"Al costat nostre, un noi ens mira de reüll i riu"

Avui he de trobar un lloc on dormir perquè l'alberg és ple. He d'esperar a veure si es cancel.len dues reserves pendents, però es confirma la primera i vaig a buscar un altre hostal juvenil dels barats.

El primer és molt bonic, però té un cert aire luxós que no m'acaba d'agradar, el trobo massapijo. Al segon m'obre la porta un noi molt guapo, alt amb una gorra bastantfashion, però molt estúpid. Cap dels dos hostals em convenç, però si hagués d'escollir, em quedaria amb el primer: el noi cregut de la gorra m'ho ha posat fàcil. Pel carrer veig un tercer alberg, méscutreperò que és molt més autèntic. He de compartir habitació amb diversos nois, però això no m'importa gens. Aquí, en tots els albergs, les habitacions són mixtes.

I quina sorpresa que he tingut i com he respirat alleujada al saber que la segona reserva de l'Hostel Inn Buenos Aires s'ha cancel.lat i hi ha un llit que està disponible per a mi. L'habitació és de sis persones, ¡i és la mateixa d'Amaia! Tinc una alegria tremenda.

AMB DANIELA I JULI

Les noies han marxat sense saber si jo hi seria aquesta nit, així que decideixo fer visites. Primer vaig a veure Daniela i Mariano. Daniela és l'amiga d'una amiga que m'ha resolt molts dubtes abans de venir a l'Argentina. Viu amb el seu nòvio a Coghlan, un lloc tranquil on tinc la sensació d'estar en una ciutat diferent.

Mariano és càmera i Daniela fa classes de psicomotricitat a persones amb discapacitat física. Parlem de vivenda, de com és de difícil arribar a final de mes, de com estressen la vida diària i els sous baixos. Mariano diu que "s'ha de trobar un petit oasi dins del que és la ciutat". M'han convidat a quedar-me a casa seva si ho necessito i fins i tot m'han ofert unes claus. Són persones encantadores.

Notícies relacionades

A la venda la mansió de luxe on va viure un exjugador del Barça a Gavà: espectacular i exclusiva

Ibai Llanos es gasta 2.000 euros en la pizza més cara del món i aquesta és la seva conclusió

De tornada a l'estació de tren decideixo anar a veure una altra amiga que viu a prop, es diu Juli i va viure dos anys a Barcelona. També es va estar a Andorra, Madrid i Eivissa, però ara ja no hi ha qui la mogui de Buenos Aires. Està bojament enamorada de Guido, el seu nòvio, i necessita estar amb els seus. Fem una volta per Belgrano i m'ensenya una enorme zona plena de negocis xinesos que s'estén per diverses illes de cases. Berenem i em rendeixo alsalfajores, dolços típics d'aquí. Juli m'invita a sortir de nit amb els seus amics i a veure un partit d'hoquei en què ella juga demà. Però estic molt cansada i m'acomiado d'ella amb una forta abraçada.

A l'arribar a l'hostal trobo les valencianes Amparo i Isabel, i Amaia, que s'alegra que al final pugui quedar-m'hi. Així que comencem a cantar totes quatre, fins que acabem cridant, mentre jo intento acompanyar les veus amb la guitarra gairebé sense encertar ni un sol acord. Al nostre costat, un noi que tecleja en un ordinador portàtil ens mira de reüll i riu. Xerro una estona amb tres joves més, dos brasilers i un nord-americà, abans d'anar al llit tot i la insistència de les meves companyes de cant d'anar a voltar-la. La gent es prepara per sortir, però jo abandono la festa.