció deprêt-à-porter; el 1983 van contractar Lagerfeld -que de la mà de Chanel es va convertir en el kàiser de la moda-; el 1987 van comercialitzar el primer rellotge de la marca, i el 1999, les primeres ulleres. ¿Com es combina l'excentricitat i la descaradura de Lagerfeld amb el pudor extrem dels Wertheimer? «Entre nosaltres, la relació és com la de Faust i el diable»,ironitza el creador.

Passió pel vi i els cavalls

Des del seu despatx del quarter general de Nova York, situat al carrer 57, a la planta 40 d'un edifici amb vistes sobre Central Park, Alain mou els fils del conglomerat.«Com el príncep Carles, coneix la seva agenda amb un any d'antelació», comenta un col·laborador. Però la galàxia Wertheimers'estén a altres constel·lacions. A més de la casa mare, Bourjois, tenen la marca de rellotges Bell & Ros, els fusells Holland & Holland, la marca de banyadors Eres, i gairebé la majoria del grup editorial La Martiniere, número u mundial del llibre il·lustrat. Però la seva passió són les vinyes -produeixen apreciats vins- i els cavalls de carreres. Més d'un centenar entre França i EUA.

Notícies relacionades

Rigoberta Bandini anuncia el seu embaràs enmig d’un concert

Leo Messi explica com és la seva vida a Miami: «M’és igual l’edat mentre jo pugui continuar fent el que m’agrada»

Gerard, que viu a Suïssa, s'ocupa de l'àrea europea amb idèntic sigil. «La discreció és una línia de conducta, una filosofia»,comenta un pròxim delsexiliats fiscalsmés invisibles de França. A diferència del grup de luxe LVMH, Chanel no cotit-

za a borsa, i això afavoreix la seva opacitat. De fet, ningú sap en realitat el volum dels seus comptes -únicament es poden fer estimacions, encara que, segons la revistaForbes, són la cinquena fortuna del país- ni fins on arriben els tentacles dels Wertheimer, tan secrets com la fórmula -només se sap que hi ha 80 ingredients diferents dels quals el més important és el gessamí- del pijama de Marilyn.