La inflació continua sense controlar-sei els tipus d’interès han arribat ja al 4% després de l’última pujada aplicada pel Banc Central Europeu, un factor que està disparant també els valors de l’euríbor, índex de referència de les hipoteques variables. Aquestes són només algunes de les causes que estan fent que els espanyols es vegin cada vegada més ofegats per arribar a final de mes i hagin d’optar per vies alternatives com la petició de préstecs al consum per poder atendre pagaments que abans podien sufragar amb els estalvis disponibles als seus comptes corrents.
No obstant, des de començament d’any, com explica Antonio Gallardo, expert del comparador financer Banqmi, «hi ha hagut una frenada en els actius dels espanyols, liderada clarament per la dràstica caiguda dels diners en efectiu, que ha baixat fins a un -12% l’últim any malgrat que ja venia de caigudes del -4,30% el 2022 i del -3,60% el 2021». A més, segons dades obtingudes pel Banc d’Espanya, també descendeix un -0,30% els diners acumulats als dipòsits i l’únic que puja són les participacions en fons d’inversió, un 2,90%.
«Quan el preu de la vida puja, el primer que afecta és el nostre compte bancari, que baixa en una proporció similar. Després es nota en els dipòsits, que els espanyols també utilitzen per cobrir consum», afirma el portaveu de Banqmi. No obstant, afegeix Gallardo, «en les participacions en fons d’inversió, el que influeix els seus moviments és el seu valor: el 2022 no es van comportar gaire bé i van baixar un -7,6%, però el 2023 ja oferien més rendibilitat als que opten per aquest mètode d’inversió».
Els préstecs al consum de fins a un any pugen un 7,7%
Els préstecs al consum de fins a un any pugen un 7,7%Malgrat que el Banc d’Espanya també mostra que el saldo viu dels crèdits al consum s’ha reduït en l’última dècada un -4,6% (dels 186.655 milions que aglutinaven el 2013 als 178.027 milions d’abril de 2023), aquesta caiguda està impulsada per la caiguda dels préstecs al consum a llarg termini, és a dir, els que duren més de cinc anys. Concretament, el saldo viu en aquest tipus de préstecs, que podrien estar destinats per exemple a sufragar reformes a la vivenda, s’ha reduït fins a un -18% durant l’última dècada: dels 130.086 milions d’euros del 2012 han passat als 106.557 milions l’abril de 2023.
No obstant, la resta dels préstecs han experimentat, durant el mateix període, pujades bastant elevades: del 36,8% en els préstecs al consum d’entre un i cinc anys i del 16,8% en els préstecs de fins a un any. I són aquests últims els que més han crescut l’últim any: han pujat un 7,7% des d’abril del 2022 (quan el seu saldo viu era de 32.174 milions d’euros) fins a l’abril del 2023 (34.636 milions d’euros), segons el Banc d’Espanya.
«Els préstecs al consum de fins a un any, també anomenats microcrèdits, solen estan destinats a guanyar liquiditat o per fer compres a curt termini, és a dir, a cobrir la pujada de preus», assegura Antonio Gallardo. Aquest expert financer també destaca que «els que tenen una durada d’entre un i cinc anys es van disparar entre 2014 i 2019, cosa que fa que pugin tant a nivell general, però a partir de l’arribada de la pandèmia del coronavirus el 2020 no han fet més que disminuir». Entre els motius, diu Gallardo, podria estar sobretot «la caiguda de la compra de vehicles per l’augment de preus i per l’aparició de noves formes de compra, com el rènting».
La pujada de les hipoteques augmenta el risc d’endeutament
Notícies relacionadesLa pujada de les hipoteques augmenta el risc d’endeutamentDeixant de banda els préstecs al consum, la baixada més notòria en l’última dècada l’han experimentat els saldos vius en hipoteques. L’abril de 2023 hi havia a Espanya un saldo viu en préstecs sobre vivendes de 504.355 milions d’euros, un -19,75% menys que els 628.444 milions de 2012.
L’expert del comparador financer al·lega que aquesta caiguda «segurament estigui relacionada tant amb la pujada del preu de la vivenda com amb la pujada de l’euríbor i dels tipus d’interès, que ja estan al 4%, perquè això fa que els espanyols hagin de destinar més part del seu sou a pagar la hipoteca, que també augmenta el seu risc d’endeutament: si no tenen estalvis no poden pagar altres despeses, i llavors és quan han de demanar microcrèdits».
- La torre de Jesús suma 142,5 metres a falta de coronar-la amb una gran creu
- Moviments empresarials després del procés El consell de Molins decideix tornara ubicar la seu social a Catalunya
- ACCIDENT MORTAL L'autocar sinistrat a França circulava amb la ITV caducada
- Segona ronda L’Espanyol fracassa a Barbastre i diu adeu a la Copa
- El futur passeig de la Mar Bella preveu que la costa de Barcelona retrocedeixi 20 metres