'Eva Stories, la sèrie d'Instagram sobre els últims dies d'una nena jueva

¿I si una nena hagués tingut Instagram durant l’Holocaust? D’aquesta premissa parteix la nova inciativa ‘storytelling’ a través d’Instagram Stories per explicar la vida d’Eva Heyman, coneguda com l’Anne Frank hongaresa, que va ser víctima de la matança nazi i enviada a les cambres d’Auschwitz el 1944, quan tenia 13 anys. El projecte audiovisual es diu ‘Historias de Eva' i posa imatges als últims mesos que va plasmar l’adolescent al seu diari.

#EvaStories ha sigut idea de l’empresari de mitjans i tecnologia Mati Kochavi i la seva filla Maya. "En l’era digital, quan la capacitat d’atenció és baixa però l’emoció és alta, i donat el número cada vegada menor de supervivents, és imperatiu trobar nous models de testimoni i de memòria," ha explicat Kochavi en un comunicat.

"Només un 2,7% del que es parla avui sobre la Xoà a Europa i els Estats Units provenen dels joves", comenta Kochavi, que reivindica "nous models per al record i testimonis, ja que molts adolescents passen diverses hores al dia en aquesta plataforma".

"Un dels objectius és augmentar la consciència i el coneixement dels més joves, siguin jueus o no, sobre la Xoà. Les xarxes socials són el millor camí per arribar a les generacions més joves", ressalta, en un país on 40 supervivents de l’Holocaust moren cada dia de mitjana. El 29% dels 210.000 supervivents a Israel té més de 85 anys.

Amb recolzament del Govern

El projecte va ser aprovat pel primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que veu en aquest projecte un mitjà per reforçar el paper d’Israel com a refugi i pàtria històrica per als jueus.

"Cada dia, episodi per episodi, la gran tragèdia de la nostra gent està essencialment exposada a través de la història d’una nena", ha dit Netanyahu a Twitter. També ha assegurat que projectes així són importants "perquè el món els entengui, per recordar el que vam perdre i el que ens va ser restaurat amb la fundació de l’Estat d’Israel".

Crítiques per frívola

Hi ha hagut algunes crítiques que una versió d’Instagram de l’Holocaust no era un enfocament apropiat.

"El camí d’Eva Stories  dels 'selfies' a les portes d’Auschwitz-Birkenau és curt i costerut", ha titulat aquesta setmana al diari Haaretz d’Israel, Yuval Mendelson, professor d’educació cívica.

Tanta controvèrsia sobre la representació històrica de l’Holocaust no és nova, ha dit Tobias Ebbrecht-Hartmann, del departament de comunicació de la Universitat Hebrea, que sí que recolza l’ús dels mitjans socials per arribar a les generacions més joves.

"Aquest és un enfocament interessant... per crear una manera interactiva de relacionar-se amb aquesta història. No només aprenent-ne, sinó responent-la d’alguna manera", defensa Ebbrecht-Hartmann.

70 dies de durada

El compte d’Instagram, basat en la reproducció audiovisual del diari personal d’Eva, es va posar en marxa dimecres passat, coincidint amb l’inici del Yom ha-Xoà (jornada en record de l’Holocaust), i durarà 70 dies.

"Basada en una història real. En memòria dels sis milions de jueus assassinats en l’Holocaust", diu la frase promocional de la sèrie, inclosa com a acte alternatiu i complementari dels actes oficials del Museu Yad Vashem de Jerusalem. 

La pel·lícula està formada per 70 vídeos d’entre tres segons i tres minuts que s’han gravat amb mòbils. S’hi veuen els moments d’alegria d’Eva fins a l’arribada dels tancs alemanys; també hi apareix el moment de la deportació i l’assassinat dels jueus hongaresos. 

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

Eva Heyman va néixer a la localitat transsilvana d’Oradea, el 13 de febrer del 1931. Als 13 anys va començar a escriure el seu diari. Explicava les coses pròpies d’una noia de la seva edat, les seves il·lusions i els seus somnis. Fins que van arribar els nazis i la seva vida va canviar. "Estimat diari, ets el més afortunat del món, perquè no pots sentir ni pots saber una cosa terrible que ens ha passat. ¡Han vingut els alemanys!", va escriure. També va descriure la seva nova vida al gueto, fins al 30 de maig del 1944, quan va escriure per última vegada: "Estimat diari: No vull morir, vull viure, tot i que sigui l’única persona que quedi aquí. Esperaria el final de la guerra en algun soterrani, o a la teulada, o en algun altre amagatall. [...] per tal que no em matessin, que em deixessin viure. [...] No puc escriure més, estimat diari, em salten les llàgrimes". Tres dies després la van pujar al tren fins a Auschwitz, on va morir el 17 d’octubre del 1944.

Segueix Extra  a Facebook