DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

¿Qui són les dones il·lustres del despatx d'Ada Colau?

Les fotos de Federica Montseny, Neus Català, Mercè Rodoreda, Maria Aurèlia Campany i Montserrat Roig, entre altres, s'incorporen a les obres exposades a la sala, fins ara només de pintors

¿Qui són les dones il·lustres del despatx d'Ada Colau?
7
Es llegeix en minuts
Laura Estirado
Laura Estirado

Periodista

Especialista en Gent, Moda, Tendències, Estil y Xarxes

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El despatx d'Ada Colau té des d'aquest dilluns noves 'inquilines'. L'alcaldessa ha fet públic mitjançant un tuit que despenjava de la paret el quadro 'Col·laboració ciutadana', d'Albert Vidal Moreno, que el consistori va comprar el 2012, quan era alcalde Xavier Trias, i que ara s'ha entregat al Museu d'Història de Barcelona, i que en el seu lloc, i per celebrar el Dia Internacional de la Dona, hi col·locava els retrats de deu catalanes il·lustres, molts d'ells realitzats per la fotògrafa, també excel·lent, Colita.

"Quan vam arribar al Govern, al despatx de l'alcalde només hi havia obres d'artistes homes: Miró, Tàpies, Casas" (...) "Avui al despatx de l'alcaldessa somriuen Federica Montseny, Maria Salvo, Neus Català, Mercè Rodoreda, Maria Mercè Marçal, Emília Llorca, Marta Mata, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig", informava a la xarxa social.

Però, ¿qui són aquestes novel·listes, professores, polítiques, combatives antifranquistes, lluitadores al capdavall, que acompanyen Colau en la seva feina diària a la plaça de Sant Jaume? Aquí teniu el més destacat de les seves meritòries trajectòries:

FEDERICA MONTSENY 

FEDERICA MONTSENY (Madrid, 12 de febrer de 1905 – Tolosa, França; 14 de gener de 1994)

Una de les figures més emblemàtiques del moviment obrer espanyol, sindicalista anarquista i ministra de Sanitat durant la Segona República (de fet, va ser una de les primeres dones que van ocupar una butaca ministerial a Europa, i la primera a Espanya).

Filla d'anarquistes -Juan Montseny Carret (àlies Federico Urales) i Teresa Mañé Miravet (àlies Soledad Gustavo)-, va arribar a publicar mig centenar de novel·les dirigides a les dones de classe obrera.

MARIA SALVO

MARIA SALVO(Sabadell, 1920)

La represaliada lluitadora antifranquista, que tancava la llista de la candidatura de Barcelona en ComúBarcelona en Comú de Colau en les últimes eleccions locals atresora un llarg expedient de combat. L'any 36 ja era membre de la UGT. 

Després de la guerra, va ser brutalment represaliada i va passar 16 anys a la presó, a Barcelona, Madrid i Segòvia. Això, després de patir pallisses a la Direcció General de Seguretat, a la Puerta del Sol, que després li van impedir ser mare. La van detenir el 1941: la seva mare es va treure la vida i ella es va identificar a l'hospital. Als 37 anys va quedar en llibertat, però no va tornar a veure el seu marit, exiliat a Mèxic. Abans que Jordi Pujol deixés de ser 'molt honorable', quan recordava les tortures de la policia, solia dir que no podia fer-ho per respecte a Salvo, perquè ella les havia patit d'una manera que a ell no li permetia sentir-se una víctima.

NEUS CATALÀ

NEUS CATALÀ(Guiamets, Tarragona; 6 d'octubre de 1915)

Militant del PSUC, Català va ser un roure centenariCatalà , una lluitadora antifeixista durant la guerra civil i, posteriorment, va passar a la resistència francesa. Després de ser capturada pels nazis, va ser internada al camp de concentració de Ravensbrück (va ser l'única supervivent espanyola d'aquell camp de l'horror). Una vegada alliberada, va treballar per recuperar la memòria de les dones presoneres als camps de concentració.

Català va atresorar multitud de guardons, la Creu de Sant Jordi, el 2005; va ser 'catalana de l'any', el 2006, i va obtenir la medalla al mèrit civil de l'Ajuntament de Barcelona, el 2014, quan tenia 99 anys.

MERCÈ RODOREDA

MERCÈ RODOREDA(Barcelona, 10 d'octubre de 1908 – Girona, 13 d'abril de 1983)

'Les coses importants són les que no ho semblen', deia l'autora de 'La plaça del Diamant', 'Mirall trencat' i 'Aloma'. Potser són aquestes les obres més conegudes de la que està considerada l'autora en català més influent de la seva època, i que al seu torn 'va beure' d'autors europeus com Virginia Woolf, Marcel Proust i Thomas Mann.

Va cultivar la poesia, el teatre i el conte, a més de la novel·la. Entre els reconeixements més importants a la 'mare' de 'La Colometa' -que al cine va interpretar Sílvia Munt- se'n compten molts, alguns dels més importants: premi Sant Jordi (1966), premi Crítica Serra d'Or (67) i Ramon Llull (1969), per 'El carrer de les Camèlies'. Per 'Mirall trencat' va rebre també el premi Lletra d'Or; va ser Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1980, i el mateix any va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana per 'Viatges i flors'.

