DISSENYADOR

El Suprem permet a Antonio Miró retirar la seva imatge de l'empresa amb el seu nom

L'alt tribunal declara que el consentiment és revocable en qualsevol moment

El dissenyador català fa des del 2016 que prova de retirar la seva imatge i nom de la web Antonio Miró SL

1
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El Tribunal Suprem ha donat la raó al dissenyador català Antonio Miró contra la societat Antonio Miró Societat Limitada (AMSL), que va fundar el 1986. L’alt tribunal declara que el dret a la pròpia imatge «no es trasmuta» per la «mera presència d’interessos» econòmics en una reclamació i el consentiment donat per a la seva utilització «és revocable en qualsevol moment». 

L’alt tribunal explica que Miró «és un modista dedicat al món de la moda». Deu anys després de fundar AMSL, va subscriure un contracte de prestació de serveis amb aquesta. El 2007 va vendre el 70% de les participacions a Valors Tèxtils. Aleshores van començar les desavinences. El 2009, va deixar el consell d’administració i va deixar de prestar serveis el 2011, moment des del qual només conservava el 30% de la participació.

El problema va sorgir el 2014, quan AMSL va incloure fotografies del dissenyador, captades al seu dia amb el seu consentiment, així com la seva firma «artística», que és la que utilitza en algunes de les seves creacions. Com ell no ho havia autoritzat, Miró va portar la societat als tribunals. No havia tingut èxit fins ara perquè la justícia va entendre que el Tribunal Constitucional havia exclòs de «el seu àmbit de protecció» el «control econòmic de la seva explotació».

Nom i firma són imatge

Notícies relacionades

El Suprem declara que «el nom, com a identificatiu de la seva persona, i la firma s’enquadren en l’àmbit d’actuació característic del dret fonamental a la pròpia imatge». I «les motivacions que guien la voluntat d’una persona respecte de la difusió que puguin tenir els seus trets identificadors poden ser de diversa naturalesa, inclosa l’econòmica, sense que això li impedeixi exercitar aquesta lliure autodeterminació».

Afegeix que tot i que en un moment cedís la seva imatge per a fullets i catàlegs això no significa que no sigui revocable i l’artista va fer «saber a la demandada que no consent» que utilitzi «la seva imatge, nom i firma» a la pàgina web de la societat AMSL, per la qual cosa condemna aquesta a deixar de fer-ho.