Adam Sandler, un fan de la sangria

No és freqüent que en una conferència de premsa per promocionar una pel·lícula hi hagi més rialles que preguntes. Això acostuma a passar, per exemple, amb el sempre fantàstic Will Smith. Però ahir va tornar a succeir. Aquesta vegada, amb el director Judd Apatow i els seus nois: la seva dona, Leslie Mann, i el seu amic de l’ànima, Adam Sandler. Els tres –que van presentar a Madrid la pel·lícula Hazme reír– van inundar de bon rotllo l’Hotel Villamagna i van demostrar que treballar és perfectament compatible amb passar una bona estona. Fins i tot, amb prendre alguna cosa. Per alguna cosa el cineasta, responsable de Virgen a los 40 i Lío embarazoso, està considerat com el salvador de la comèdia americana. Un guru.

El director i els intèrprets van entrar a l’habitació saludant en castellà els reporters i fent bromes sobre quin periodista s’atreviria a trencar el foc i llançar la primera pregunta. Sandler –amb la gorra, la samarreta esportiva i els pantalons curts– va arribar a seure als seients reservats a la premsa. Una vegada que tothom es va acomodar a les cadires, va entrar un cambrer amb una gerra de sangria, que va ser rebuda per l’equip del film amb un «¡per fi, sangria!» Sí, som a Espanya i ells són nord-americans.

Notícies relacionades

A la venda la mansió de luxe on va viure un exjugador del Barça a Gavà: espectacular i exclusiva

Ibai Llanos es gasta 2.000 euros en la pizza més cara del món i aquesta és la seva conclusió

Hazme reír, que s’estrenarà el 4 de setembre, està basada en fets reals, en els anys de joventut d’Apatow i Sandler quan tots dos compartien pis i feien els seus primers passos com a còmics intentant arrencar rialles al personal. Al film, Sandler interpreta un actor d’èxit que, tot i això, s’ha quedat més sol que la una. A més, ha de fer front a una malaltia gairebé mortal. Se suposa que és una comèdia i que té acudits verds, però la cinta està carregada de drama. També defensa valors tradicionals, com el fet que una dona on està més bé és amb el seu marit i les seves filles. «Sí, sí, sí –va afirmar el director rient– ho he d’admetre. En realitat, he fet aquesta pel·lícula perquè Leslie [la seva dona] no em deixi mai».

La conferència es va acabar de la mateixa manera com havia començat: amb rialles i aplaudiments. Després d’unes entrevistes personals amb alguns mitjans de comunicació, el director i els actors van anar a dinar. El que no sabem és si hi va haver paella i migdiada. Tant de bo que n’hi hagués.