REACCIONS A LA FINAL DE COPA

El moment «fanàtic» d’Alguacil després de conquistar la Copa

  • El tècnic reialista celebra l’èxit amb crits propis d’aficionat a la roda de premsa

  • «Vam dir que volíem fer una cosa gran i segurament ho hem aconseguit abans del pensat», afirma

  • Un gol de penal d’Oyarzábal dona a la Reial Societat la seva primera Copa en 34 anys

El moment «fanàtic» d’Alguacil després de conquistar la Copa
2
Es llegeix en minuts

L’entrenador de la Reial Societat, Imanol Alguacil, va concloure la roda de premsa tot just conquistar la Copa després de 34 anys en mode aficionat. «Anomeneu-ho fanàtic, si voleu». El tècnic es va posar la samarreta reialista i una bufanda i va començar a cridar com, certament, un seguidor més. «Sento un orgull enorme», havia proclamat minuts abans després de derrotar l’Athletic a la final (1-0).

Alguacil va oferir un discurs humanista en la victòria. «M’he recordat dels metges i infermers que estan treballant en primera línia, dediqueu-los aquesta Copa», va dir en la seva primera resposta a la roda de premsa, després de la final a l’Estadi de La Cartuja. «Com a entrenador, un orgull enorme, moltes sensacions, aquesta setmana ha mort un oncle meu per Covid, els missatges de Guipúscoa, els missatges de la meva família, són tantes coses, tants sentiments, molt content de ser entrenador de la Reial i fer història», va dir.

Alguacil va apuntar que el seu equip va ser mereixedor de la victòria, que va arribar amb un gol de penal d’Oyarzabal. «Estava molt tranquil, Mikel Oyarzabal apareix en les grans ocasions, com gairebé tot el partit. Veia bé els jugadors, hem fet un gran partit i hem sigut justos mereixedors de guanyar la Copa», va afirmar.

Personalitat

«Gairebé tot Guipúscoa ha plorat quan l’àrbitre ha xiulat el final. Sabem que l’Athletic és un equip que colla fins al final. He de donar les gràcies per la plantilla que tinc, jo hi he ajudat una mica però ells en són els artífexs. La clau, la personalitat que hem mostrat. Amb gairebé la meitat d’aquesta plantilla era jo fa cinc anys lluitant a Segona B», va dir.

Notícies relacionades

El tècnic de la Reial va confessar que el «motor» de l’equip va ser l’afició, tot i que no fos a les grades, i va dedicar el títol a la seva família. «El nostre motor tot i que no hi hagin sigut. A la meva dona i els meus dos fills. En sis mesos he fet quatre passejos amb la meva dona, vaig a casa i estic amb la mascareta, intento no sopar amb ells», va dir.

«Això exigeix molt, és el més difícil, entrenar el club que sents, però quan guanyes no hi ha res més gran. Vam dir que volíem fer una cosa gran i segurament ho hem aconseguit abans del pensat», va dir abans d’enfundar-se la samarreta del seu equip i alliberar-se amb crits sentits.