L'Índia, la revolució de les compreses

"La criatura més forta que Déu va crear al món no va ser el lleó, ni l’elefant, ni el tigre, va ser una dona". La frase no és de Barack Obama ni de Justin Trudeau, coneguts líders feministes, sinód’Arunachalam Muruganantham, inventor d’una senzilla màquina per fabricar compreses barates que està ajudant a dinamitar el tabú "més gran a l’Índia: la menstruació". La seva dona, com la majoria de dones de les zones rurals de l’Índia, utilitzava draps vells per contenir la sagnia de la regla, una cosa gens higiènica que Arunachalam ha solucionat amb el seu senzill enginy: una mena d’olla a pressió que converteix la polpa de fusta en cel·lulosa i que, degudament col·locada en uns motllos i després premsada, es transforma en tovalloletes sanitàries eficaces i assequibles. El seu invent, amb plans d’expansió a 106 països en desenvolupament, és tota una revolució al seu país, ja que a més d’alliberar les dones les apodera, al fer-les independents econòmicament.

Algunes d’aquestes poderoses històries protagonitzen Period. End of Sentence (Una revolución en toda regla),Period. End of Sentence  el documental de Netflix guanyador d’una estatueta en l’última edició dels Oscars. La cinta, de només 26 minuts, narra la història d’un grup de dones del llogaret de Kathikhera, al districte de Hapur, a 115 quilòmetres de Nova Delhi, que aprenen a fabricar compreses amb la màquina ideada per Arunachalam i que els proporciona un grup d’estudiants de l’Oakwood School de Los Angeles, que, al seu torn, van crear l’organització The Pad Project, amb l’objectiu d’acabar amb la pobresa menstrual al tercer món. Les noies van voler documentar aquest aprenentatge, per al qual van comptar amb la col·laboració de la jove realitzadora nord-americana d’ascendència iraniana Rayka Zehtabchi. 

En la petita comunitat índia que retrata el film, a les noies els entra el riure nerviós quan els pregunten per la "R-E-G-L-A", paraula tabú i bretxa de gènere ancestral que les aparta dels temples per "brutes" i de l’escola, per no tenir amb què ni on canviar-se (una de cada tres noies abandona els estudis per aquesta raó a l’Índia, on només el 10% de les dones utilitzen compreses).

"El drap que utilitzava es mullava tant que me l’havia de canviar amb molta freqüència. Hi havia homes que rondaven per allà i no podia canviar-me el drap davant d’ells", explica una de les noies del documental, que va aguantar aquesta situació durant un any amb l’esperança que alguna cosa canviaria, però com que no va canviar res al final va deixar l’escola.

Una altra relata com espera el vespre per anar a l’abocador a enterrar els draps xops. "Em fa molta vergonya quan el Ruby i la Jackie (els seus gossos) hi van després i els desenterren".

Una revolució imparable

Sneha, en canvi, no ha claudicat. El seu somni és ser policia a Nova Delhi, i gràcies a la fabricació de compreses s’està pagant la formació. "Soc jo contra tot el llogaret",explica orgullosa. Vol que la coneguin per ser ella, no per ser la filla de ni la dona de. Treballa de nou a cinc al taller instal·lat a casa d’un home que no sap què fan aquestes dones, creu que fabriquen bolquers per a nadons. No sap que una revolució s’està gestant entre les seves quatre parets. 

La línia elèctrica a l’Índia és molt precària i de vegades al taller es queden sense llum durant dos dies. I de vegades només hi ha subministrament de nit. No importa. Les dones centrifuguen les fibres de fusta a qualsevol hora per aconseguir el seu objectiu i tirar endavant centenars de paquets de compreses Fly perquè les dones puguin volar molt alt.

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

Al llogaret, a quatre hores dels gratacels i els centres comercials de la capital, moltes noies només han vist les compreses a la tele. Per això les treballadores s’organitzen en sessions tipus tupperware per vendre a domicili les compreses Fly. "Diuen que si les portes ningú es riu de tu", assegura una adolescent. "En la meva família ningú les utilitza", diu una altra noia. Al final de la reunió totes se’n van amb una capsa de tovalloletes. "¡180 rupies el primer dia de venda!", resumeix una de les protagonistes del film, satisfeta perquè s’ha guanyat el seu primer sou. "M’agrada que em respectin", explica esperançada. La revolució de les compreses no ha fet més que començar.

Segueix Extra  a Facebook