A l'Espanyol no li arriba per sumar al Bernabéu (2-0)

Ni el sol que lluïa sobre el Bernabéu, impropi per al mes de desembre, va il·luminar davant de la porteria rival un Espanyol que va fer un partit tan digne com a poc nociu per al Madrid, que suma una nova victòria d’una tirada, més per inèrcia que per joc, que el manté dalt de la Lliga. L’equip de Machín va començar defensant amb solvència, va rebre el primer gol quan va començar a atacar i, malgrat que va mantenir opcions fins a gairebé el final, mai va inquietar massa i va acabar amb una altra setmana sense puntuar i amb els problemes per fer gol perpetuats.

Als tres segons de partit, Machín es va obrir de braços després del cop de pilota de la seva defensa. Va ser l’inici de la frustració amb l’acompliment ofensiu dels seus jugadors, amb els esforços focalitzats en defensar els seus dominis. L’acumulació d’espanyolistes a la frontal de la seva àrea va protegir Diego López d’atacs furibunds, tot i que el domini del Madrid va ser absolut fins gairebé la mitja hora, quan l’Espanyol va començar a disfrutar de més minuts de domini de la pilota, va pujar el nivell i l’altura de la pressió, va avançar la línia defensiva i, amb poc, va generar un cop de cap de Granero que va detenir de forma acrobàtica Courtois. 

Els de Machín van aconseguir que no passessin gaires coses al partit camí del descans, va reduir la incidència ofensiva del Madrid a trets des de fora de l’àrea, el més perillós un de Valverde en la jugada precedent al primer gol del Madrid. 

Sense el recuperat Isco, i sense Modric, Zidane va retornar al 4-3-3 amb el centre del camp de la seva confiança i li va donar l’oportunitat a Vinicius, com havia augurat, al lloc absent d’Hazard. 

El brasiler és un portent per córrer a l’espai i, en la resolució de la jugada, es va entreveure un progrés i una frescor inicial que van tornar en frustració. Un «ohhh», seguit d’un «bahh» va ser la seqüència sonora que va provocar Vinicius a la grada amb una insistència exasperant al costat del seu company de banda Mendy. A l’altre costat, Rodrygo és un model de bones decisions, sense estridències, que es va anar diluint en el partit. 

Varane aprofita el desordre

La resta de l’equip va començar com una màquina ben greixada, amb Valverde omnipresent a la medul·lar, amb Kroos alliberat per distribuir joc i amb un Casemiro amb ajuda per guardar la posició; però les ocasions no van arribar amb fluïdesa i el gol de Varane es va produir en una situació atípica, amb Casemiro i el central a la recerca d’un desmarcatge de tiralínies al caire de l’àrea, amb tots descol·locats i David López enfonsat en la línia defensiva de l’Espanyol. 

La reacció de l’Espanyol es va consolidar en el segon temps, després de protestar un penal abans del descans, amb una ambiciosa defensa avançada que li va permetre sumar tímides arribades, resoltes amb poca diligència pels atacants, i que va provocar els contraatacs d’un Madrid que va renunciar a continuar fabricant joc. 

Un Espanyol sense ocasions clares

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Benzema, en el seu partit menys precís en molt temps, va estavellar a Diego López una ocasió a la carrera i va enviar fora un centre de Vinicius, era l’avís que el partit estava a punt de perdre el complicat equilibri que mantenia a l’Espanyol amb opcions, tot i que sense ocasions manifestes de gol.

Machín ho va intentar amb Campuzano i amb Pol Lozano, el seu equip va respondre i va mantenir opcions de puntuar fins al tram final, però al final Benzema va aconseguir rematar a gol un centre lateral i va sentenciar un digne Espanyol, víctima de les seves carències i els seus errors, malgrat l’expulsió final de Mendy, que s’uneix a Marcelo en la llista de baixes per visitar València.