John Updike intenta entendre les arrels de l'11-S amb 'Terrorista'

Aquest cap de setmana arriben a les llibreries les versions en català i en castellà de Terrorista (Bromera / Tusquets), l'última obra del novel.lista nord-americà John Updike, la número 22, i possiblement la que més soroll ha provocat entre la comunitat literària per la seva exploració de la ment d'un fonamentalista islàmic criat als Estats Units i convertit en assassí en massa.

Apareguda l'any passat, li ha suposat al pare de Conill Hasting --memorable protagonista del seu cicle de novel.les més celebrat-- la repulsa més encesa de gran part de la crítica i dels lectors nord-americans. El que li han retret és aquest intent de comprensió --i també d'identificació-- de què és el que fa que un adolescent terrorista musulmà s'immoli. Així que els fòrums literaris que hi ha a internet es van començar a agitar --"traïdor" va ser el més encantador que li van dir-- mentre les xifres dels llibres venuts es disparaven. ¿Quina n'és la causa? Ideologies a part, l'obra deixa a un costat les habituals reflexions de l'autor, i juga a ser un eficaç thriller gràcies a un ritme endimoniat.

La novel.la tracta de respondre la pregunta ¿com es construeix un terrorista?, i ho fa seguint el vell model de formació, intentant comprendre tots els motius de l'assassí, gràcies a un híbrid de referents molt reconeixibles en l'imaginari nord-americà: els joves assassins de Columbine i el misteriós talibà californià John Walker Lindh, que va ser arrestat després de la invasió de l'Afganistan. La idea, segons ha confessat el mateix Updike, li ha permès reflexionar sobre "com es veuen els Estats Units a si mateixos".

INTEL.LIGENT I SOLITARI

El terrorista potencial del títol és un noi anomenat Ahmad Ashmawy Mulloy, fill d'un egipci que el va abandonar quan era només un nadó i una irlandesa liberal que treballa com a infermera. Ell és un estudiant intel.ligent però solitari, horroritzat pel grau de superficialitat de les relacions personals, del consumisme compulsiu i del menjar escombraries; mals, segons la seva opinió, de l'american way of life. Ahmad busca la puresa en la religió dirigit pel seu intransigent imam. Updike, provocador, es mostra així de crític amb el seu país: "Semblem pinxos imposant la nostra forma de vida. Segur que estem ofenent una bona quantitat de gent que avui no són terroristes ni insurgents".

Notícies relacionades

Coldplay ‘caça’ dos infidels al seu concert: el CEO d’Astronomer Andy Byron i la cap de RRHH; el vídeo viral que dona la volta al món

Tots els detalls que encara no s'han explicat de la festa de Lamine Yamal: 'casino ladys', 'mini-boys' i clàusules de fins a 2 milions

Terrorista suposa un dels intents més directes i compassius d'entendre el tema després de l'11-S, que fa temps que preocupa els escriptors nord-americans més joves, l'anomenada generació cremada --una etiqueta creada per dos editors italians i la britànica Zadie Smith--, que amb més o menys fortuna ha inclòs en els seus textos aquesta por apocalíptica a la destrucció irreversible.

El llibre d'Updike juga a les lligues més importants. El dues vegades guanyador del Pulitzer --a l'espera que li concedeixin el Nobel algun dia-- és, precisament, a més de Norman Mailer, Philip Roth, John Irving i Gore Vidal, un dels vells i respectats mestres. Però aquesta vellesa --té en l'actualitat 75 anys-- també ha estat un dels cavalls de batalla de la crítica, que l'acusa de no haver sabut ficar-se en la ment d'un adolescent i de la seva "robotització" --segons The New York Times--. De les acusacions d'oportunisme --també n'hi ha hagut-- s'ha defensat al confessar que la idea de la novel.la no va néixer el 2001, sinó una dècada abans, el 1990, quan es va desactivar un intent d'atemptat al Lincoln Tunnel que uneix New Jersey amb Manhattan: "Vaig imaginar l'explosió i la massa d'aigua inundant-ho tot. Aquell va ser el principi".