Projecte exitós

Terra Remota: 20 anys del prestigiós celler que va crear un notari i una directora de casinos

Marc i Emma Bournazeau van decidir canviar de vida i deixar-ho tot a Perpinyà per instal·lar-se a Capmany (Alt Empordà) i apostar per la seva passió

Aquests són els millors vins de ‘La guia de vins de Catalunya 2026’

Trivial: ¿quant saps de vins?

Marc y Emma Bournazeau, propietarios de la bodega Terra Remota, durante una presentación de sus vinos en Barcelona el pasado 13 de abril.

Marc y Emma Bournazeau, propietarios de la bodega Terra Remota, durante una presentación de sus vinos en Barcelona el pasado 13 de abril. / El Periódico

3
Es llegeix en minuts
Ferran Imedio
Ferran Imedio

Periodista. Redactor del canal Cata Mayor

ver +

És sabut que la gent del vi no compta el pas del temps per anys, sinó per collites. Així que aquest 2026 fa 26 anys que Marc i Emma Bournazeau van posar en marxa Terra Remota a Capmany, un poble de l’Alt Empordà entre Figueres i la Jonquera. No és una xifra rodona, la típica excusa per celebrar un aniversari. Però sí que ho són els 20 anys, les 20 collites que han elaborat en aquest celler, que va llançar el seu primer vi el 2006.

Han passat dues dècades i aquell notari i aquella directora de casinos instal·lats a Perpinyà van decidir canviar de vida i deixar-ho tot per apostar per la seva passió. «Teníem moltes idees i vam demanar ajuda a gent que en sabia», recorda l’Emma [Florensa, el seu cognom de soltera], amb un avi de Lleida i una besàvia de Roses que van emigrar a França per la Guerra Civil.

Marc Bournazeau, un dels propietaris del celler Terra Remota, durant una presentació dels seus vins a Barcelona el 13 d’abril passat. /

El Periódico

Primer van obrir un celler al sud de França, Château Saint-Roch, en què van estar elaborant vins durant un lustre, i finalment van travessar la frontera per comprar un bosc que els va enamorar. «No hi havia vinyes però era exactament el que buscàvem. Terra de granit, pins, roures, alzines… Des d’allà veus el Pirineu i el mar», explica el Marc, que sempre està pensant quin serà el pròxim vi mentre la seva dona, que s’encarrega del màrqueting i la comunicació, prova de frenar la seva hiperactivitat.

Transformar la meitat d’aquelles 24 hectàrees de bosc que van comprar en vinyes va ser una «feina titànica» que va comptar amb la «complicitat» de Medi Ambient per decidir els arbres que es podien talar. Però el resultat no va poder ser millor. «Ara tenim 65 hectàrees, de les quals només 30 s’han plantat perquè volem mantenir l’estètica de l’entorn i perquè aporten elegància i equilibri als vins», expliquen.

«El ‘terroir’ era fantàstic per elaborar grans vins»

Ara miren enrere i se senten orgullosos d’haver arribat als seus objectius. «Hem arribat on volíem perquè la terra i la natura han respost als nostres somnis i esperances», diu somrient el Marc. L’Emma afegeix: «Quan vam arribar a l’Empordà, amb prou feines hi havia referències de la denominació d’origen a les taules dels restaurants de Barcelona perquè la gent l’associava a cooperatives i a poca qualitat. Però vam veure que el ‘terroir’ era fantàstic per elaborar grans vins i vam decidir participar en l’aventura de donar a conèixer la DO, i al final hem aconseguit coneixement i prestigi pel nivell del que fem. Avui dia som als millors restaurants d’Espanya».

Notícies relacionades

En aquest periple no només han elaborat una àmplia gamma de gairebé 20 referències ecològiques, sempre elegants i fresques gràcies a la bona tasca de l’enòloga Edith Soler, sinó que han apostat per un enoturisme que té l’atractiu afegit de l’art: el celler que va fer l’arquitecte Pepe Cortés és en si mateix una obra admirable que acull a l’interior peces contemporànies de la col·lecció privada dels Bournazeau i exposicions temporals de joves artistes.

«Però 20 anys és poc temps per al coneixement mundial d’una marca –adverteix el Marc– perquè som ambiciosos». Ja han arribat a molts països com els EUA, Singapur, Anglaterra, Suïssa…, on triomfen amb joies com els vins negres Camino (el seu buc insígnia), Gg,Clos Amae,Clos Adrien i Clos Adèle, el blanc Caminante, el rosat Caminito i l’‘orange’ Tardor. «Però volem vendre més», proclamen amb les ganes dels qui volen conquerir més ‘terres remotes’ des de Capmany.

Temes:

Vi