El popa de l'altre PSOE

José Bono és molt més que un polític que cotitza a l'alça en la premsa rosa. Ostenta la presidència del Congrés, cosa que el converteix per obra i gràcia del protocol en la tercera autoritat de l'Estat, encara que ell prefereix dir «d'Espanya». Però, inevitablement, a Bono li queda clavada l'espina de no haver complert el somni de ser secretari general del seu partit i haver predicat el seu propi evangeli socialista, aquest que defensa que un altre PSOE (més pròxim a l'Església i menys als nacionalismes) és possible.

El cas és que va intentar ser el cap dels del puny i la rosa fa ara una dècada. Els socialistes, després de la majoria absoluta del PP, van convocar un congrés extraordinari per buscar líder i van preferir un jove José Luis Rodríguez Zapatero –que parlava de tarannà i diàleg– que Bono, aquest polític que, ahir, a El Escorial (Madrid), deia de si mateix: «Em declaro espanyol, que per a alguns suposa una antigalla [...]. M'afilio a l'opinió de socialistes com Indalecio Prieto quan deia 'sento Espanya al meu cor'. I em defineixo com a persona de fe».

Notícies relacionades

Ana Peleteiro perd el nadó que esperava amb la seva parella Benjamin Compaoré

Una noia es queda tancada en un basar i ‘roba’ dos dels seus articles: "Ho he de confessar"

QÜESTIÓ DE PATRIMONI / Sens dubte, Bono és «persona de fe» i defensor que el carnet socialista és compatible amb la militància a l'Església catòlica. «En molts àmbits, o s'és de dretes o sembla que no es pot ser un bon cristià», es va queixar ahir mateix el president del Congrés, que recorda que hi ha «milions» de ciutadans que són catòlics i voten el PSOE, aquest partit que, sota la batuta de Zapatero, ha enervat la jerarquia eclesiàstica aprovant lleis com la del matrimoni gai o la de l'avortament. No obstant, no és l'Església la que, últimament, li està donant més maldecaps a qui, durant uns quants anys, també va ser ministre de Defensa i va retirar les tropes de l'Iraq: el PP i alguns mitjans de comunicació estan entestats a difondre que Bono, president de Castella-la Mancha entre el 1983 i el 2004, es va aprofitar del seu càrrec autonòmic per incrementar, amb males arts, el seu patrimoni. Ell ho nega i recorda que la dona de qui ahir va anunciar la separació i amb qui compartia matrimoni i béns de guanys, Ana Rodríguez, gestiona una marca de joieria que dóna substanciosos beneficis. De moment, el fiscal li va donar ahir la raó a Bono.

I un marge en un moment personal delicat.