12 comentaris que molesten la comunitat LGTBI

Després d’Alemanya, Espanya és el segon país de la UE amb més població de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals (LGTBI), segons ha publicat l’empresa d’estadística Dalia. A més, l’informe ‘The global divide on homosexuality (del Pew Research Center), diu que Espanya és un dels països on l’homosexualitat s’accepta més. No obstant, encara queda un llarg camí per recórrer. Fa dos anys es van registrar a Espanya 623 incidents d’odi en contra de persones a causa de la seva orientació sexual, però a més dels delictes més greus el col·lectiu s’enfronta cada dia a reaccions homòfobes que van més enllà d’agressions i insults. Són creences aparentment amables i paternalistes sobre la diversitat sexual que amaguen en realitat una homofòbia latent.

Amb motiu del Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia, que se celebra, aquest divendres, 17 de maig, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha elaborat un llistat amb 12 frases catalogades com "no ofensives" però que guarden a darrere prejudicis contra aquesta comunitat.

1) "¿Per què no hi ha un dia de l’orgull hetero?"

Aquesta frase amaga un desconeixement de la problemàtica LGTBI i una profunda homofòbia. La visibilitat cada vegada més gran del col·lectiu LGTBI ha suposat un creixement de les actituds homòfobes. Tot i que entre el 60% i el 80% de la violència contra persones LGTBI no es denuncia, l’estudi ‘La cara oculta de la violència cap al col·lectiu LGTBI’va revelar que el nombre de delictes d’odi i d’incidents discriminatoris que es van registrar el 2017 va triplicar el de l’any anterior.

2) "Tinc una amiga lesbiana, tinc un amic trans ..."

L’antropòloga de la UOC Maria Olivella respon:  "¿I? Ni l’orientació sexual ni el gènere defineixen la totalitat d’una persona". Amb aquesta mena de frases es volen justificar comentaris o actituds homòfobes. Tenir amics d’orientacions sexuals diferents o que hagin canviat de gènere no implica una falta de prejudicis cap a aquests col·lectius.

3) "¿Qui és el noi (o la noia) en la vostra relació?"

En una societat heteronormativa, explica Olivella, es dona per fet que els homes són masculins i les dones són femenines. I aquests homes masculins tenen relacions amb dones femenines i al contrari. Un altre prejudici al revés: "¿Per què ets lesbiana si la teva nòvia sembla un noi?". Aquesta pregunta també es fonamenta en aquesta concepció binària de la sexualitat, explica la investigadora de GènereMaria Rodó. 

4) "¡Els gais són tan divertits... !"

Els estereotips sobre com s’ha de ser gai o lesbiana també són discriminatoris. "Tot i que la frase ‘els gais són superdivertits’ es pugui dir com a floreta", destaca Rodó, "torna a denotar una visió normativa i excloent". 

5) "Això és de mariquites"

La paraula ‘mariquita’ també mereix una altra consideració quan s’utilitza de manera pejorativa: en aquest cas és òbvia la seva connotació homòfoba. A més del prejudici que significa la generalització d’un col·lectiu, Olivella denuncia que, en aquest context, es ridiculitza la condició de gai, se li atribueix una masculinitat "deficient i insuficient".

6) "No s’ha d’anar proclamant"

"L’heterosexualtitat es proclama sempre i a tot arreu. No és cert que la sexualitat es mantingui en l’àmbit privat", diu Rodó. “Es mostra als restaurants, el dia dels enamorats, quan es va pel carrer agafats de la mà, quan una persona fa un petó a una altra..." ¿Per què no han de poder fer el mateix les persones del col·lectiu LGTBI?

7) "No hi tinc res en contra, però..."

Actualment no és políticament correcte expressar rebuig per al col·lectiu LGTBI; així, doncs, el "però" serveix d’excusa: "Ara diré una cosa discriminatòria i has de deixar que ho faci". 

8) "Estàs confós, quan maduris ja ho decidiràs"

Aquesta frase, que moltes vegades es dedica a joves i adolescents, i sobretot a persones bisexuals o persones que no se senten representades pel seu gènere, implica un rebuig profund. Tenir unes preferències canviants, a més, no significa estar confós. De fet, la identitat sexual canvia i evoluciona fins a l’edat adulta, segons un estudi publicat al ‘Journal of Sex Research’. 

9) "Ser gai o lesbiana és vàlid, però ser bisexual és un vici"

"Considerar que és un vici el que és una opció sexual és clarament ofensiu", diu Rodó. I a més, "dona a entendre que a una persona bisexual sempre li falta alguna cosa", afegeix Olivella. Aquesta manera de pensar es basa en un arquetip pel qual les persones bisexuals tenen un perfil de personalitat immadura i compulsiva.

10) "¿Quin era el teu nom de naixement?"

"Demanar el nom de naixement a una persona trans denota negar-li la identitat que ha triat i negar-li també el procés de transició pel qual tant ha lluitat", assegura Olivella.

11)  "Si ets transsexual, almenys no siguis gai"

Notícies relacionades

Taiwan, primer país d'Àsia a legalitzar el matrimoni homosexual

Els diplomàtics gais s'organitzen per defensar les seves parelles i fills

Quan una persona canvia de sexe, no se li "permet" expressar la seva orientació sexual. Es torna a incórrer en la seqüència lògica que si ets home t’agraden les dones i al revés. I si una persona ha canviat de sexe, se li exigeix "ser coherent". "Però la identitat de gènere i el desig sexual no tenen res a veure", explica Rodó.

12) "Ets hermafrodita?"

El col·lectiu intersexual és el més invisibilitzat i el que genera més incomprensió en la societat. Equiparar hermafroditisme amb intersexualitat és un fet molt habitual, tot i que no té res a veure. El primer terme es refereix a la presència simultània dels dos sexes i és una característica normal en algunes espècies d’animals i plantes, mentre que la intersexualitat és una combinació de característiques sexuals menys comuna i no encaixa al 100% en les classificacions de sexe home o sexe dona. N’hi ha moltes variants: persones que tenen òrgans sexuals interns o genitals ambigus; persones que tenen una combinació cromosòmica que no és XY (masculina) ni XX (femenina), sinó per exemple XXY; persones que neixen amb genitals que aparentment són totalment masculins o totalment femenins, però els seus òrgans interns o les hormones que segreguen durant la pubertat no es corresponen amb els d’aquest sexe. Es calcula que entre el 0,05% i l’1,7% de la població és intersexual, segons les Nacions Unides. I no és un problema mèdic, "i per això no s’hauria d’obligar les famílies a inscriure i criar el seu fill intersexual com a home o com a dona, tot i que ara mateix a Espanya només hi ha la possibilitat d’inscriure’ns com a home o dona al Registre Civil”, recorda Olivella.