Mbappé acoloreix el debut de Xabi

Onze asimètric

El Reial Madrid de Xabi, un equip d’autor, almenys això pretén el basc, es presentava al Bernabéu amb un onze sense sorpreses. Un equip asimètric en atac, amb una dreta sense profunditat perquè l’esquerrà Brahim prefereix jugar per dins, i amb Alexander-Arnold, més carriler que lateral, a qui Xabi demana que s’integri al migcamp a la sortida, cosa que limita les seves incursions pel costat de la banda. Per això el Madrid va carregar descaradament per l’esquerra, on Carreras doblava Vinícius i apareixien Arda, ferm al mig, i Mbappé, en el seu terreny. Al mig, Tchouaméni escombrava i Valverde treia brillantor, fent de Bellingham. Necessitat obliga.

L’Osasuna va disposar una línia de cinc amb un triple pivot davant i Rubén García com a aliat de Budimir. En aquest futbol modern en el qual quan un té la pilota està més pendent de com queda després de perdre la pilota que de desarborar en atac, la numantina proposada visitant i el calculat desplegament local van oferir una primera mitja hora pastosa. Dues puntades llunyanes i mitja dotzena de centrades a l’àrea de Carreras i Trent, sort poc utilitzada per Ancelotti, era el més ressenyable. Centrades, per cert, que no van produir perill a l’estar Gonzalo, el bastió aeri, a la banqueta.

El futbol sexi que espera el madridisme no apareixia per cap costat. Tanmateix, les distàncies quan perdien la pilota els permetia recuperar gairebé instantàniament la pilota. Xabi podia estar orgullós de l’obediència tàctica dels seus, però en atac no hi havia dinamisme, no apareixia ningú en els espais. A canvi el Madrid va anar aculant l’Osasuna a la seva àrea, amb el consegüent risc. Dues rosques de Mbappé i Vinícius que no van veure porta van sembrar una mica d’inquietud en les files dels de Pamplona passada la mitja hora, mentre Alessio Lisci s’esgargamellava demanant als seus centrals que traguessin l’equip de l’àrea d’Herrera. El primer xut de l’Osasuna va arribar en el minut 39 amb una pilota aèria que Budimir va disparar desviada.

Xiulets i silenci

Al descans, xiulets i silenci en el primer, que dirien a Las Ventas, d’un públic que en aquest ferragosto madrileny era més propi d’un concert de Bad Bunny que d’un partit de Lliga del Reial Madrid.

Pintava igual la represa, però al minut quatre de la segona meitat Mbappé va recollir una pilota a la dreta i va fer el que ningú havia proposat fins aquell moment en aquesta banda: va encarar, va entrar a l’àrea i va retallar forçant un penal que va transformar ell mateix. El talent de Kylian desembussava el duel per a alleujament de Xabi. La vella recepta del Madrid de Carletto: el talent com a tàctica.

Notícies relacionades

Lewandowski, quarti últim capítol

Flick-Lamine, Pep-Messi...

El gol va descosir el partit, ja que l’Osasuna es veia obligat a abandonar la trinxera, cosa que va oferir espais a un Madrid que va començar a trobar-se més còmode. No ajudava la fredor d’una grada que semblava estar en un cine d’estiu. Arda va elevar la temperatura, però el que va acabar de caldejar l’ambient va ser la sortida de Mastantuono al camp, minut 67, instant en què el Bernabéu va començar a corejar "¡Franco, Franco, Franco!".

Amb encara 20 minuts per jugar, el Madrid jugava amb foc, amb Xabi hiperactiu a la banda. Els blancs arribaven a l’àrea generant incertesa, però no acabaven de marcar el segon. L’Osasuna va pressionar en el tram final, però els de Xabi van sumar els tres punts en un partit que passarà a la història per l’efemèride de l’estrena més que pel futbol desplegat. Xabi va esbufegar alleujat entre els badalls del Bernabéu.