Dani Martín fa memòria

Dani Martínha decidit que, «abans que et jutgin sense coneixe't o que treguin coses de context», el millor és escriure una biografia, encara que només tingui 34 anys i li quedi «tant per evolucionar». Fa tot just una setmana que ja està a les botiguesSoñar no es de locosi ja va per la segona edició. El cantant va voler presentar ahir el llibre davant la premsa. I la seva discogràfica va aprofitar per entregar-li un doble disc de platí per les vendes dePequeño, el seu debut sense El Canto del Loco, grup que assegura que ha enviat «de colònies per un temps».

Notícies relacionades

A la venda la mansió de luxe on va viure un exjugador del Barça a Gavà: espectacular i exclusiva

Ibai Llanos es gasta 2.000 euros en la pizza més cara del món i aquesta és la seva conclusió

En el llibre,Martínexplica com va aconseguir que una multinacional el fitxés. Al final d'una actuació que van organitzar els peixos grossos del segell, es van treure la samarreta per lluir-ne una altra que deiaI love Ariola. I el llavors director,Carlos López, va cridar: «¡Contractats!». «El morro és important, però només amb morro no hi ha garrofes, cal posar més coses sobre la taula», admet a aquest diari quan se li recorda l'anècdota. Al discZapatillas, que van gravar el 2005, hi va inclourePor ti («Y por tu calor y por tanta magia me quedo contigo...»). Una lletra d'amor que en el llibre aclareix que va dedicar a la seva mare, que acabava de superar un càncer. «Recordo aquesta etapa amb molt carinyo», assegura. Però el cop més dur va ser la sobtada mort de la seva germana, als 34 anys, d'un infart cerebral. «Em va suposar una accelerada de maduresa que d'una altra manera no hauria tingut», assegura aSoñar no es de locos. Relata que va haver d'anar al psicòleg, a qui segueix visitant per «ordenar» la seva vida. I que aquest dramàtic episodi va desembocar en el «procés d'hibernació d'El Canto del Loco». Ara prepara un segon disc en solitari. I més concerts sense els seus excompanys. ¿Els fans del grup han de témer el pitjor? «Jo només penso en el que em demana el cos; aquesta és la meva veritat. I s'ha de fer el que surt des de la veritat», respon. De fet, al gener ja té programada una actuació en solitari al Palau de la Música.

Martín,que no li posa nom als seus amors a l'obra, sí que es mulla amb el tema de l'idioma. Explica que va acceptar sense dubtar-ho gens de cantar en català i que li va sortir un accent de Lleida. «M'encanta la cultura del nostre país i no entenc per què existeixen aquests prejudicis amb l'eusquera, el català, el gallec o el bable. Som tontos. En lloc d'exalçar-ho, que és la nostra riquesa, ho critiquem», diu textualment. «Vull creure que la gent coherent sap diferenciar la cultura, la política i el futbol. Els fanatismes no m'interessen».