Escandalosament de carrer

Ha obert amb prou temps per tenir el rodatge oportú i, arribada la temporada forta de platja, estar llest per lluir múscul. I és que Jatachi confia, lògicament, en la seva fabulosa ubicació –propera a la platja de Castelldefels–per convertir-se els propers mesos en un dels locals de moda de la costa barcelonina. Darrere d’aquesta sonora nomenclatura hi ha el Quim i el Martín, dos joves que, a través dels seus viatges per Àsia, van quedar enamorats de la seva cuina, la qual cosa va desembocar en el seu primer negoci gastronòmic (Teikit, un servei 'take away' de menjar japonès). Ara era el moment de donar més corporeïtat a la seva especialitat: el menjar asiàtic de carrer.

“Jatachi és donar-li la volta, portar el carrer al restaurant”, expliquen a l’inici de la seva carta. I això és precisament el que han intentat desenvolupant un interiorisme original i trencador, on es combina la xapa, el formigó, l’acer, el ciment i la fusta reciclada. Els grafits i els adhesius amb el logotip del local són una altra constant, així com la il·luminació mitjançant llums de neó (fins i tot al lavabo), que ens transporten als bulliciosos carrers de les grans metròpolis asiàtiques.

El servei –informal, canalla i veloç–  insisteix a portar alguns plats per compartir. Per començar, els calents parlen de la tradició culinària de Tailàndia, la Xina, Corea, el Japó i el Vietnam. D’allà surten especialitats com el pad thai (un encert segur), cítric i agredolç; els baus d’ànec, tendres, dolços i amb un toc refrescant; alguns curris (com el groc, el vermell o el massaman); o el pollastre vietnamita, arrebossat en panko, amb alls tendres, menta i embolicat en fulls d’enciam i salsa Jatachi (secretíssima).

Notícies relacionades

Joies vinícoles de la Ribera

Maridatges amb espumosos que marquen la diferència

Després hi ha l’apartat dedicat al sushi, que un cuiner oriental treballa rere la barra amb enorme perícia. Alguns dels makis (ells els anomenen ‘sushi rolls’) amb més sortida són el Karikari (llagostí arrebossat, crema de formatge i melmelada de tomàquet, recobert de salmó flamejat, ceba caramel·litzada i salsa kabayaki); el Kuromai (curiosament, elaborat amb arròs negre, a més de llagostí, mussolina d’alls tendres, alvocat, sal marina i cebollí) o el Ringo (amb foie i poma enfornada) que, per la seva dolçor, gairebé podria servir de postres. Bé, tampoc s’ha de prendre al peu de la lletra, no sigui que algú surti per la porta perdent-se un dels seus mochis artesans (el de 'cheesecake' és espectacular). Seria un error terrible. Tant com oblidar-se de tastar algun dels seus còctels. En tenen fins i tot sense alcohol, per invalidar l’excusa que s’ha de conduir (el Shenlong, amb llima espremuda, àloe vera, Calpis i un toc de gingebre és una bona opció).

“Jatachi és demanar un pad thai entre clàxons, provar un maki entre neons, el vapor del wok flotant entre les bicis [...]. El contrast amb la calma, al sortir de l’establiment, confirma que han aconseguit l’efecte desitjat.