L'última platja verge és a dues hores a peu

S'ha de patir per trobar la bellesa. Si cala Tavellera (el nom oficial segons el nomenclàtor català, encara que molts la coneixen com aTaballera) és una de les últimes platges verges de Catalunya, deu ser perquè costa molt arribar-hi. La majoria dels banyistes hi arriben en vaixell, però s'hi pot anar caminant des del Port de la Selva, pel camí de gran recorregut GR-11, unes dues hores que després tenen el premi del bany en aigües cristal.lines.

Un també s'hi pot acostar en cotxe per camins de terra i deixar-lo aparcat en una de les masies (Paltré, Pignau) o fer el mateix des de l'altre costat, per un tortuós camí des de Cadaqués, encara que en aquest cas la ruta està bloquejada per una tanca del Mas de la Birba, una casa habitada --l'única-- en ple cap de Creus, on viuen Joan Donat amb la seva dona i dos fills.

Tot i la bellesa de l'entorn i la platja, Donat es queixa que les autoritats "tenen pràcticament abandonat el cap de Creus. Res fa notar que sigui un espai protegit". Bé, sí, algunes coses petites: "Volia cuidar les vinyes que tenia el meu pare aquí, però m'ho han prohibit. Primer he d'obtenir un títol especial".

No sempre és fàcil viure en un lloc tan llunyà, difícilment accessible, encara que la família de Donat, un jove d'uns trenta anys, ja fa segles que viu al Mas de la Birba. A vegades ha de portar en el seu cotxe a Cadaqués excursionistes que han patit una caiguda pel GR-11 o deixar-los aigua del seu pou. "El GR-11 és un camí difícil, però a vegades porten col.legis sencers a caminar per aquí", diu.

SENSE BAIXAR

Notícies relacionades

Gerard Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi

Pep Guardiola i Cristina Serra caçats a Barcelona amb un element compartit revelador: ¿reconciliació a la vista?

Molts d'aquests excursionistes només veuen cala Tavellera des de dalt, prefereixen no baixar-hi per no perdre temps, i tampoc és tan fàcil descendir a una platja gairebé única que, a l'estar orientada cap al nord, es converteix en un lloc inhòspit quan bufa la tramuntana. "Amb el vent, és impossible acostar-s'hi en vaixell", expliquen Beatriz Gayete i David Vidal, de Barcelona, que amb les nenes Anna i Laura solen acostar-se a la cala en una zòdiac des del Port de la Selva, on estiuegen. "Moltes altres cales són tan petites que només hi caben sis o set persones", diuen.

Els agrada cala Tavellera per l'amplitud, tot i que coincideixen amb Joan Donat que "el cap de Creus està molt abandonat, ningú el cuida". De la platja hi ha menys queixes: "T'ha d'agradar la tranquil.litat. No té res a veure amb Castelldefels, on solem anar els caps de setmana --diuen--. I és per emportar-te el dinar i passar-hi tot el dia". En un racó de la platja, hi ha una caseta, un antic refugi de pescadors, on abans hi havia fins i tot una cuina. Els pescadors del Port de la Selva i de Llançà hi celebraven durant tota una nit una festa peculiar preparant a la cala el que havien pescat durant el dia.