21 set 2020

Anar al contingut

audiència provincial de madrid

El 'youtuber' Dalas Review, absolt d'haver abusat d'una menor

La sentència assegura que no ha quedat demostrat que mantinguessin cap contacte físic quan la noia tenia 13 anys

EFE

L’Audiència Provincial de Madrid ha absolt Daniel José Santomé Lemus, àlies ‘Dalas Review’, un dels ‘youtubers’ més coneguts d’Espanya, amb 8,5 milions de seguidors, d’haver abusat sexualment d’una adolescent de 13 anys, ja que no ha quedat provat que mantinguessin cap contacte físic.

En la sentència, la secció 29 de l’Audiència de Madrid absol el conegut ‘youtuber’ dels delictes d’abús sexual a una menor i ciberassetjament sexual a una menor, pels quals la fiscalia sol·licitava cinc anys de presó.

No obstant, la mateixa sala assegura que desconfia de la "simplista hipòtesi exculpatòria de l’acusat" i l’absol "tot i que sigui a costa d’assumir el risc d’impunitat d’infraccions molt greus" en virtut de la presumpció d’innocència.

Segons la sentència, no ha quedat provat en el curs de la vista oral que l’acusat i la menor es fessin petons a la boca durant una visita d’ell a Madrid el 8 de febrer del 2016, ni que després se n’anessin al Retiro i allà tornés a fer-li petons, la toqués a la zona vaginal i el pit i li proposés mantenir relacions sexuals.

Tampoc ha pogut acreditar-se en el judici el segon dels delictes, ja que si bé després d’aquell dia tots dos van mantenir contacte a través de les xarxes socials fins al mes d’abril, no ha quedat provat que Dalas Review proposés a la menor tornar a quedar amb ell.

Presumpció d’innocència

Els jutges absolen, per tant, el ‘youtuber’ dels fets pels quals es va asseure al banc dels acusats, ja que no ha pogut enervar-se durant el plenari la presumpció d’innocència, que dona dret a no ser condemnat sense cap prova de càrrec vàlida.

I la prova de càrrec en aquest cas és la declaració testifical de la menor víctima, atès el context d’intimitat en què, segons relata, es van produir els abusos i el ciberassetjament. I "cap dels elements que qüestionen les imputacions –diu la sentència– és certament definitiu". Ni ho és la declaració de la testimoni víctima, ni les declaracions de la resta de testimonis, que entren en contradiccions, ni ho és "la simplista hipòtesi exculpatòria de l’acusat, s’assenyala en la sentència, que tot és una conspiració ideada" per la víctima i les testimonis. "Estem molt lluny també de poder donar per acreditada aquesta explicació. ¡Hi ha també coses que no quadren!", afirmen els jutges.

"En aquesta situació, d’haver d’elegir entre dues versions en què cap es presenta com a segura, el sistema processal penal obliga a encarar un d’aquests dos camins: el que proporciona la seguretat que cap innocent serà condemnat, tot i que sigui a costa d’assumir el risc d’impunitat d’infraccions molt greus. En casos com aquest la presumpció d’innocència s’alça, impedint una condemna no assentada en una prova concloent i rotunda. No n’hi ha prou amb la convicció subjectiva del jutjador, diu la sentència. Es fa precisa aquesta base probatòria sòlida que aquí es troba a faltar" per condemnar per abús sexual de menor.

Tampoc, ciberassetjament

Pel que fa al delicte de ciberassetjament, no hi ha dubte que hi va haver contacte per un mitjà tecnològic, el telèfon mòbil, i es va proposar una trobada, que va ser acceptada per la menor. "No obstant –refereix la sentència–, no ha quedat provat que la trobada fos per executar actes de caràcter sexual sobre la denunciant".

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d’apel·lació davant del Tribunal Superior de Justícia de Madrid.