Les quatre claus del Croàcia-Espanya

1. El canvi d’extrems

Va començar Espanya amb Ferran Torres com a extrem dret (va entrar per Gerard Moreno, mentre que Álvaro Morata no perd la titularitat, més útil fora de l’àrea que dins, per ara) i Pablo Sarabia a l’esquerra. Poc van fer el veure’s tancats per la falta d’espais entre les línies i els seus marcadors. Luis Enrique els va canviar de costat perquè juguessin a cama canviada i, almenys, poguessin sortir cap a l’interior. Al cap d’un minut, li queia la pilota a l’esquerra de Sarabia a la vertical de la porteria. Després, Ferran Torres, hàbil amb les dues cames, centrava amb l’esquerra al cap d’Azpilicueta i amb l’esquerra anotava l’1-3.

Cap dels dos va acabar el partit malgrat que havien demostrat ja la seva perillositat. Els seus substituts van estar igual d’encertats. L’entrada de Dani Olmo, un altre extrem, sobretot, va ser crucial. L’exjugador del Dinamo Zagreb va ser l’assistent dels dos gols de la pròrroga al saber detectar el forat obert en la defensa de Croàcia. Oyarzabal va fer el cinquè del compte.

2 Futbol abassegador

El pla de Luis Enrique no ha canviat des del primer dia. El que ha canviat és l’encert davant el gol. Dues vegades ha marcat Espanya cinc gols. La selecció exhibeix l’estil que tenia el Barça amb l’ara seleccionador. Un futbol vertical, vigorós, que mira d’avassallar al contrari amb una pressió alta, i al qual de vegades li falta un punt de pausa i de mesura, una dosi de lideratge per canviar el ritme quan convé.

Espanya no va canviar després de superar els moments d’angoixa amb l’autogol d’Unai Simón, que es va redimir amb una tasca providencial després, i tampoc va canviar, cap a malament, quan havia encarrilat la victòria. Amb l’1-3 al sarró al minut 85, no va saber gestionar el partit amagant la pilota i fent córrer els croats. Va seguir com si tal cosa, com si necessités el quart gol, i ho va pagar molt car: amb una pròrroga que s’hauria pogut estalviar. No el va abandonar l’encert a l’àrea i, llavors sí, va procurar que en la segona meitat de la pròrroga no passés res. Tot i que hi va haver un ensurt tot just iniciar-se la segona meitat de què tots van prendre nota. 

3. El bon i mal peu

Li va fer Pedri una passada de mort a Koke que aquest va estavellar al cos de Livakovic i va fer Pedri una passada mortal a Unai Simón que es va estavellar a la xarxa. La pilota, burleta ella, forta, el que es diu una passada tensa en el que pretenia ser una cessió, es va convertir en un autogol.

Queda per a l’estadística oficial que Pedri va ser el dissortat autor del primer gol de Croàcia, quan va ser la malaptesa d’Unai Simón, al posar malament el peu, el causant del gol que va convertir el partit en una muntanya. La va aplanar, de nou, Pedri. Com ho havia intentat amb l’assistència a Koke, i ho va intentar després al donar-li un passi elevat a Gayà a l’àrea balcànica que va acabar desembocant en el gol de Sarabia. El juvenil canari del Barça no es va veure sobrepassat per la seva intervenció en l’autogol. Per ser relativament tangencial i per la maduresa adquirida a la seva primera campanya en el Barça. Simón tampoc va semblar afectat: va evitar tres gols croats. Amb les mans es va redimir. 

4. Modric defensa massa

Rebentat va acabar Luka Modric, en un entendridor desplegament físic. Entendridor perquè als 35 anys, va complir la missió que li va encomanar Zlatko Dalic, el seleccionador: molestar Busquets en la construcció del joc espanyol. Es van desgastar tant els dos capitans veterans que cap dels dos va acabar el partit.

Notícies relacionades

Pedri, elegit millor jugador jove de l’Eurocopa

«¿Algú ha vist el que ha fet Pedri, un nen de 18 anys, en aquesta Eurocopa?

Modric es va sotmetre a un sobreesforç que va acabar pagant amb mostres visibles de cansament i una substitució al minut 114 que va tenir també un punt d’homenatge pel seu presumible comiat de la selecció. La de l’Eurocopa estava cantada amb el 3-5 del marcador.

El cervell madridista va córrer més sense pilota que amb pilota, i el seu equip ho va pagar. Croàcia, molt defensiva, es va veure obligada a un gran sacrifici per arribar a l’àrea espanyola. Va disfrutar això sí, de les facilitats que li van donar, de la mateixa manera que en va concedir moltes més fins a merèixer-se una golejada més gran. Brekalo, el lateral dret, va ser una calamitat, incapaç de tancar en els gols de la pròrroga. Modric, privat de la pilota (33% de possessió va tenir Croàcia), es va vulgaritzar. No és un atleta, sinó un artista.