homenatge de google

Violeta Parra: així es va acomiadar de la vida abans del suïcidi

Aquest dimecres fa 100 anys del naixement de la cantautora i revolucionària xilena Violeta Parra

parrra

parrra

3
Es llegeix en minuts

Violeta Parra va ser una artista xilena que va destacar com a cantautora. Aquesta folklorista sud-americana també va explorar altres camps artístics, com la pintura i l'escultura. Gran divulgadora de la música popular de Xile, aquest dimecres es compleix un segle del seu naixement (San Fabián de Alico, 1917) i Google li ha dedicat un 'doodle'.

Aquest any també s'han complert 50 anys de la seva mort. L'artista es va suïcidar d'un tret a la templa a Santiago de Xile el 5 de febrer de 1967, poc després de compondre 'Gracias a la vida', una de les seves cançons més reconegudes. Altres temes seus populars són 'Volver a los 17', 'La jardinera' o 'Run run se fue pal norte'. En memòria seva, el 4 d'octubre va ser elegit a Xile com el Dia de la Música i dels Músics Xilens.

El 'doddle' d'aquest dimecres, en homenatge a Violeta Parra. / Google

Referent cultural i social a Llatinoamèrica, activista, revolucionària i irreverent davant el poder, Violeta Parra lluitava contra l'opressió al seu poble i la tirania a través de les seves cançons. Va agafar la guitarra de molt jove i va començar a compondre temes amb els seus germans. A l'inici de la seva carrera, va actuar en clubs nocturns i en petites sales.

Nova cançó xilena

Més endavant va travessar tot Xile amb la seva guitarra amb l'objectiu de conèixer i divulgar la música tradicional xilena. La popularitat li va brindar l'oportunitat de tenir el seu propi programa de ràdio i la invitació per presentar-se a un festival juvenil a Polònia, viatge que va aprofitar per recórrer la Unió Soviètica, entre altres països. A París va gravar el seu primer disc de llarga durada i va obtenir un èxit inèdit a Europa per a un artista xilè.

Violeta Parra va ser pionera d'un nou corrent musical que va ser etiquetat com a "nova cançó xilena", una renovació del folk tradicional que es va convertir en un moviment per la justícia social a l'Amèrica Llatina.

Violeta Parra, artista visual

Després d'uns anys d'anades i vingudes, es va instal·lar el 1961 a París, on a més de la seva carrera musical, es va condecorar també en la seva faceta d'artista visual. Violeta Parra va arribar a exposar unes sèries d'olis i escultures al Museu del Louvre el 1964, i es va convertir així en la primera dona llatinoamericana a fer-ho.

El 1965 va tornar a Xile i va centrar la seva energia a crear un centre comunitari per a les arts i l'activisme polític, ara anomenat Centre Cultural La Carpa de La Reina, que va tenir un èxit moderat.

Suïcidi als 49 anys

Més tard, i després d'alguns intents fallits, Violeta Parra es va suïcidar als 49 anys. Violeta Parra va tenir quatre fills -en dues relacions diferents-, Ángel Parra, Isabel Parra, Carmen Luisa Arce i Rosa Clara Arce, dels quals només viu el segon. Violeta forma part de la família Parra, un clan lligat per molts dels seus integrants a l'art. Com, per exemple, el poeta, escriptor i premi Cervantes Nicanor Parra, germà de Violeta, que ja té 103 anys.

Les seves cançons les han interpretat artistes com Joan Manuel Serrat, Franco Simone i Mercedes Sosa, entre molts altres.

'Gracias a la vida'

A continuació, la lletra de 'Gracias a la vida', interpretada com el comiat de Violeta Parra abans de suïcidar-se:

Gracias a la vida que me ha dado tanto

Me dio dos luceros, que cuando los abro

Perfecto distingo lo negro del blanco

Y en el alto cielo su fondo estrellado

Y en las multitudes el hombre que yo amo

Gracias a la vida que me ha dado tanto

Me ha dado el oído que en todo su ancho

Graba noche y día, grillos y canarios

Martillos, turbinas, ladridos, chubascos

Y la voz tan tierna de mi bien amado

Gracias a la vida que me ha dado tanto

Me ha dado el sonido y el abecedario

Con él las palabras que pienso y declaro

Madre, amigo, hermano, y luz alumbrando

La ruta del alma del que estoy amando

Gracias a la vida que me ha dado tanto

Me ha dado la marcha de mis pies cansados

Con ellos anduve ciudades y charcos

Playas y desiertos, montañas y llanos

Y la casa tuya, tu calle y tu patio

Gracias a la vida que me ha dado tanto

Me dio el corazón que agita su marco

Cuando miro el fruto del cerebro humano

Cuando miro al bueno tan lejos del malo

Cuando miro al fondo de tus ojos claros

Gracias a la vida que me ha dado tanto

Me ha dado la risa y me ha dado el llanto

Así yo distingo dicha de quebranto

Los dos materiales que forman mi canto

Y el canto de ustedes que es mi mismo canto

Notícies relacionades

Y el canto de todos que es mi propio canto

Gracias a la vida que me ha dado tanto