Aleix Saló treu a la venda el seu nou còmic crític i humorístic, 'Euromalson'
El jove català explica amb els seus característics dibuixos què és el 'Vampirus Ibèricus', l'espècie que forma la classe política
El nou còmic d’Aleix Saló explica des del seu punt de vista què és l’Eurozona /
Aleix Saló ens sorprèn novament amb els seus senzills però convincents i crítics dibuixos per reivindicar la situació econòmica europea, amb'Euromalson: Algú s'ha menjat la classe mitjana'. Després de presentar-nos l'any passat la sàtira política sobre la crisi i la bombolla immobiliària,Simiocràcia i Españistán, el jove català juga ara amb els seus peculiars personatges per relatar, des del seu punt de vista, com veu l'elit de "vampirs sinistres" que tenen com a polítics els ciutadans europeus.
Com explica a la seva pàgina web, Saló creu que el grup de paràsits està format per banquers, polítics i part de la classe mitjana. El creador del nou vídeo explicatiu, educatiu o reivindicatiu, com es vulgui interpretar, explica la història: "En què Europa viu una crisi política i econòmica sense precedents, per culpa d'un experiment nefast. Van intentar crear un ésser híbrid, formant països excessivament diferents i amb economies totalment dispars. El resultat: un monstre esguerro frankensteinià anomenatEurozona,que ni Déu és capaç de redirigir", afegeix.
La bèstia, el "Vampirus Ibèricus"
El nou llibre d'Aleix Saló, en venda des d'aquest dijous a les llibreries, explica el tipus de contaminació que pateix la classe política, infectada de dalt a baix per un paràsit anomenàt"vampirus ibèricus". El vampir és un paràsit que contamina les cúpules directives i que sembla ser una espècie "mediocre i incapaç de tenir èxit en la vida".
Notícies relacionadesAleix Saló ha vist en la societat espanyola l'exemple perfecte per explicar, amb humor, què és realment un 'vampirus ibèricus', és a dir, un polític. Quan l'Estat acaba per ser controlat per l'espècie parasitària, reparteix la riquesa depenent de si els receptors s'han portat "bé o malament", si són "amiguets o no ho són".
Amb la nova entrega s'aconsegueix veure la realitat des d'un punt de vista una mica més distès, entendre que quan ens parlen del repartiment de la riquesa, no parlen declientelisme. I mentre que l'Estat es lucra gràcies als ciutadans,Espanya empitjora.
