La mort del xef Manel Marquès i el commovedor relat de la seva dona

Les cuines tornen a tenir la flama a mig gas. La mort sobtada de Manel Marquès Torres, arriba dies després de l'adeu de Jaume Manubens, el d'El Passadís del Pep. Marqués deixa un llegat important al capdavant dels fogons d'El Suquet de l’Amirall i del grup Pepa Tomate.

La seva dona, la periodista Ana Luisa Islas, brinda un commovedor retrat, que reproduïm a la web d'EL PERIÓDICO. I una postdata: La família no rep. Poden enviar els seus condols al restaurant Suquet de l’Almirall (Passeig Joan de Borbó, 65. 08003 Barcelona)

"El divendres 13 de gener va morir a Barcelona el cuiner en cap del restaurant Suquet de l’Almirall, Manel Marqués Torres, barceloní de naixement, menorquí per herència i mexicà per convicció. Va morir als 47 anys per les complicacions d'una cirurgia d'urgència per reparar un parell de “aneurismes dissecants de l'artèria aorta, toràxica i abdominal”, a menys de tres mesos d'haver-se casat (legalment, en realitat es van casar en un tren de tornada de Cadis) amb la periodista gastronòmica mexicana que escriu aquest text, a cala Galdana, Menorca.

El sobreviuen a més els seus germans Montse, Pili i Xavi, els seus cunyats, i pares adoptius, Domingo, Salvador i Quique; els seus nebots Sara, María, Enric, Nel, Eva, Aina, Juanito, Tomi, Sergi, Miqui i Mayla; els seus renebots Adrià i Juli. El seu germans adoptius, Román, Jesús, Pablo i Jenn. La seva família política, que més que política era la seva tribu, una infinitat d'amics, a Mèxic, Barcelona i Menorca, els seus estimats familiars a Ciutadella (on van néixer els seus pares i que visitava sempre per Sant Joan), la seva exnòvia Eva i la seva família, que va ser seva durant 20 anys, el seu soci (i germà postís) Quim Marqués; els col·legues a la cuina, Alex, Judith, Miqui, Sergi i Pau; la resta dels seus companys del Suquet de l’Almirall, i molts més.

INSPIRAT EN LA BARCA DEL SEU PARE

Forjat sol; primer, inspirat per la cuina de barca del seu pare, un purista de la caldereta de llagosta, plat que Manel va imitar i perfeccionar, i més endavant en els fogons del Suquet de l’Almirall, on va crear receptes que són part de la història de la capital catalana, com la Paella D.O. Barceloneta, els Bunyols d'espinacs amb allioli de mel (inspirats en els del 7 Portes), el Calamar de collons o el Tàrtar de tomàquet amb anxova; plats tan clàssics com la Graellada de verdures amb pernil, o avantguardistes com la Paella Vegana, amb verdures i flors.

Va ser aquí on es va forjar, primer, al costat de Joaquim Marqués Balaguer, de qui va aprendre l'art de fer paelles i l’escudella i carn d’olla (el seu plat favorit i el que hauria volgut sopar per última vegada, en cas que el maleït destí li hagués permès triar). Estimava tant aquesta sopa que la va perfeccionar com pocs (gairebé tant o més que la seva Caldereta). La seva recepta es basava en la de la seva mare, la de Carme Ruscalleda, la de la mare dels germans Roca i la de Marqués Balaguer. Era un apassionat.

Fundador i impulsor de Pepa Tomate Grup, va ser al Suquet de l’Almirall, on va entrar com a rentaplats  l'any 1988, on Manel es va fer gran i mà dreta de Quim Marqués. La seva cuina era com ell, atrevida, al límit, sense por de sentir i provocar, honesta, però sobretot pllena d'amor. Estimava crear plats, ho feia cada dia (al Suquet, durant molts anys elaborant el Menú Cec, delit dels seus clients, que es tornaven autèntics fanàtics).

LA SEVvA CUINA ERA AMOR PUR

La seva cuina era amor, amor pur, pel producte, pel client, per la tècnica, pel mar, per la terra, pels seus proveïdors. Era un home de poques paraules, amb gairebé tothom (excepte en la intimitat de casa on no parava de parlar), la seva millor forma d'expressió sempre van ser els fogons. Tirava sal com qui balla ballet. “La cuina és molt femenina”, assegurava. “Tenia una sensibilitat i un cor molt diferent que qualsevol persona, he perdut el meu referent. Tota la meva vida, personal i professional, passava per les seves mans”, el descriu Quim Marqués.

Fora de la cuina, estimava el mar, sobretot el de Menorca i el de La Paz, Baixa Califòrnia, Mèxic (on ens mudaríem a “muntar un hotelet i un restaurant de quatre o cinc tauletes”). Adorava les pel·lícules, en veia una o dues diàries. Sentia un amor desbordat per Bruce Springsteen, la seva música, la seva honestedat, el seu carisma, la seva professionalitat, la seva austeritat i la seva carrera (el seu gos, un teckel color xocolata, es diu Bruce).

Ell era una còpia fidel del seu ídol pel que fa a qualitats. El seu restaurant favorit del món era el Cafè Balear, a Ciutadella, allà s'hi sentia com a casa (els seus amos estan devastats per la notícia). Era molt bromista, amant de la història i de menjar i viure bé, encara que sempre austerament. Bondadós i discret, un cuidador, guia i cap de grup. Un home com pocs.

Entre ahir i avui més de 500 persones han donat els seus condols. El trobaran a faltar els seus proveïdors: Pep Martí, de Catamar; José Antonio Blasi, de Peix Fresc i Marisc Blasi; Sebas, el seu referent carnisser de La Boqueria; Rosa, d'Ibèrics Maldonado; Carlos, de gelats Maximum. Els seus clientes, Jaume Devi Pascuet, i molts més. Clients amb qui tenia una gran amistat en van ser molts.

Notícies relacionades

La tècnica russa per desestabilitzar Espanya amb la dana, al descobert

Una criminòloga sentencia la personalitat de Rosa Peral: «Seductora, manipuladora i mentidera»

El trobaran a faltar tanta gent... Álvaro Montero, que va organitzar el viatge a Cadis on va conèixer la seva dona, i on la periodista Carme Gasull els va presentar. Miquel Ristol i Pep Barberá, i la resta dels Senadors de l’Escudella estan desconsolats.

S'ha reunit ja amb els seus pares Manel Marqués i Pilar Torres, així com amb la seva estimada germana Joana. La vida, sense ell, sembla impossible. No obstant, el seu exemple ha sigut tal, que seria ingrat no honrar-lo. Gràcies amor."