El Port Olímpic recupera més de 100 espècies marines en un any

Són rosasses de tona i mitjana de formigó, ara completament colonitzats per la vida submarina. Només 1,75 metres d’altura i 1,10 de diàmetre. Estan dividits en 5 grups amb 10 miniesculls cadascun. Formen un biòtop submarí d’uns 1.200 m2. "Només fa un any i dos mesos que són allà baix i ja és un jardí", compara Situat Alarcón. La marca que se li veu a la cama és d’un corall de foc d’Austràlia. 40 anys bussejant, diu sense escarafalls el director del Zoo, tot i que tan aviat com pugui et detallarà totes les espècies de peixos del Besòs. El seu currículum inclou la recuperació del riu. El seu paper és fonamental –va agrair l’alcalde– en tot el que està relacionat amb la recuperació d’espècies a Barcelona.

"La primera vegada que vam baixar fa mes i mig –recorda el director del Zoo–, ja va comptar en una immersió 100 espècies. Avui n’hi pot haver –calcula encara sense dades oficials– entre 150 i 200 ja colonitzant els esculls artificials". ¿El més sorprenent? "La rapidesa amb què s’han colonitzat", respon. "Després d’això ja ve tot. El tauró blanc –fa broma– d’aquí a tres anys". "La recuperació de la biodiversitat marina ha sigut sempre una de les nostres màximes prioritats en tot el projecte de transformació del Port Olímpic", va afegir l’alcalde. L’espai –gestionat per BSM– també va submergir l’any passat 20 gàbies metàl·liques amb closques d’ostres que ara serveixen de refugi als peixos juvenils. "La nursery", en diu Alarcón. L’escola bressol subaquàtica del port. Es pot intuir l’atrafegament infantil des de terra: són només a un metre de profunditat al llarg del Dic de Recer i del Moll de Marina.

Ara toca investigar. Es portaran a terme immersions periòdiques –anuncien– per fer seguiment científic del biòtop. Analitzar l’evolució d’aquesta regeneració exprés. El projecte està liderat per la Fundació Barcelona Zoo en col·laboració amb l’Institut de Ciències del Mar (ICM) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech (UPC).

Com que és una zona portuària, hi està prohibida la pesca i les immersions no científiques, però qualsevol terrestre podrà passejar-se en un futur pròxim pel renovat fons marí. S’emetrà en estríming. "Estem en procés", avança la directora del Port Olímpic, Olga Cerezo. Ja hi ha tres càmeres enfocant als esculls "que funcionen bé", confirma.

"¡Un pop!". Un dels biòlegs de l’expedició assenyala el fons marí encara des de la superfície. Encara no s’hi ha submergit ningú i ja s’intueix animació allà a baix. "És un festival", confirmarà Alarcón, un dels guies submarins d’ahir, després de la primera immersió de premsa pels renovats esculls.

Vistosa rajada elèctrica

En tot just una hora d’aletejos s’observen unes 60, 70 espècies, calcula el biòleg Xavier Salvador, investigador del grup Embimos/ ICM CSIC. "En tenim censades ara mateix unes 130 –detalla–, però avui n’hem vistes algunes que no havíem registrat" (la vistosa rajada elèctrica). "La llista va augmentant de mica en mica".

Alarcón li diu que parla estrany, riu. Salvador sap 2.000, 3.000 noms científics d’una tirada. Ell és qui valida les espècies que es pugen a Minka. És una plataforma de ciència ciutadana (minka-sdg.org). "Com un Facebook de natura", solen comparar. Qualsevol pot participar en la BioMARató (de maig a octubre) i pujar les seves troballes amateurs. Ja hi ha registrades més de 1.100 espècies només a l’àrea metropolitana de Barcelona. "Mira –t’ensenya el mòbil–, acaben de pujar un cavallet de mar". Pengen unes 500 fotos al dia. ¿El més rar que s’observa sota el mar? "Peixos de les Canàries", respon. "El peix lloro de les Illes Canàries. Senyal –afegeix– de tropicalització". L’ordinador de busseig marca 26 graus sota el mar.

Pops, variades, pagres...

S’hi observen pops, variades, pagres, una gallina tacada –sembla que té cinc ulls blaus–. Hi ha bancs de castanyoletes, bogues, donzelles. Ara es travessa un pagre de bandes, un altre peix instagramejable de ratlles vermelles. A l’escull del fons s’enjogassen un parell de vistosos nudibranquis groc cridaner. Si es tecleja a Google, sortiran milers de bestioletes de colors espectaculars que semblen trets d’alguna galàxia molt llunyana. Solen ser criatures minúscules –a partir de dos mil·límetres–. Aquests són visibles sense lupa: en diuen doris pintats. I alerta amb les bavoses de mar, que se t’encaren tan aviat com treguis la màscara al seu cau de formigó. "Són molt territorials", els justifica Alarcón.

Notícies relacionades

Badalona alerta del perill de saltar des del pont del Petroli

Gràcia premia la cultura del foc del carrer del Progrés

"A l’hivern i primavera, la biodiversitat serà segurament més alta –avança Salvador–. Cal tenir en compte que ara som a la pitjor època pel que fa a comunitat. És a dir, les comunitats fan la seva explosió a l’acabar l’hivern i a principis de primavera, que és quan tenen disponibilitat de nutrients i aigua més fresca. Hi ha molta més riquesa d’espècies".

Els del Port Olímpic no són els únics esculls artificials que van regenerant el fons del mar. El 2003 l’Ajuntament va crear cinc oasis artificials a còpia d’enfonsar-hi formigó. Hi ha 365 blocs repartits pel litoral de Barcelona.