MARIA MERCÈ MARÇAL

MARIA MERCÈ MARÇAL(Barcelona, 13 de novembre de 1952 - Barcelona, 5 de juliol de 1998)

Marçal va morir massa jove, de càncer, però va deixar una empremta inesborrable teixida de poemes. A més de reconeguda poeta, va ser catedràtica, narradora, traductora i editora, i una enèrgica feminista i nacionalista catalanista, a més de comunista. Se la coneix també per ser la primera autora catalana que va tocar el tema de l'amor entre dones ('Terra de mai', del 1982).

Abans de morir, als 45 anys, va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona. Entre els seus versos més aplaudits, aquests: "A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, / de classe baixa i nació oprimida. / I el tèrbol atzur de ser tres vegades rebel".

EMÍLIA LLORCA

EMÍLIA LLORCA(La Barceloneta, Barcelona, 1948 - 2009)

Més coneguda com 'Emiliona', va néixer al número 41 del carrer dels Pescadors, al barri de la Barceloneta. Va ser la reivindicativa i lluitadora filla de la Barceloneta que sempre estava ficada en alguna lluita: contra l'especulació immobiliària que tant s'ha acarnissat amb el seu barri mariner, contra el primer pla dels ascensors, contra l'impacte de l'Hotel W (conegut com a hotel vela), en favor de la gent gran del barri i de la igualtat social i en mil i una trinxeres...

El 2005 va fundar l'associació L’Òstia. Un gravíssim accident de cotxe se la va portar el desembre del 2009.

MARTA MATA

MARTA MATA(Saifores, Barcelona, 22 de juny de 1926 - 27 de juny del 2006) 

Figura clau de la renovació pedagògica i de l'escola laica. Aquesta cofundadora de l'escola de mestres Rosa Sensat va escriure nombrosos llibres de didàctica de lectura i escriptura, així com contes.

Va ser diputada socialista a Madrid, senadora, i diputada també al Parlament i regidora d'Educació a l'Ajuntament de Barcelona. També va presidir el Consell Escolar de l'Estat.

MARIA AURÈLIA CAPMANY

MARIA AURÈLIA CAPMANY(Barcelona, 3 d'agost de 1918 - 2 d'octubre de 1991) 

Va ser la responsable de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona durant les primeres legislatures del PSC, partit del qual va participar en el seu procés constituent, el novembre del 76. També va ser membre de la Diputació de Barcelona, des del 1983 fins a la seva mort. Novel·lista, assagista, dramaturga i activista cultural antifranquista, va ser una de les participants del 'Míting de la Llibertat' (22 de juny de 1976).

MONTSERRAT ROIG

MONTSERRAT ROIG(Barcelona, 13 de juny de 1946 - 10 de novembre de 1991)

Hi ha qui coneix Montserrat Roig pels seus llibres ('El temps de les cireres'; Premi Sant Jordi 1976, o 'Els catalans als camps nazis'; Premi Serra d'Or del 1978) o pels seus articles periodístics (va escriure entre molts altres diaris en aquest). Altres la recorden per la seva militància política i la seva lluita feminista.

D'esquerres, catalanista i defensora a ultrança dels drets de la dona, el 1966 va participar en la Caputxinada (actes reivindicatius estudiantils). Dos anys després es va afiliar al PSUC, partit que va deixar el 70, per discrepar amb el seu funcionament intern. Va ser una de les participants en la tancada d'intel·lectuals a Montserrat per protestar per l'anomenat 'procés de Burgos', el desembre del 1970.

L'autora de 'L'agulla daurada' (1985), 'L'autèntica història de Catalunya' (1990) o 'Digues que m'estimes encara que sigui mentida' (1991) va morir de càncer de mama el 1991.

MARINA GINESTÀ

MARINA GINESTÀ(Tolosa, 20 de gener de 1919 - París, 6 de gener de 2014)

La militant comunista Marina Ginestà, als seus 17 anys va posar en els primers dies de la guerra civil a les terrasses de l'Hotel Colón de la plaça de Catalunya uniformada de miliciana, per al fotògraf alemany Hans Gutmann (Juan Guzmán). La imatge va adquirir de forma molt tardana la característica d'icona de la participació de les dones en la contesa: gairebé sense difusió al seu dia, va ser redescoberta als arxius d'Efe durant la preparació d'una exposició commemorativa de l'aniversari de la seva fundació i difosa per primera vegada l'any 2002, quan va ser utilitzada també per a la portada del llibre 'Trece rosas rojas'.

Notícies relacionades

No està confirmat, de fet, que Ginestà combatés amb el seu fusell a les barricades, sinó que va treballar com a periodista i com a mecanògrafa i intèrpret del corresponsal soviètic de 'Pravda', Mijaíl Koltsov.

Després de la guerra, Marina Ginestà va fugir a França amb el seu nòvio, que va morir mentre intentava travessar els Pirineus. L'exili la va portar a Mèxic, República Dominicana, Veneçuela, França de nou, Equador, Bèlgica, Holanda, el Regne Unit i els EUA.