El misteri de la caixa forta abandonada a Eivissa

Mitjançant un ‘post’ a Facebook, dos residents de l’illa miren de trobar el propietari del dipòsit, trobat obert i ple de documents entre la pols d’un pàrquing del municipi

El misteri de la caixa forta abandonada a Eivissa

DIARIO DE IBIZA

3
Es llegeix en minuts

Dos residents d’Eivissa troben una caixa forta, aparentment robada, en un aparcament de terra de Sant Antoni. A l’interior, papers i fotos parlen d’un home d’elevat estatus social vinculat a l’illa entre els anys 60 i 70. Segons les indagacions portades a terme per aquest diari, el propietari de la caixa podria tractar-se d’un reconegut arquitecte valencià ja mort.

Ryan Gook i Kyle Fulop, residents en Eivissa, van quedar dimecres per esmorzar en un bar de Sant Antoni, com fan sovint. Tot i que aquesta vegada va ser diferent. Al baixar del cotxe, estacionat en un pàrquing de sorra situat davant la cafeteria, una cosa els va cridar l’atenció. Al terra, tirada a pocs centímetres del seu vehicle, van trobar una caixa forta antiga, oberta de bat a bat. «Vam veure que hi havia papers i fotografies escampades per terra», afirma Gook. Al ficar-los de nou a la caixa, que tenia un forat a la part superior per on els presumptes lladres podrien haver mirat d’accedir al contingut, van descobrir que hi havia documents amb data de 1979. «Vam decidir fer unes fotos i penjar-les en un grup de Facebook de residents a Eivissa, per veure si en trobàvem el propietari», explica Ryan Gook, originari d’Irlanda. «Estic segur que voldrà recuperar aquests records», afegeix. Una vegada postejat a les xarxes, han sigut moltes les persones que han escrit els seus comentaris sobre la curiosa troballa, tot i que, de moment, ningú ho ha reclamat. La policia local de Sant Antoni desconeix com ha pogut arribar la caixa fins a l’aparcament, ja que «no consta cap denúncia pel seu robatori», almenys, recent.

Un arquitecte de renom

Després de diverses indagacions i trucades portades a terme per ‘Diario de Ibiza’, el propietari de la misteriosa caixa forta podria tractar-se d’un conegut arquitecte valencià, d’inicials R.R.O, que freqüentava l’illa durant l’època dels seixanta i els setanta, i que, segons apareix publicat al BOE el 30 de juny de 1979, disposava d’un varador a la zona de Cala Gració, on pel que sembla tenia una vivenda.

A l’exemplar del 13 d’abril de 1960, ‘Diario de Ibiza’ publicava a l’apartat d’Informació local l’arribada de R.R.O a l’illa, fet que constata el seu estatus social en aquell temps.

Mort el 1990 [ i sempre en el supòsit que es tracti del propietari de la caixa forta] va estudiar a Tarragona, on va conèixer Germán Rodríguez Arias, el soci fundador del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània. Avantguardista i intel·lectual, entre els seus coneguts figurarien noms de l’altura de Federico García Lorca.

Ja en l’època eivissenca, els documents i fotografies trobats a la caixa mostren el que podria ser la vida d’una família que acudia a festes i disfrutava del mar de l’illa. Els plànols i les notes referents a les reformes i construccions de cases també parlen de la seva feina. Segons expliquen diferents fonts consultades per aquest diari, la seva trajectòria professional es remuntaria als anys 30 (va néixer el 1907) i podria haver estat vinculada a la construcció d’edificis de vivendes de lloguer per a classes baixes i mitjanes.

Notícies relacionades

Afiliat a Esquerra Republicana, va portar a terme construccions industrials durant la guerra, cosa que el 1940 va provocar que fos condemnat, per ordre del Ministeri de Governació, a la inhabilitació durant 10 anys per a l’exercici de càrrecs públics, i perpètua per a càrrecs directius i de confiança. Després de dos judicis, el primer per «rebel·lió militar» i el segon pel ‘procés de la gavardina’, R.R.O va entrar a la presó de València, on va estar pres quatre anys. 

Els seus dos edificis més destacats, ubicats al centre de València, van ser: Llopis 1 (1934) i Llopis 2 (1935). Un periodista valencià recordava en un article escrit el 2019, que l’‘skyline’ de València seria diferent si en lloc de la Finca de Ferro, «el primer gratacel de la ciutat», construït el 1964, s’hagués edificat un altre dels projectes presentats per a aquest solar, presentat el 1944 per l’arquitecte lligat a Eivissa R.R.O.

Temes:

Balears