Un llibre revela el Louis de Funes més íntim

Amb les seves ganyotes exagerades, els seus moviments histèrics i els seus tics repetits una vegada i una altra, l’actor Louis de Funès (1914-1983) ha aconseguit fer riure tots els públics. Són pocs els que no han vist els seus films i alguns com El gendarme de Saint-Tropez o La gran juerga ja es consideren clàssics. Però, si De Funès és un dels actors europeus més coneguts, pocs detalls de la seva vida privada havien vist la llum fins ara.

El periodista Bertrand Dicale va voler retre tribut a aquesta figura del cine francès dedicant-li una bio-grafia. Publicada a França a principis d’aquest mes, Grimaces et gloire (Ganyotes i glòria) està obtenint molt bones crítiques per l’ampli treball d’investigació realitzat per l’escriptor per revelar anècdotes i curiositats de De Funès. De moment, no hi ha data de publicació a Espanya.

Notícies relacionades

Gerard Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi

Pep Guardiola i Cristina Serra caçats a Barcelona amb un element compartit revelador: ¿reconciliació a la vista?

Dicale explica que el que el va motivar a escriure aquesta biografia, la més completa fins avui, «és que es tracta d’un dels pocs actors europeus que encara fascinen, gairebé 30 anys després de la seva mort». Per justificar el seu treball, l’autor també afegeix: «De Funès és tan actual que van aconsellar a la cancellera alemanya Angela Merkel que veiés els seus films abans de conèixer Nicolas Sarkozy, per no sorprendre’s amb els seus tics».

ÈXIT ALS 50 / Louis de Funès no va arribar a la fama fins als 50 anys, després d’haver interpretat papers secundaris en prop de 120 pel·lícules de molt baixa qualitat. El llibre revela que el cineasta Jean Poiret va dir de l’intèrpret de La fúria de Fantomas: «És bo en films pèssims». La biografia també presenta l’actor, que feia poc més d’un metre i mig, com un home poc apreciat pels seus companys de repartiment i angoixat. «Quan es comprava el diari, el primer que feia era llençar les pàgines d’espectacles per por de les crítiques», li va confessar a l’autor el productor de cine Christian Fechner. Dicale conclou la seva obra explicant que si De Funès no va suscitar més interès és perquè portava una vida molt normal.