Flick-Lamine, Pep-Messi...

Notícies relacionades

Lewandowski, quarti últim capítol

Mbappé acoloreix el debut de Xabi

I quan dic que cal entendre’ls és perquè el que els pot passar (bé, en realitat ja els va passar durant l’última Lliga, que van perdre massa fàcilment contra el revolucionari equip de Hansi Flick) és, potser, la reproducció de l’era Guardiola-Messi en mans de Hansi Flick i Lamine Yamal. Sé que m’estan entenent, no dic que reflexionin com jo, no, però pensin que aquest club majestuós, ric, ric, que té els diners per càstig i les ajudes urbanístiques i administratives que necessiti, que ha reconstruït el Santiago Bernabéu sense deixar de jugar al seu estadi i que, després de guanyar més Champions, va esperar pacientment, gairebé sense queixar-se, mentre els altres rèiem, l’arribada ¡per fi! de Kylian Mbappé, el profeta, el golejador de la fi del món, ara es troba que l’etern rival li passa la mà per la cara, quan és el club més caòtic del mil·lenni.

Témer el que els està passant i/o els pot passar és digne d’anàlisi. Tu ets Florentino i veus que Laporta fa el que li dona la gana, reparteix comissions, endeuta el Barça fins al 2050, com a mínim, paga interessos del deute més que qualsevol pressupost de molts clubs, enganya la patronal amb múltiples astúcies, no té fair play mai, ni 1x1, el Govern li inscriu futbolistes estrelles, no té estadi i el que té no sap quan podrà ocupar-lo, juga on pot i, malgrat tot, té el millor equip d’Espanya. Pitjor, molt pitjor (per al madridisme sociològic, és clar). Ningú, ningú, parla de Kylian Mbappé. Ningú. Ni tan sols Madrid, que es passa el dia parlant de Lamine Yamal.