EUROCOPA 2016

Portugal-França, la final del canvi

Cristiano busca a París el primer títol amb la seva selecció mentre l'amfitrió espera succeir Espanya com la reina d'Europa

L’Estadi de France es prepara per rebre la final Portugal-França. / AFP / VÍDEO: ATLAS

3
Es llegeix en minuts
Raúl Paniagua
Raúl Paniagua

Periodista

ver +

Xavi Hernández tornarà avui la Copa Henry Delaunay que Iker Casillas va aixecar el 2008 i el 2012. Espanya ja no mana a Europa. Aquesta nit arribarà el torn d’Hugo Lloris, el capità de França, o Cristiano Ronaldo, el de Portugal. Ningú com el gran centrecampista de Terrassa per escenificar el punt final de l’etapa més gloriosa del futbol espanyol. Després de conquistar dues Eurocopes seguides i un mundial, la cita de França ha donat continuïtat al desastre del Brasil. Alemanya regna al món i París acollirà avui la final del canvi a Europa. 

  

Abans del partit tindrà lloc la cerimònia de clausura, amb especial protagonisme per a Xavi, que complirà el mateix paper que Puyol el 2014, quan va dipositar el trofeu al centre de l’estadi de Maracaná amb la model Gisele Bundchen. La cantant sueca Zara Larsson amenitzarà avui la festa amb la música del DJ David Guetta. A continuació, Cristiano Ronaldo i Antoine Griezmann dirimiran la batalla que decidirà el nou rei del continent.

¿TERCER TÍTOL A CASA? 

És la final de Portugal contra França, però bàsicament és el duel entre l’astre del Madrid i el de l’Atlètic. Solament en quedarà un. «¿Un pla anti-Cristiano? No s’ha trobat encara. Posseeix una qualitat atlètica que li permet volar i tenir uns abdominals com una rajola de xocolata», va dir ahir Didier Deschamps, el seleccionador d’una França que espera repetir els èxits a casa del 1984 i el 1998. 

Didier Deschamps

SELECCIONADOR DE FRANÇA

"¿Un pla anti-Cristiano? No s'ha trobat encara. Posseeix una qualitat atlètica que li permet volar i tenir uns abdominals com una rajola de xocolata"

Seria la tercera Eurocopa de la selecció francesa, després de la de l’error d’Arconada i l’exhibició de Platini i la del 2000, dos anys després del títol mundialista del bloc de Zidane.

«No hi ha res més bonic que guanyar. Tot s’ha de fer per arribar a aquest punt», va assegurar l’entrenador francès, que espera que els seus homes no acusin la pressió de ser els favorits. Per jugar a casa, per potencial i per palmarès. «L’ideal és arribar tant relaxats com es pugui i estar tan concentrats com sempre. Tenim adrenalina, però no estrès», va dir.

ELOGIS A UMTITI

A la final també hi haurà un blaugrana, el central Samuel Umtiti, que s’ha guanyat la confiança de Deschamps. «No estic sorprès per ell. No el vaig fer titular per eliminació. Sap que jo confio en ell malgrat ser tan jove. És un jugador tranquil i silenciós. El mèrit és seu. Té aquella força mental i el caràcter del més alt nivell», va afirmar el seleccionador.

  

Després de tombar Irlanda, Islàn-dia i Alemanya, Portugal és l’últim obstacle de l’amfitrió. «És un equip que es projecta de forma molt ràpida. Ells no només defensen, utilitzen bé la pilota i saben atacar», va comentar Deschamps, que espera limitar la influència de l’astre blanc gràcies a les ajudes i el desplegament físic dels seus homes.

Fernando Santos

Seleccionador de portugal

"¿No és la final somiada? ¿Per què? Una cosa és el que la gent pensi i una altra, la veritat. Portugal és a la final. I si guanyem sense merèixer-ho, me n'aniré a casa molt feliç"

PEPE, RECUPERAT 

Notícies relacionades

França repetirà l’equip de quarts i semifinals, mentre Portugal recupera Pepe en la defensa. El seu seleccionador, Fernando Santos, es va mostrar desafiador ahir al posar-se en qüestió el joc dels seus homes. «¿No és la final somiada? ¿Per què? Mireu, una cosa és el que la gent pensi i una altra, la veritat. Portugal és a la final. I si guanyem sense merèixer-ho, me n’aniré a casa molt feliç», va dir el tècnic, que torna a l’estadi on va debutar com a seleccionador l’11 d’octubre del 2014.

Els lusitans, que han  perdut els seus tres enfrontaments oficials contra els bleus, són davant una altra cita històrica per aconseguir el seu primer títol en un torneig internacional i oblidar el subcampionat del 2004 a casa contra Grècia. En aquell partit Cristiano va acabar plorant com un nen. Només tenia 19 anys. Ara, amb 31, afronta potser l’última ocasió per complir el seu somni. No hi haurà punt intermedi per a ell: o glòria o fracàs.