Anar al contingut

CELEBRACIÓ MUNDIAL

Dia del número pi: ¿Qui va descobrir el valor de pi?

Google rendeix homenatge a la insigne constant matemàtica amb un 'doodle' creat pel prestigiós pastisser Dominique Ansel

El Periódico

Dia del número pi: ¿Qui va descobrir el valor de pi?

El 14 de març el Congrés dels EUA va declarar el 14 de març Dia Internacional del Pi per la seva escriptura en anglès (3/14). I, com era d'esperar, les xarxes socials i els amants dels números se sumaran aquest dimecres a la festa. El buscador Google també s'ha afanyat a afegir-se a la festa en la seva línia de retre homenatge a personatges o esdeveniments destacats. I el seu doodle d'aquest 14 de març està dedicat a l'insigne número.

Als EUA se celebra aquesta onomàstica menjant pastissos rodons (en anglès, pastís és pie, pronunciat pai, igual que pi). I Google s'ha apuntat a aquest dolç plaer amb un doodle elaborat pel pastisser Dominique Ansel, creador del crònut (un híbrid del croissant i el dònut que va causar autèntic furor fa uns anys a Nova York), que representa la fórmula del número pi (una circumferència dividida pel diàmetre), això sí, en una versió llaminera.

L'homenatjat pi és una constant matemàtica que ha sigut estudiada pels humans durant 4.000 anys. Així, professors, alumnes i genis de les ciències s'uneixen aquest dimecres a aquesta festa amb activitats diverses, com jocs de càlcul mental, concursos literaris i fins i tot alguna olimpíada.

Encara que la idea inicial de celebrar-ho va sorgir del físic nord-americà Larry Shaw, el 1988, no va ser fins al 2009 quan el Congrés dels EUA va instaurar oficialment el 14 de març com a data commemorativa, que coincideix, a més, amb la del naixement d'Albert Einstein (14 de març de 1879).

Pi és el número més emblemàtic del grup de números irracionals. Neix d'una proporció geomètrica simple i mil·lenària: és la raó constant, P/D= π, entre el perímetre P de qualsevol circumferència i el seu diàmetre D. Com que la seva definició està relacionada amb un cercle, pi està en moltes fórmules de trigonometria i geometria. I d'aquí ve també l'interès per ell de totes les cultures, consumidores de cercles.

Un repte de primer ordre

La forma americana, 3/14, també coincideix amb l'expressió més popular de l'aproximació de pi, 3,14. Curiosament, el progressiu coneixement de la llista dels decimals de pi: π = 3,1415926535897932384626433… és un testimoni del desenvolupament matemàtic al llarg de la història i en les últimes dècades s'ha convertit en un repte de primer ordre. 

El nom actual del número, el mateix que el de la lletra grega inicial de les paraules perifèria i perímetre, va ser usat primer per William Oughtred (1574-1660), encara que el va popularitzar Leonhard Euler (1707-1783). Abans, el número pi havia sigut conegut com constant de Ludolph (en honor al matemàtic Ludolph van Ceulen) o com a constant d'Arquimedes. 

Aproximació de càlcul

El físic grec, al segle III abans de Crist, va utilitzar polígons per afinar en el càlcul. Claudi Ptolemeu, que va millorar l'aproximació d'Arquimedes, va seguir amb la mateixa pràctica i va establir el valor de 3,14166 per a pi utilitzant un polígon de 120 costats. A finals del segle V, el matemàtic i astrònom xinès Zu Chongzhi va fer un pas més atribuint-li un valor de 3,1415927, resultat que no va ser millorat fins al segle XV.   

Després de segles de càlculs, l'arribada dels ordinadors va canviar els paràmetres: el càlcul es va disparar i s'han anat afegint decimals a π fins als 12,1 bilions actuals. I una anècdota: amb l'ajuda d'una potent computadora, un científic japonès, trencant tots els rècords, va trobar 1,24 trilions (per a nosaltres, bilions) de dígits de pi.