Examen al bipartidisme i als seus líders

Les eleccions són al Parlament Europeu, però durant els pròxims 15 dies no ho semblarà. Els dos principals partits, PP i PSOE, es juguen el 25-M la tranquil·litat per a l'any que ve, quan arribin les municipals i les autonòmiques, i es plantegen aquests comicis com un examen transcendental. Mariano Rajoy necessita guanyar encara que sigui per la mínima, per aconseguir el vistiplau a les seves retallades, i a Alfredo Pérez Rubalcaba li cal un triomf per sentir-se revalidat com a líder del PSOE i poder dir que ha acabat la travessia pel desert dels socialistes. I, per aquestes raons, en la campanya es parlarà més de l'herència rebuda de José Luis Rodrí-guez Zapatero, de les retallades en sanitat i educació, de la reforma de la llei de l'avortament i de l'aposta sobiranista catalana que de les polítiques europees.

Segons l'enquesta del CIS d'ahir, que atorga al PP un avantatge de 2,7 punts sobre el PSOE, en aquests moments es dóna una situació d'empat tècnic de la qual cap dels dos partits es fia pels milions d'indecisos que hi ha: la meitat dels que asseguren que aniran a votar encara  no han decidit a qui [més informació a la pàgina 11]. El que és clar és que els dos partits perdran vots respecte a les últimes eleccions, les generals del 2011, uns suports que aniran a parar, entre altres, a IU i UPD, els dos grans beneficiats de la caiguda del bipartidisme i la desafecció envers la política.

Rajoy es bolcarà amb el seu cap de llista, Miguel Arias Cañete, i participarà en 10 mítings electorals. El president mirarà de convèncer l'electorat amb un argumentari que ja és prou conegut: ha aconseguit salvar Espanya del rescat malgrat l'herència que li va deixar Zapatero, i les seves retallades, dures però necessaris, ja estan donant els seus fruits i han aconseguit que torni la recuperació econòmica. I, en aquesta conjuntura, afegirà en els mítings que el procés català és un fre a la sortida de la crisi.

L'ABSTENCIÓ / L'elecció de Cañete com a candidat a les europees fa que el triomf o la derrota del PP a les urnes es vegi com un triomf o una derrota del mateix Rajoy. Cañete acaba de sortir del Govern i és un home de la màxima confiança del cap de l'Executiu, a qui va acompanyar durant els llargs vuit anys a l'oposició. Si Rajoy hagués elegit algú menys conegut o si Jaime Mayor Oreja hagués continuat, el president podria haver bolcat en ell part de la responsabilitat d'un possible fracàs electoral. En aquest cas, tots els focus l'apuntaran directament a ell.

Un altre cavall de batalla per al PP és l'abstenció. Tradicionalment, el votant conservador descontent tendeix a quedar-se a casa, de manera que a la seu popular són conscients que la mobilització és més necessària que mai. A més a més, aquesta vegada ha sorgit Vox, amb l'expopular Alejo Vidal-Quadras i José Antonio Ortega Lara al capdavant, que pot atraure alguns d'aquests votants decebuts per Rajoy i les seves promeses incomplertes. No obstant, les últimes enquestes no li donen cap seient a l'Europarlament, una cosa que dóna una certa tranquil·litat al PP.

MANTENIR EL CALENDARI / Mentrestant, Rubalcaba confia que aquestes europees serviran per posar fi al cicle d'eleccions perdudes que va començar just en les últimes europees, el 2009. El secretari general del PSOE i la seva cap de llista, Elena Valenciano, intentaran convèncer l'electorat que una victòria del PP suposaria entregar un xec en blanc a Rajoy perquè continuï amb els ajustos i aprovi mesures ultraconservadores com la reforma de la llei de l'avortament. La missió que tenen entre mans els socialistes és identificar  Rajoy amb Angela Merkel, l'apòstol de l'austeritat, i les seves polítiques socials amb les pròpies dels postulats més retrògrads.

Notícies relacionades

La jutge concedeix a Isabel Pantoja un tercer permís penitenciari de sis dies

Brussel·les avisa que no hi haurà quitació de deute

I, personalment, Rubalcaba necessita un triomf o una derrota per la mínima per poder continuar amb el calendari previst (celebració de primàries per elegir candidat a la Moncloa al novembre) i evitar així que algú li demani un congrés extraordinari.

El PSOE també té necessitat de mobilitzar els seus, ancorats encara en la mala gestió de Zapatero. Una bona eina per fer-ho seria un debat televisiu entre Cañete i Valenciano, un cara a cara que sembla que perilla. Els socialistes volen repetir el model de fa cinc anys i el PP el vol modificar, per dedicar un bloc a les polítiques sectorials de la Unió Europea (política agrària comuna, pesquera, energètica...), un capítol que Cañete domina. La solució, els pròxims dies.