Mor Alejandro Sabella, seleccionador de l’Argentina el 2014

Alejandro Sabellava morir aquest dimarts, als 66 anys, després de dues setmanes ingressat a l’Institut Cardiovascular de Belgrano (Buenos Aires), per problemes cardíacs i respiratoris.

L’exseleccionador de l’Argentinano va poder amb les últimes complicacions, internat en estat crític «per diversos inconvenients cardíacs, renals i respiratoris».

Dues setmanes després de la mort deDiego Armando Maradona, l’afició argentina perd un altre dels seus ídols. Sabella va ser el seleccionador que va portar l’Argentina a la final del Mundial del Brasil el 2014, on van caure en la pròrroga davant Alemanya.

Centrecampista creatiu

Va néixer el 5 de novembre del 1954 a Buenos Aires, era fill d’un enginyer agrònom i una mestra d’escola i es va criar en una casa de classe mitjana.

«A menjar fora no hi anàvem mai. La roba en general la feia la meva mare comprant teles, així que si bé no vaig treballar, tampoc sobrava», va explicar anys després.

Va estudiar dos anys d’advocacia, tot i que va reconèixer que li agradava més la medicina, i el 1974 va debutar com a futbolista a River Plate.

Era un centrecampista creatiu bastant traçut. Va disputar poc més de 100 partits i va guanyar tres Lligues locals amb el Millonario.

El seu sobrenom, ‘Pachorra’, es devia al fet que li agradava «molt» fer la migdiada.

El 1978 va fitxar pel Sheffield United, que llavors estava en la Segona Divisió d’Anglaterra.

El seu bon acompliment el va catapultar el 1980 al Leeds United, que jugava en la màxima categoria del futbol anglès.

El 1982 va arribar a Estudiantes de La Plata, el club amb el qual va arribar a la glòria com a futbolista i com a entrenador.

Absent en el 86

Amb Carlos Bilardo a la banqueta, Sabella i companyia van guanyar dues Lligues argentines.

Amb l’albiceleste va disputar la Copa Amèrica del 1983, que va guanyar l’Uruguai, però no va ser convocat al Mundial de Mèxic 1986 en el qual es va consagrar l’albiceleste.

«Podria haver estat en el 86, Bilardo em coneixia bé, però hi havia (Diego) Maradona, (Ricardo) Bochini, (Carlos) Tapia i (Marcelo) Trobbiani, tots excel·lents jugadors. ¿Què puc dir?», va afirmar el 2009.

El 1985 va passar al Gremio, el 1986 va tornar a Estudiantes, el 1987 va fitxar per Ferro i el 1988 va recalar en l’Irapuato mexicà. Allà es va retirar el 1989.

L’any següent es va afegir al cos tècnic de Daniel Passarella i el va acompanyar en la selecció argentina del 1994 al 1998 (va estar en el Mundial de França el 1998), en la selecció uruguaiana (1999-2001) i als equips Parma (2001), Monterrey (2002-2003), Corinthians (2005) i River Plate (1990-1994 –com a tècnic del segon equip– i 2006-2007 –com a entrenador assistent–).

El 15 de març del 2009 va fer el salt i es va fer càrrec com a entrenador d’Estudiantes de La Plata. Aquell mateix any, en la seva primera experiència com a tècnic principal, va guanyar la Copa Libertadores.

Derrota davant Guardiola

La final del Mundial de Clubs va ser davant el mític Barcelona de Pep Guardiola i Lionel Messi. El Pincha guanyava per 1-0 gràcies a un gol de Mauro Boselli als 37 minuts, però Pedro, amb un gol en el minut 89, va forçar la pròrroga. Messi va ficar l’1-2 definitiu als 110 minuts.

L’any següent, l’Estudiantes de Sabella va guanyar la Lliga argentina.

El juliol del 2011 va anar a l’Al-Jazira dels Emirats Àrabs Units però va renunciar al cap de pocs dies per ser, a l’agost, seleccionador de l’Argentina en reemplaçament de Sergio Batista.

L’albiceleste venia de perdre de local en els quarts de final de la Copa Amèrica davant l’Uruguai, que després va ser campió, i diversos seguidors van demostrar el seu malestar amb xiulets.

Una de les seves primeres decisions com a seleccionador va ser donar-li la capitania a ‘La Pulga’.

Amb Sabella a la banqueta, l’Argentina va arrasar en les eliminatòries sud-americanes (va ser primer amb 32 punts en 16 partits) i va arribar a la final del Mundial del Brasil 2014.

L’albiceleste empatava sense gols davant Alemanya i estava a sis minuts de forçar la tanda de penals davant Alemanya quan un gol de Mario Götze va destruir la il·lusió de Messi, Javier Mascherano, Sergio Agüero, Gonzalo Higuaín, Ángel Di María, Sergio Romero i molts d’altres.

Sabella, que es va guanyar el malnom d’‘El Profesor’, va renunciar després d’aquesta Copa del Món i des d’aleshores no va tornar a dirigir.

Cuadro reservat

En els últims anys va patir un tipus de càncer que no es va especificar.

«Quan jo estava lluitant per veure si seguia aquí amb vostès o me n’anava a l’altre banda, vaig recordar el que els deia als meus alumnes, als meus jugadors: ‘No poden donar menys del 100%». Si se’ls demanava a ells, jo havia de lluitar per mantenir-me amb vida», va dir el 2018.

El 25 de novembre va ser internat a l’Institut Cardiovascular de Buenos Aires (ICBA) i sis dies després els metges van informar que patia una «cardiopatia dilatada secundària a malaltia coronària i cardiotoxicitat, havent ingressat amb xoc cardiogènic i infecció prèvia».

En aquell moment el seu quadro era «reservat».

La selecció argentina, Estudiantes de La Plata i múltiples clubs van expressar els seus desitjos de ràpida millora a través de les xarxes socials.

Sabella era molt reconegut per altres entrenadors pel seu coneixement i les seves bones maneres i els jugadors que van ser dirigits per ell sempre van parlar meravelles de l’entrenador.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

El maig d’aquest any, Mascherano va dir que Sabella era algú a qui «estimava moltíssim» i una persona que el va marcar en la seva carrera.

«És un savi. Als savis sempre un els ha d’escoltar i s’ha d’aprendre d’ells. És una persona molt preparada amb qui podies parlar de qualsevol tema. A mi els dos que em van marcar van ser Guardiola i ell. Són dos entrenadors amb els quals he après moltíssim, no només de futbol», va dir el ‘Jefecito’.