ENTREVISTA

Juan Pablo Shuk: "Pel carrer, la gent somriu i diu: 'Aquest és el dolent'"

L'actor interpreta Gamboa, el dolent d''El barco' (A-3 TV),

3
Es llegeix en minuts
INÉS ÁLVAREZ / Barcelona

És Gamboa el dolentd'El barco (A-3 TV), més temible encara que les criatures que visiten la nau. Ho porta molt bé, perquè ja hi està acostumat: entre altres dolents, ha encarnat el despietat Fernando Escandón a Pasión de gavilanes  (actualment, a Nova). No obstant,Juan Pablo Shuk, actor colombià de 45 anys, comença a somiar amb altres perfils.

--¿Content amb la sèrie El barco? 

--Sí. I el meu paper és molt agradable.

--¿Disfruta fent de dolent? Perquè Gamboa ho és, i molt...

--Sí, encara que ser dolent resulti esgotador. En la ficció i en la vida real. Però és un personatge molt interessant, amb molt color, que et dóna llibertat per posar-hi coses que no et permetria un protagonista, del qual ja es coneix la seva línia ètica i moral.

--¿No li donen cops de bossa pel carrer? 

--No m'han agredit mai. La gent de vegades somriu i diu: «Aquest és el dolent», però amb afecte.

--Va tenir un començament complicat amb Belén Rueda. 

--Com que sempre l'he admirat, estava molt nerviós i emocionat per compartir escena amb ella. Però quan vaig llegir al guió que a les primeres seqüències m'agafava pels ous, em va donar una estocada. No obstant, és una gran persona i em va fer sentir molt bé.

--¿Què té El barco

--M'imagino que agrada per la seva temàtica, molt nova per a la ficció espanyola, i per a la de parla hispana, de manera que no era fàcil que el públic l'acollís. No obstant, així ha estat. Aquesta sèrie té tres factors que sempre estan en joc: la naturalesa contra l'home, l'home contra l'home i l'home contra si mateix. La majoria de les sèries només treballen amb dues variables. Aquí la tercera accelera tangencialment l'altra: és diferent enamorar-se a la fi del món, odiar a la fi del món... Posa els valors humans en un pla microscòpic per estudiar-los. I està molt ben realitzada. Els guionistes porten molt bé el tema de la ciència, però també els humans.

--¿I els efectes especials? 

--Jo els veig només com un servei per explicar la història. El públic valora les situacions humanes.

--Però sorprenen, sent una ficció espanyola. 

--A mi m'impressiona la feina que s'ha fet en aquest aspecte. Però Espanya té el mateix poder que els EUA per fer sèries i pel·lícules. Com a estranger, m'estranya que es comparin.

--Hi abunda la gent guapa. ¿Les noies de anys sospiren per Ulises i les de 30 per Gamboa?

--Estic encarregat del departament d'antiguitats (riu). Jo vinc d'un lloc on s'ha tractat de manipular la fórmula de la gent guapa a la televisió, i de 100 n'han fracassat 98. Espanya està entrant en això. Però els actors d'El barco són joves amb talent. Mario Casas ho dóna tot. Té una energia atòmica.

--José Coronado, per exemple, no s'ha quedat en el seu atractiu. 

--En aquesta professió és més fàcil entrar que perdurar. Amb Coronado vaig coincidir a No habrá paz para los malvados. És impressionant el treball que fa. La seva decisió de vida és madurar com a actor. Tots desitgem arribar a aquest punt.

--¿Pensa quedar-se a Espanya? 

--Sóc realista. Perquè em surti un personatge en una sèrie com El barco a Espanya, poden passar 45 anys més. Hi haurà anades i vingudes.

--¿Va fugir dels culebrons? 

--El meu objectiu sempre va ser deixar una mica aquest món, encara que no en renego, perquè l'hi dec tot. Els culebrons són un camp de batalla fantàstic per a un actor. Jo els veig com un servei social, perquè Colòmbia té dos milions de desplaçats, violència, guerrilla, i els actors tenim allà una funció molt important. Però qualsevol actor vol treballs de més qualitat.

--¿Tem encasellar-se? 

--Tinc pànic a la comèdia. Seria nefast. La gent apagaria la tele. Però voldria provar amb altres personatges, amb altres colors, amb altres perfils...

--¿Ser sud-americà implica fer aquí determinats papers? 

--Desafortunadament, la ficció intenta reflectir la realitat nacional, i el clixé que els llatins tendim a certs comportaments. Almenys Gamboa no és dolent perquè sí, té les seves raons.

--¿Se serveix de la seva experiència militar? 

--És clar. L'actor és un producte de totes les seves experiències. Per això, més que estudiar, ha de mossegar la vida.

--¿Amb quines sèries somia? 

Notícies relacionades

--Amb Hispania, encara que, òbviament, pel meu accent, no hi encaixaria. Amb Los protegidos, ambCuéntame...--¿Haver viscut a la selva el fa idoni per anar a Supervivientes?  

--No hi participaria mai... ¡Mai!