Factoria d'escàndols

«Nosaltres l'única cosa que hem demostrat és que sabem fer programes». Amb aplom i contundència, però sense entrar en més detalls, va respondre dijous passat Óscar Cornejo a una pregunta sobre la crisi deLa noria, un dels programes que ell ha creat en la productora que codirigeix, La Fábrica de la Tele, una autèntica màquina d'imaginar programes tan exitosos com polèmics. De fet, la resposta de Cornejo (Tarragona, 1972) se li va plantejar en la presentació del seu nou espai,El comecocos, original concurs que busca els millors oradors d'Espanya i que Cuatro estrenarà dilluns que ve. I que pot també fer parlar.

Però abans d'aquest comecocoshi ha el futur deLa noria, i darrere d'aquest xou apareix La Fábrica de la Tele que, per bé o per mal, ha creat un model de televisió que ha marcat el mercat audiovisual espanyol dels últims anys.

La Fábrica de la Tele va començar a funcionar el 2007, dirigida per dos joves periodistes, tan brillants com trencadors, Óscar Cornejo i Adrián Madrid, i sota l'empara de Tele 5 (principal accionista de l'empresa). I ja el primer producte que va sortir d'aquesta fàbrica, el 2003, va marcar el futur d'un tipus de televisió

-tan criticada com popular- a Espanya:Aquí hay tomate, xou que durant gairebé cinc anys va marcar el pas i va obrir nous i molt agressius camins de la premsa rosa.

Enfilall de multes

Ningú dubta que eltomate ha fet història, però també que ha portat molta misèria: Tele 5 encara segueix pagant les indemnitzacions judicials que li continuen caient al programa, per part de personatges famosos als quals el xou va calumniar en les seves jocoses itomaqueres emissions. I ja s'acosta als dos milions d'euros en querelles perdudes. Un altre rècord històric en el seu currículum.

Però després deltomate, la fàbrica va seguir creant nous formats que, se l'hi ha de reconèixer a Cornejo, estan molt ben produïts. Però així com la forma d'aquests espais s'hauria de puntuar amb matrícula, del fons ja hi ha més coses a matisar. Aquest seria el cas de programes tan controvertits com, entre altres,Hormigas blancas(2007),Sálvame diarioi Sálvame Deluxe(2009),La caja(2009), Resistiré, ¿vale?(2010),Fresa ácida(2010) i, és clar,La noria(agost del 2007). Sens dubte, no hi ha cap altra productora a Espanya amb un historial tan brillant i controvertit com el d'aquesta fàbrica de productes audiovisuals.

Apassionat de la premsa rosa i dels personatges estrambòtics, Cornejo ha reconegut en les poques declaracions que fa -sempre acostuma a mantenir-se a l'ombra- que és un esclau de les audiències. Aquestes característiques marquen d'alguna manera el tipus de programes que surten del seu cap: entretinguts i divertits, però èticament discutibles. Potser aquest és l'únic problema d'un professional molt brillant i creatiu, llicenciat en Dret i que, quan va començar a estudiar Periodisme a Bellaterra -va entrar a Tele 5 com a càmera-, va demostrar el seu potencial amb notes excel·lents. Excepte en aquelles assignatures que tenien a veure amb l'ètica periodística i el codi deontològic. Aquelles no li acabaven mai d'entrar.

Notícies relacionades

Mor Lorena Blanco: un infart acaba amb la vida de la fisioculturista als 37 anys

Rosalía es pronuncia per primera vegada a favor de Palestina: «Que no digui res no significa que no condemni el que està passant»

Vegeu el comentari de Juancho Dumall a

http://opinio.elperiodico.cat