NANDU JUBANY: Un repòs molt familiar

Es mou, dicta ordres i ho vol tot a punt per ara mateix; però se li perdona perquè ho fa amb la passió i l’assertivitat de qui sap del que parla. Quico Arumí, el segon de bord en la cuina de Can Jubany, espera pacient que Nandu Jubany esculli la llebre, obri la peça i demani un plat, no un altre, tampoc aquest. Pel camí, Nandu va i ve; saluda els clients, i fins i tot revisa els plans de la nova cuina de Can Jubany, restaurant de Calldetenes (Osona). Només la paraula Nadal el calma. Arriben Anna Orte, la seva dona, i els seus fills, l’Eudald, el Gil i el Lluc. El cuiner redueix les revolucions. «El Nadal és la família», diu Jubany. Ara Jubany pare saluda, reparteix petons. Durant tres minuts, la llebre a la royale reposa al foc sense que el cuiner la mimi. Gil, de 5 anys, ha de fer cagar el tió i el seu pare li dóna unes galetes i li explica com fer-ho.

Nadal de 1976. La tieta Mercè espera tota la família a Monistrol de Calders, el poble de Jubany. Llebre amb castanyes, 25 a taula i també en Nandu, de 5 anys, que fa cagar el tió, que no es deté ni un segon i que desespera els adults. 30 anys després, també a Monistrol de Calders: els 600 habitants del poble es reuneixen a la plaça. Nandu i tota la família també hi són. Tots els nens esperen amb il·lusió el tió. Després, la família Jubany s’asseurà a la taula de la tieta Mercè. «És el dia en què estem tots junts», diu Nandu. Sens dubte que en aquesta taula nadalenca hi haurà llebre per a tots.